Gamelab 2013: Entrevista a Jon Beltrán de Heredia

Compartir

Després de la publicació de la crònica de la conferència de Jon Beltrán de Heredia a Gamelab 2013, és el torn de l’entrevista que li vam realitzar, juntament als nois de Como se hace un videojuego, on Jon ens parla sobre el Màster de programació en videojocs que realitza a la U-tad i dóna consells i ànims als que vulguin començar a realitzar els seus propis jocs.

Quin plantejament té el màster que dirigeixes?

El Màster està plantejat de la següent manera: És per a algú que ja hagi fet programació, que no sigui algú que no sàpiga programar, que hagi fet programació encara que no sigui de videojocs, per exemple que hagi fet programació de gestió utilitzant JAVA, llenguatge de servidor o qualsevol altre mètode de programació. S’enfoca totalment en un any per tal que l’estudiant aprengui tot el que cal perquè pugui convertir-se en programador professional de videojocs. Està tot molt ben seleccionat, què i de quina manera, perquè pugui o fer jocs pel seu compte o pugui ficar-se en un equip de desenvolupament de jocs directament. Estem molt contents amb els resultats, perquè està ben perfilat. El claustre que hi ha són professors tots de la indústria amb molts anys d’experiència, al final és amb qui més aprens directament tota la matèria i el contingut. El món dels videojocs és complicat, que algú t’expliqui des de la trinxera totes les coses t’aporta molt més que purament el coneixement, que també és important.

Com recomanaries a algú començar a programar?

Hi ha moltes maneres de començar a programar. Ara mateix, tal com he comentat en la xerrada, hi ha moltes tecnologies i llenguatges, per començar a programar qualsevol val. Si algú vol anar cap a programació de videojocs, vol ser programador de videojocs professional i aspirar a treballar en jocs de gamma alta o més professionals, el que ha d’aprendre és C++. Potser la millor manera és aprendre alguna cosa de C i després C++, amb això és amb el que es fa la majoria dels jocs que coneixem i juguem tots els dies. Hi ha altres opcions que són més assequibles o fàcils de començar, com Unity o eines similars que t’ajuden molt a arrencar, però no et donen el control que et dóna una eina professional. Per començar a programar val amb una mica de javascript, s’usa molt avui en dia i els conceptes generals són els mateixos en tots els llenguatges. Hi ha moltes opcions i el que sí animo a la gent que li vingui de gust el tema és que s’animi i arrenqui, l’única manera d’aprendre és practicant.

Recomanes que la gent se centri en programació o és millor que es documentin una mica en tot?

Crec que als que ens atrauen els jocs ens atreu una mica tot. A la gent li ve de gust cada vegada més ficar-se una mica a tot arreu, i la realitat és que professionalment la gent s’especialitza. O és programador, o és artista, o grafista o modelador. Fins i tot dins de cada branca hi ha diverses opcions. Ser bo en més d’una d’aquestes ja és una cosa que és tan rara! És lògic voler saber una mica de tot. Cal fer-ho per cultura, per coneixement i altres, però també és bo especialitzar-se. Un no sol tenir molts dubtes sobre en quina branca ha d’anar, perquè el que té al cap la capacitat artística per fer gràfics, disseny gràfic i de personatges i dibuixar, etc. és molt estrany que a més tingui el cap quadriculat que requereix una programació i viceversa. El disseny és potser la més difícil i la més etèria de totes, perquè al final està sotmès a què concep, quina idea o què imagina d’una manera que sigui conscient, i al final és el que resulta més difícil de dur a terra, és més fàcil que el disseny convisqui amb alguna de les altres.

És bo no tancar-se, potser fas el que creus que no és l’ideal, però tot el bagatge que agafis és el que et donarà els elements per fer-ho.

Tal com vas dir en la conferència, recomanes no programar la carrera, que sorgeixi el que hagi de sorgir.

Crec que programar la carrera és impossible. El que intento és donar uns elements perquè sàpigues una mica el que estàs fent i no t’equivoquis, perquè a vegades aquestes equivocacions costen molt en alguna cosa: en temps, en diners o en frustracions. Pots dir “mira, m’han contractat en una empresa de programador i m’obliguen a fer els seus dissenys”, doncs que sàpigues que estar en una empresa implica que hagis de fer els seus dissenys perquè és en el que consisteix. Mira el costat bo: aprens molt, tindràs una nomina que et doni una certa tranquil·litat i serà una bona manera per llançar-te en la teva carrera. Si et poses pel teu compte no t’equivoquis i adona-te’n que això significa que hauràs d’estar molt preocupat pels diners, pel risc i pels temps, això és així. Llavors pots dir “només vull preocupar-me de jocs”; en aquest cas, si no tens una família rica que et permeti només dedicar-te als jocs i fer el que et doni la gana, és molt complicat. Hi ha gent que té un talent brutal i part té molta sort i de sobte té èxit, però això no és previsible, això no és un pla. Has de fer un pla i si et passa això en una etapa del camí és genial, ja pots dir “canvi de plans, però ho faig perquè he tingut un èxit brutal i he de fer-ho”.

Et pot agradar una temàtica i que personalment se’t doni malament, per molt que ho intentis, i hi hagi una altra temàtica que no t’agradi o no t’atregui, i després això sigui el que realment se’t doni bé.

Això en part ens passa a tots, al final moltes vegades has d’equilibrar entre el que has de fer i el que et surt fàcil. Probablement a mi el que millor em surt és la programació pura i dura, però això em frustra una mica perquè no cobreix totes les meves apetències. Llavors, hi ha altres coses i has d’equilibrar, si coneixes les coses pots equilibrar una mica.

El plantejament del màster és obert, permet veure les capacitats que pot veure l’alumne i on ha d’anar orientat?

El plantejament del Màster està molt enfocat, no és molt obert en aquest sentit. Hi ha tres Màster, jo porto el de programació. Sobre els altres dos, un és de grafisme i direcció artística, l’altre és de disseny de jocs. Són especialitzats perquè crec que al final són tres carreres molt diferents. El de programació és molt directe per a programadors, perquè es posin a programar videojocs i en un any estiguin programant amb tota la capacitat. Com es fa en un any i és una disciplina que necessita 10.000 hores per ser un expert, i en un any no pots ficar 10.000 hores, si fiques 1.000 al Màster i estan molt ben enfocades pots avançar moltíssim. Això sí, és d’alta pressió, no et pots despistar, va molt dirigit. Al final es munta un projecte que es fa conjunt amb els altres Màster i es formen petits equips combinant artistes i programadors, pel que es fa el més semblant possible a com realment es fa un joc a la indústria. El programador va a programar, el dissenyador va a dissenyar. A les reunions és bo que els programadors aportin també al disseny, per exemple en la forma d’idees. Per descomptat, des de la programació moltes vegades has de portar a terra coses de les que els dissenyadors no tenen una idea real de la realitat, de com fer això que estan imaginant, pel que moltes vegades és totalment necessari dur-los a terra i això és una mica el que es busca.
Si algú vol fer els seus propis jocs, com ara programar, jo els diria “si vols programar, un màster com aquest et cobrirà tota la part de programació”. Jo crec que el disseny és una cosa sobretot que si tens les teves pròpies idees és una mica més eteri i es pot complementar, amb la qual cosa crec que és més fàcil evolucionar el que un programador aprengui coses de disseny i vagi aprenent i practicant, etc. a que un dissenyador aprengui tot el que cal per programar, perquè per programar cal molta atenció al detall, al coneixement, etc.

Per acabar, unes paraules que vulguis dir per animar els nostres lectors.

Animeu-vos a que, si us interessa fer jocs, feu coses. Feu coses encara que siguin petites, però feu-les, perquè com s’aprèn és fent-les, traient-les i acabant-les, després la següent la fas millor. Molt ànim a fer coses, perquè jo crec que cal fer-les, el context és intentar donar el màxim coneixement de l’entorn perquè aquests intents vagin bé i un no s’equivoqui. Animo que la gent faci coses i els desitjo molta sort, perquè cal molta feina i molta sort.

I plantar cara a la frustració.

Crec que estem en un moment en què hi ha molta frustració en l’ambient i això s’enganxa, per fortuna el món dels jocs i de la tecnologia no és per res el que hi ha en altres sectors. La frustració, en la mesura del possible cal deixar-la no a casa, el més lluny possible. És que l’únic que es pot fer és fer coses, lluitar, i si ara hi ha moments difícils doncs ja estarem millor, l’única opció és estar allà, lluitant, que la vida és una i molt curta, cal aprofitar-la fent coses.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: