Els “social media” a la recerca d’un model econòmic viable mentre creixen de forma desmesurada

Compartir

InternetLlocs com Facebook i Twitter aposten per la seva independència mentre no paren de créixer en nombre d’usuaris, tot i que essent una referència inexcusable de la Web 2.0, no han trobat encara una forma d’aconseguir beneficis i demostrar que es poden convertir en un negoci rendible.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Amb un èxit ja àmpliament demostrat, a llocs com Facebook o Twitter només els queda una última frontera per creuar: la de ser econòmicament viables per ells mateixos, sense haver de ser venuts a una multinacional com Google o Microsoft.

Aquests llocs esmentats constitueixen l’exponent més alt de la filosofia 2.0 a Internet; són altament interactius, molt addictius per a aquells que els empren, el seu contingut es basa íntegrament en les aportacions dels usuaris i el seu creixement és exponencial. Facebook ha passat de 100 a 200 milions d’usuaris a tot el món en menys d’un any, sent el quart lloc web més visitat darrere de Google, Yahoo! i YouTube. Mentre, Twitter supera ja a altres llocs com la xarxa social LinkedIn i la versió online del New York Times gràcies a haver triplicat les seves visites en amb prou feines dos mesos, arribant als 32 milions d’usuaris únics a l’abril.

Tot això que he explicat aquí representa moltes visites, però com s’aprofiten per a generar diners? Aquest és el gran dubte que encara tenen al seu davant aquests i altres serveis d’èxit.

Per a Facebook, la resposta a aquesta pregunta és clara: publicitat. La companyia, que fa poc va apostar públicament per la seva independència després que s’especulés amb una possible maniobra d’adquisició per part de Google, es troba en el procés d’incloure publicitat en tots els serveis que ofereix, en un model idèntic al què aplica Google en els seus propis serveis, el què comprendria no només les seves pàgines, sinó també aquelles altres que interactuen amb els propis serveis de Facebook.

No seria descartable que, enmig de la voràgine d’usuaris, Facebook es decidís a entrar en un camp que, en principi, li fos aliè, per tal de buscar una ampliació dels seus serveis. Seria una cosa com el que va fer Google en el seu moment: una empresa dedicada i consagrada a les cerques que, de cop i volta, adquiria a altres companyies que també oferien serveis en línia i llançava les seves pròpies creacions, allunyades del que seria estrictament la cerca de continguts. Bon exemple d’això és el paquet ofimàtic en línia Google Docs, el servei Blogger (adquirit) o el navegador web Chrome.

L’API de Facebook permet la creació de petites aplicacions que funcionen dins de la xarxa social. Seria potser qüestió d’ampliar aquestes API’s, tot depèn de la voluntat de Facebook d’entrar en un territori que inicialment li és aliè, seguint així les passes de Google per a convertir-se en un jugador global. Aquí, l’empresa podria cobrar als desenvolupadors, als usuaris o a ambdós. I què tal una botiga d’aplicacions per a Facebook al més pur estil iTunes Store?

Si el model de Facebook es basa en la publicitat, el de Twitter apunta cap als serveis professionals remunerats com a forma de guanyar diners. Aquests s’orientaran a les empreses, ja que Twitter constitueix un mitjà cada dia més emprat en l’entorn corporatiu per al seguiment d’actes en temps real i per donar a conèixer novetats.

És la difícil qüestió del retorn de la inversió (ROI en anglès) dels anomenats “mitjans socials”, en una cultura en què el “tot gratis” a Internet impera des de ja fa temps en l’imaginari col·lectiu dels internautes. Aconseguiran Facebook, Twitter i la resta, el seu objectiu?

Un punt a favor seu és que, amb la posició que han obtingut i el gran creixement en nombre d’usuaris experimentat, no són poques les veus que afirmen que ambdós serveis tenen un valor inherent, per ells mateixos, en ser part del nucli central d’aplicacions i serveis que a hores d’ara mouen Internet a nivell d’usuari.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)