Els camps de la salut i l’esport, dos dels de més potencial dins de l’electrònica de consum

Compartir

Les tendències de futur apunten a una major diversificació dels formats i funcionalitats dels gàdgets electrònics, amb una convivència entre els diferents conceptes, que no substitució, malgrat que l’ordinador si serà substituït.

Instantània de la primera ponència del CES 2012, dedicada a les tendències de futur en l'electrònica de consum

Instantània de la primera ponència del CES 2012, dedicada a les tendències de futur en l'electrònica de consum

Segons el que hem pogut veure en la primera de les conferències d’aquest CES, dedicada a les tendències de futur, en els propers dos anys dominarà una diversitat de dispositius més enfocats a tasques o camps concrets, una major personalització de les interfícies i les formes de treballar, i una ampliació dels camps i usos que ara els donem als nostres gàdgets.

Segons el ponent (aquí ja em perdonareu, però ocupat retransmetent la sessió via Twitter, no vaig poder-lo veure, i no surt a cap lloc de la web del CES), els camps amb més potencial de creixement per als gàdgets electrònics són, sens dubte, les aplicacions de salut (va posar com a exemple un lector de pressió arterial) i les dedicades a l’esport. Així doncs, no hauria de ser estrany poder veure un rellotge de polsera capaç de prendre les nostres pulsacions al córrer, la nostra temperatura corporal i altres dades, i sincronitzar tot això amb el nostre smartphone. De fet, enguany el CES té tota una àrea dedicada a aquesta mena d’aplicacions.

Perquè una altra de les tendències, i aquesta clarament demanada pels usuaris, serà la interconnectivitat, que els dispositius puguin “parlar” entre ells i bescanviar-se dades.

De fet, ja tenim algunes mostres en el mercat, com per exemple l’aliança Nike-Apple que permet que el nostre iPod rebi dades sobre la distància recorreguda des de les nostres sabatilles.

Al seu torn, aquests gàdgets augmentaran la seva “sensorització”: posant com a exemple el dispositiu Kinect de Microsoft (que inclou unes quantes càmeres a més de diversos sensors), va indicar que s’aniran afegint diversos tipus de sensors per a permetre’ns interactuar gestual o vocalment amb els nostres dispositius, facilitant així encara molt més el seu ús.

La personalització serà una altra gran tendència per als propers dos anys. Cada persona veiem i fem les coses d’una manera diferent, i voldrem que els nostres dispositius s’adaptin a nosaltres, i no nosaltres a ells.

L’ordinador ha mort

El futur de les tecnologies electròniques de consum no vindrà marcat per la potència com en altres temps; si abans els consumidors buscàvem l’ordinador amb el processador més ràpid, la major quantitat possible de memòria, i el màxim disc dur que poguéssim tenir, ara l’escenari està immers en un canvi que ens durà a optar per una sèrie de dispositius que s’ajustin cadascun d’ells a una o diverses necessitats més concretes, primant (com ja hem dit abans) la mobilitat i la connectivitat.

Tot i això, la potència serà un valor segur en les videoconsoles i els smartphones, ja que aquests últims sembla que s’erigeixen com els reis de la segona dècada de la transició digital (com ha denominat a aquesta dècada el ponent). Un altre dels reis (o, almenys, prínceps) pot ser la televisió connectada que serà, segons la visió de la CEA (Consumer Electronics Association, entitat que organitza el CES), un dels substituts dels ordinadors tradicionals. Però, tornant als telèfons intel·ligents, el ponent va afirmar que espera que aquest sigui el CES en el qual es presenta un nombre més gran de smartphones.

Però, per tal que aquesta transició sigui completa, serà necessari millorar les interfícies d’usuari i maneres d’interactuar amb els gàdgets electrònics. El ponent va posar l’exemple del correu electrònic, encara incòmode de gestionar en els televisors connectats, i va predir que aquest serà l’any de les interfícies, en referència a la millora que aquestes hauran d’experimentar.

Recordin que poden disposar d’un complet resum d’aquesta sessió en el nostre Twitter.

 

Copyright (c) 2012 www.imatica.org
Tots els drets reservats. Es permet la lliure reproducció del titular de la notícia, així com la citació de la URL dins del servidor www.imatica.org sota qualsevol circumstància, però sense reproduir total o parcialment cap altra part del text sense l’autorització explícita per part de l’autor o el mitjà

Guillem Alsina
Etiquetes: