Els països anglosaxons no signen el nou tractat internacional sobre telecomunicacions

Compartir

El control de certes estructures clau de la Xarxa provoca que els Estats Units, Regne Unit, Austràlia i Canadà no signin el nou text, mentre que d’altres estats ho sospesaran abans de signar.

Després de gairebé dues setmanes de discussions a Dubai, el Congrés Mundial de Telecomunicacions ha acabat amb un nou acord internacional sobre la taula, signat per un total de 89 països.

Una absència destacable entre els signants: els Estats Units, que han arrossegat amb ells als principals països de l’òrbita anglosaxona: Regne Unit, Canadà i Austràlia. El motiu: la pèrdua de poder i pes específic com a designador del futur de la Xarxa de xarxes que pateix el país nord-americà amb el nou text.

Una de les premisses del nou acord és que el repartiment del pes de tots els països en la presa de decisions tècniques que puguin afectar el futur d’Internet serà més equitatiu. Fins ara, els EUA mantenien un paper predominant pel fet que l’origen d’Internet es troba en la xarxa informàtica militar ARPANET, creada en aquell país.

Els Estats Units acullen bona part de les infraestructures clau d’Internet (com, per exemple, la majoria dels servidors DNS de més alt nivell), així com les seus de determinats organismes que dicten les normes tècniques i de funcionament de la Xarxa. El seu govern, a més, disposa de potestat per a controlar, aprovar o vetar certes decisions d’aquests organismes.

Els arguments exposats pels representants nord-americans per a no subscriure la proposta de nou acord són, amb poques paraules, dos: d’una banda la practicitat que suposa el centralitzar la presa de certes decisions d’importància en un sol estat, fet que dóna més rapidesa en cas de ser necessari i, d’altra banda, la possibilitat que certs països amb els quals els Estats Units no mantenen precisament unes relacions òptimes (Xina, Rússia, Iran,…) puguin introduir mesures de censura i restricció de la llibertat d’expressió a la Xarxa.

Un tercer bloc de 55 països no van subscriure l’acord de forma immediata, al·legant els seus representants que hauran de consultar-ho amb els seus respectius governs abans de donar el pas, o per no donar-lo. Entre aquests països s’hi troben Portugal, Xile, Grècia, Finlàndia, Itàlia, Costa Rica o Kenya.

Els Estats Units i els representants dels països europeus van bloquejar una proposta procedent de diversos estats africans sobre els drets humans i l’accés a la Xarxa, vinculant-la a la temptativa de control per part de la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions) d’Internet, ja que en aquesta petició s’hi explicitava el nom d’aquest organisme.

Podem considerar a la UIT, un organisme dependent de les Nacions Unides, com la gran guanyadora de la conferència de Dubai, ja que el control que perden els Estats Units sobre Internet, el guanya aquesta entitat. I, entre “els perdedors”, organitzacions com la Internet Society, que s’ha postulat en contra de la proposta de la UIT.

Pèrdua de llibertats a la Xarxa?

El debat sobre la llibertat a la Xarxa és molt complicat, i potser seria una visió molt maniquea parlar de “bons i dolents” en aquest cas. La posició de control dels Estats Units fins ara és clara o, més que control, hauríem de parlar de preponderància. És lògic que no la vulguin abandonar.

D’altra banda, la ITU és una entitat dependent de les Nacions Unides, amb representants de la majoria dels països del món. Què millor per a governar Internet, una xarxa mundial, que una representació de totes les cultures i sensibilitats?

És clar que això també té la seva cara fosca, ja que en molts països no hi ha una llibertat d’expressió paralelitzable a la que tenen d’altres. El suport d’estats com la República Popular Xina (la censura de la qual als continguts d’Internet és àmpliament coneguda) a la proposta de la ITU pot ser un bon exemple de en què pot desembocar la proposta d’aquest organisme internacional.

Com veiem, les coses no són fàcils ni es poden resumir en unes poques ratlles.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: