Emmagatzemar les dades a Internet: burro i ignorant

Compartir

Ara que tot es mou cap a Internet, pots pensar que la pèrdua de dades és cosa del passat. Lamentablement, com ens han ensenyat en els darrers mesos, això realment no és cert; primer vam tenir el desastre de Microsoft/Danger, i ara tenim a Palm i Sprint fent front a una demanda col·lectiva sobre la pèrdua de dades pels telèfons webOS. Tot això planteja la pregunta: és segura Internet per emmagatzemar-hi les teves dades més preuades, i realment confies en Internet?

Tom Holwerda via OSNews.comEn el desastre de Microsoft/Danger, que va resultar no ser tan dolent com tothom (incloses les parts involucrades) creien; Microsoft encara fou capaç de recuperar les dades perdudes, el que significa que els usuaris van aconseguir recuperar les seves coses. Tot i això, estic convençut que els propietaris de Sidekick estan menys que satisfets.

El problema amb el webOS és una mica més seriós, però almenys només va afectar a un grup relativament petit de persones. Sembla que la funció de restauració online té problemes per a recuperar la còpia de seguretat realitzada per una versió més recent del webOS a una versió anterior del webOS. Afecta només a un petit grup de persones, però Palm i Sprint s’han vist esquitxats per una demanda col·lectiva malgrat tot.

No aprofundiré en els mèrits o la validesa d’una demanda d’aquesta mena (estic segur que la corresponent lletra petita dels contractes té alguns comentaris sobre la pèrdua de dades que permeten escapolir-se de la responsabilitat), ja que vull parlar sobre com se senten les persones al respecte d’emmagatzemar les seves dades valuoses a Internet (i si, em nego a emprar una altra estúpida denominació de màrqueting. Servidor no està per discutir això).

Fins ara, els problemes s’han limitat a les dades del telèfon mòbil, que sovint no són tan valuoses com les dades emmagatzemades en els ordinadors, com ara fotografies, documents sensibles, treballs escolars, i així successivament. La gent generalment encara té una antiquada agenda d’adreces del món real al seu abast. A més, Microsoft finalment va recuperar les dades, i en el cas de Palm i Sprint només afecta a una petita quantitat de persones.

Però “els hem vist el ‘plumero’”. Google està treballant durament per assegurar-se de que tu desis les teves coses en els seus servidors. Això significa que el document que escrius, les fotos que transfereixes, i qualsevol cosa que creïs al teu ordinador ja no s’emmagatzemen de forma local – es troba fora del teu control, fora de les teves mans. Protecció de dades i prevenció de pèrdues ja no són una responsabilitat individual – són de Google.

És aquest el futur en el que vols viure? Segurament, diràs, Google no perdrà les meves dades, és una de les empreses de tecnologia més gran del món, altament qualificada en aquestes matèries. Bé doncs, però què passa amb Microsoft? És fins i tot més gran que Google, però tot i així va patir la pèrdua.

Es tracta de casos com els descrits anteriorment que em fan estar molt alerta de qualsevol d’aquestes idees d’emmagatzema-ho-a-Internet. La gent afirma que això resoldrà tots els nostres problemes amb les dades, però moure totes les teves coses a Internet només aconsegueix que deixi de ser la teva responsabilitat – que és tot un món a part, lluny de què hagi deixat de ser un problema. El problema no ha estat resolt – simplement s’ha traslladat.

Per molt que les companyies tecnològiques més “cool” d’avui vulguin que creguis que Internet és el lloc per a emmagatzemar les teves dades, estan equivocades. Al cap i a la fi, amb o sense Internet, només hi ha una veritable forma de mantenir les dades per a què no es perdin: es tracta de sentit comú, i un disc dur extern de 60 Euros (o una configuració RAID de fantasia en el cas que sigues un nerd). Mac OS X té una solució fàcil i eficaç (malgrat que tècnicament crua), i es poden obtenir solucions semblants en Windows i Solaris (ZFS).

La prevenció de pèrdua de dades ha d’estar a les teves pròpies mans, no en les d’algunes empreses. El què passa amb Palm, Sprint i Microsoft pot passar certament en qualsevol altra empresa. Donar-los tota la nostra confiança és ignorant i burro, i és quelcom que es tornarà en contra teu “mossegant-te el cul”.

Article original per Tom Holwerda publicat a OSNews.com
Traduït i adaptat amb el coneixement i consentiment de la font original

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)