Els governs contra l’Internet Explorer

Compartir

Internet ExplorerAlemanya i França recomanen oficialment als seus ciutadans allunyar-se del browser de Microsoft per motius de seguretat.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – És una qüestió molt debatuda dins de la comunitat dedicada a la seguretat informàtica, i un tòpic en aquest camp: "si vols estar més segur, canvia l’Internet Explorer com a navegador per qualsevol altre" afirmen alguns, mentre que d’altres afirmen que d’anar amb cura, tenir un antivirus instal·lat i instal·lar les actualitzacions de seguretat quan són publicades, ja n’hi ha prou.

Sigui com sigui, en general el navegador web de Microsoft és el programa de la seva classe més criticat en aspectes de seguretat i un dels programaris de qualsevol mena més criticats, malgrat que també és cert que la seva darrera versió (la vuitena) ha millorat força en aquest apartat. Tot i això, ara podem afirmar que les crítiques són "oficials".

Primer fou el govern alemany el que va recomanar als seus ciutadans abandonar el navegador web de la companyia de Redmond en favor d’altres opcions, postura a la qual s’hi ha afegit ara el govern francès. Els corresponents anuncis han estat realitzats a través de les respectives autoritats governamentals encarregades de vetllar per la seguretat de la infraestructura d’Internet en ambdós països.

En el cas germànic, i segons informa la prestigiosa cadena de notícies britànica BBC, la Bundesamt für Sicherheit in der Informationstechnik (Oficina Federal per a la Seguretat de la Informació alemanya) titlla l’Internet Explorer com l’anella més dèbil de la cadena de seguretat en els atacs recentment patits per Google, punt que Microsoft nega afegint que amb les preferències de seguretat elevades al màxim, el seu navegador és segur, quelcom que l’organisme germànic nega.

La multinacional nord-americana també argumenta que els atacs patits per Google tenien un propòsit específic, fet que manté aquesta mena d’atacs allunyats del consumidor final.

Per part gal·la, ha estat l’agència governamental CERTA (Centre d’expertise gouvernemental de réponse et de traitement des attaques informatiques) la que s’ha afegit a la postura alemanya recomanant, literalment, l’ús d’un navegador alternatiu.

El forat de seguretat explotat en els recents atacs patits per Google afecta a la versió 6 de l’Internet Explorer i el codi de l’exploit (que permet utilitzar la vulnerabilitat per accedir il·lícitament a un sistema informàtic) ha estat publicat a Internet, podent ser emprat arbitràriament i, per tant, amb un potencial d’afectar al 21% de la població internauta mundial* (recalco que és potencial). Des de Microsoft s’insisteix en què amb l’actualització a la versió 8 del programa (que, efectivament, ha rebut crítiques positives por la millora en la seva seguretat) i augmentant al màxim les preferències de seguretat, el problema està resolt.

Qüestió política?

Malgrat que la recomanació d’apartar l’Internet Explorer respongui a criteris tècnics recolzats per una gran part de la comunitat informàtica dedicada al sector de la seguretat, cal preguntar-se si en la presa d’aquesta decisió per part d’ambdós governs europeus no ha jugat, a més, un altre factor de caire polític.

En el cas francès la cosa pot estar més clara; si bé la rivalitat amb el govern nord-americà és mínima (i, de fet, són dos països que històricament s’han entès molt bé), el proteccionisme gal sobre la seva indústria i interessos sí que pot haver jugat un cert paper en aquesta decisió; si bé el país no disposa de cap empresa de programari de primera línia que produeixi navegadors web, sí que en pot tenir alguna que es dediqui a crear solucions ‘claus en mà’ a partir d’aplicacions cloud basades en altres navegadors com Firefox. O bé disposar d’algun projecte per a impulsar una indústria d’aquest tipus.

De fet, l’intervencionisme gal en el sector tecnològic -considerat com a estratègic en aquell país- té episodis destacables com els de les empreses CII i Bull, l’esdevenidor de les quals ha depès d’executius com el ja tan llunyà en el temps del General de Gaulle (i més si parlem de temps en termes de la indústria tecnològica, en la que tot avança més ràpidament).

Per part germànica costa més entreveure per on van els trets, malgrat que no són poques les administracions alemanyes (tant a nivell local com regional) que han apostat amb força per GNU/Linux, especialment amb el naixement de SuSE, posteriorment adquirida per Novell.

* Xifra extreta de les darreres estadístiques publicades per Net Applications i corresponent a la distribució d’usuaris segons versió del navegador de desembre de 2009. Novament, destaco que aquesta dada ve a indicar la població internauta que pot ser afectada, no la que serà afectada en un futur, dada que no pot ser coneguda de cap manera.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)