Els Estats Units es volen donar el dret de controlar les comunicacions online del món sencer

Compartir

CibersocietatFuncionaris del govern nord-americà treballen en una proposta a presentar al congrés del país que, de la seva aprovació permetria exigir als productors de programari que facilitin en els serveis online la introducció de portes del darrere que permetin la monitorització de les comunicacions entre usuaris. L’excusa oficial, com sempre, la lluita contra el terrorisme, però i el veritable motiu?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – No hi ha cap mena de dubte en què, malgrat que Internet és una xarxa de comunicacions global, el país que hi té més pes són els Estats Units per història (la Xarxa de xarxes va néixer i va madurar allà) i per lideratge (derivat de l’anterior i perquè les principals empreses de la Xarxa tenen en aquest mercat un dels seus principals nínxols). I no semblen gaire disposats a compartir el seu lideratge o que la seva influència minvi, amb tota lògica.

Lluny de qualsevol debat simplista sobre el paper preponderant que els Estats Units juguen al món o el control al què volen sotmetre’ns a tots, el control sobre els continguts i el tràfic d’Internet és quelcom al què gairebé cap govern de qualsevol lloc del món ha renunciat en major o menor mesura, sempre depenent de la situació política del seu país i a la seva influència en el concert internacional (o si no en fa gaire cas d’ella).

Pels motius adduïts fins ara, la darrera iniciativa governamental nord-americana podria, de ser aprovada, afectar a tot el món, a tots els internautes: emparant-se en la lluita contra el terrorisme, funcionaris d’aquell govern treballen en un projecte de llei (que podria ser presentat al públic l’any vinent) pel qual els prestadors de serveis de comunicacions online hauran d’incloure les mesures que se’ls requereixin per a què el govern nord-americà pugui accedir a les comunicacions, fins i tot si aquestes estan encriptades.

La mesura afectaria (en cas de ser aprovada) a tota mena de serveis com els de VoIP (Skype, p.e.), correu electrònic (BlackBerry) i intercanvi d’arxius entre d’altres, i serà necessari que els agents de la llei tinguin una ordre judicial per dur a terme la intercepció de les comunicacions.

Segons informa la versió online del rotatiu The New York Times, les agències federals nord-americanes es queixen de què amb l’increment de les comunicacions online, més difícils d’interceptar i desencriptar, ha davallat l’ús de comunicacions telefòniques, per a les quals les escoltes són molt més senzilles tant des del punt de vista tècnic com del legal.

Qui controla els que ens controlen?

Bona part de tota la infraestructura global d’Internet a nivell mundial passa per servidors nord-americans, malgrat que teòricament la Xarxa de xarxes està descentralitzada. Això confereix a aquest govern i a les empreses que treballen en el manteniment d’aquesta infraestructura, un gran poder, ja que poden monitoritzar en qualsevol moment les nostres comunicacions, almenys teòricament*.

La qüestió, com sempre, és el grau de control al qual ens poden sotmetre, qui ho du a terme i per què ho fa. Hi ha els que aposten per una gairebé autoregulació del mitjà, mentre que altres proposen la creació de lleis estrictes a Internet, i una part d’aquesta corrent aposta per crear un marc legal internacional atès que la Xarxa de xarxes és quelcom que arriba per igual a tots els països.

Cert és que Internet és emprada per a tota mena de delictes, des d’organitzacions terroristes fins a estafes bancàries passant per grupuscles que fomenten l’odi racial, i que això necessita alguna mena d’acció, però com en qualsevol altres aspecte de la nostra societat, sempre quedarà el dubte de com i fins on, una qüestió que potser no es pugui resoldre mai.

* I a la pràctica, encara que no ho han reconegut oficialment, es diu que el famós sistema d’espionatge Echelon controla totes les nostres comunicacions. La Unió Europea ha afirmat l’existència d’aquest en el passat.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina