“És difícil ser un Pau Garcia Milà o un Xavier Verdaguer”

Compartir

Sergi Lòpez, creador del grup PROCATTIC al LinkedIn ens parla sobre la moda de l’emprenedoria, les dificultats per arribar a bon port i també que és el moment per a aquells que tenen realment dots d’emprenedor, així com de la segona trobada presencial de desvirtualització del grup.

Sergi Lòpez a l'edició del 2012 del PROCATTIC

Sergi Lòpez a l’edició del 2012 del PROCATTIC

Sergi Lòpez i Francàs (Barcelona, 1978) va fundar fa cinc anys el Grup de Professionals Catalans de les TIC a la xarxa social professional LinkedIn. Gairebé 1.900 dies després, aquest grup aplega unes 8.500 persones, les quals debaten sobre l’aplicació de les noves tecnologies a les seves empreses, els nous productes que han creat, busquen sinergies, contactes, contractar gent o ser contractats i, sobretot, es coneixen.

L’any passat, el primer esdeveniment de desvirtualització del PROCATTIC, celebrat el 6 de juny a l’edifici Media TIC de Barcelona (seu de Bdigital) va reunir en una tarda i en un sol lloc gairebé mig miler de professionals, que van poder assistir a les xerrades de personatges tan influents en el món de la industria tecnològica catalana com Genís Roca (Roca-Salvatella), Xavier Verdaguer (Innovalley) o el Director de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el Sr. Carles Flamerich.

Per a aquest any 2013, en Sergi i la resta de persones que, com ell, formen part de l’organització del PROCATTIC, vol anar més enllà, i arribar a una xifra rodona, màgica: 1.000 assistents.

Sergi, moltes mercès per haver accedit avui a parlar amb nosaltres

Tot el contrari! Gràcies a vosaltres.

D’on ve la idea de crear el grup?

L’any 2008 portava ja dos-tres anys treballant com administrador de sistemes, era tècnic i volia amb decisió orientar-me cap a la gestió. En aquell moment vaig pensar en com podria utilitzar les xarxes per donar-me l’impuls que necessitava professionalment i, en concret, com fer-ho a LinkedIn®. Va ser quan vaig decidir crear el grup. Vaig pensar que si feia un grup on tots els membres fóssim una xarxa potent de nodes col·laboratius això em podia ajudar a trobar els contactes necessaris per accelerar la meva carrera. Immediatament em vaig adonar que si això era positiu per mi, també ho seria per a la resta de membres. Podia funcionar; però havia de fer el grup prou atractiu per atreure als membres i útil gràcies a una bona elecció del target que volia dins del grup, per a aconseguir l’objectiu.

El que no m’hagués pensat mai és que seria d’aquelles ocasions que el que desitges, passa.

LinkedIn® al 2008 era bàsicament anglosaxona, per tant primer de tot necessitava identificar i trobar als pocs catalans que hi havien i sobretot els del sector TIC. Per tant vaig voler que el grup fos fàcil de trobar i per això vaig triar un nom clar “Professionals Catalans de les TIC” i un logo amb la senyera i en gran la paraula TIC. Ara el logo l’hem renovat (crec que encertadament) però en aquell moment i durant gairebé 5 anys aquest logo va servir amb escreix per fer la seva funció: que ràpidament els catalans ens fixessin en la senyera i volguessin formar-ne part. Per altra banda al 2008-2009 els primers en abraçar una nova xarxa com LinkedIn® van ser els professionals de les TIC. Això ha fet que des de llavors, i gràcies també a la creació dels subgrups, haguem crescut en xifres exponencialment, cada any doblant el nombre de membres respecte a l’anterior. Ara, però, som 8.500 membres i difícilment en un sol any aconseguirem arribar als 16.000 . Però tard o d’hora amb el suport de tots hi arribarem!

S’ha parlat molt de la participació real que hi ha en els grups virtuals. Des de la vostra posició de responsable d’aquest grup, com veieu les dinàmiques participatives? Hi ha un grup petit de creadors de continguts consumits per una majoria silenciosa, o bé la gent aporta ni que sigui el seu petit gra de sorra en un o altre moment?

Estadísticament el grup “PROCATTIC: Professionals Catalans de les TIC” és un grup molt actiu dins LinkedIn® però, lògicament, en un col·lectiu de 8.500 membres, el percentatge que genera activitat i discussions o publica notícies habitualment és reduït. Però això és normal. Com en molts altres llocs passa, són molts els que llegeixen i pocs els que donen el pas per generar continguts. Nosaltres no tenim cap línia editorial ni tampoc fomentem la creació de continguts. Sempre vaig tenir clar que el grup, si havia de tenir èxit, era perquè ell per si sol funcionava; perquè es generaven continguts per parts dels seus membres, oportunitats laborals i/o promocions d’ofertes i en conseqüència, en resposta a això més membres voldrien formar-ne part. Si el grup havia d’existir amb esforços per part meva en aquest sentit, voldria dir que probablement no era, en el fons, de l’interès de la gent. I afortunadament com dic, el grup funciona perquè els membres així ho volen.

Després de cinc anys d’història del grup a LinkedIn, la d’enguany serà la segona trobada presencial “de desvirtualització”. Té alguna relació aquest decalatge temporal entre la creació del grup i la primera trobada amb el que comentàvem a la pregunta anterior?

Com he dit abans, un dels objectius del grup era generar oportunitats i sinergies professionals per als seus membres i en això és on em vaig adonar que en general un grup a LinkedIn® no funciona tan bé i que calen més eines per a aconseguir-ho. Jo no tenia la sensació de casos d’èxit d’algun membre del grup, ni tampoc que la gent trobés feina nova o projectes professionals gràcies al grup, encara que m’imagino que quelcom pot haver existit donat que els headhunters i empreses de col·locació ofereixen ofertes de feina des del mateix grup. Però si aquestes ofertes arribaven a fructificar, no m’arribava a mi.

Per tant, en el tercer any d’existència del grup i amb prop de 4.000 membres vaig pensar que no em podia limitar a administrar un grup online, havia de donar el pas següent per aconseguir aquest objectiu de generar oportunitats i sinergies, ser capaç d’organitzar un esdeveniment presencial on els membres de PROCATTIC es trobessin cara a cara i parlessin dels punts en comú que tenien. I en aquest punt es quan vaig coincidir amb l’Associació de Tècnics d’Informàtica i tant el seu President, Dídac López, com el seu Gerent, Joan Pons, em van oferir la seva infraestructura com a associació per a fer possible la primera edició de PROCATTIC en el 2012.

L’objectiu del grup és el de fer networking, conèixer-se i arribar a sinergies. Alguna història d’èxit que ens pugueu explicar com a producte de tots aquests anys?

Com he comentat, m’ha estat sempre difícil identificar casos d’èxit al grup, mai m’han arribat, però interpreto pel creixement en nombre de membres del grup i també pel de headhunters i agències de col·locació que pengen anuncis de feina, que possiblement aquests existien.

Sí que conec casos d’èxit, en canvi, sorgits de l’esdeveniment. En la primera edició vam realitzar una activitat de networking de la mà de l’empresa GettingContacts. El funcionament és senzill però potent. La gent es registra omplint amb dades personals i professionals una sèrie de formularis i el seu sistema és capaç de generar una llista de 10 persones amb les que has de parlar perquè són les millors que hi ha per a tu, per tenir opcions a tancar negocis o trobar sinergies. M’han arribat casos d’empreses que van obtenir nous clients i projectes gràcies a aquesta iniciativa. Com també m’ha arribat que algun dels ponents del 2012 és ara professor associat d’alguna universitat gràcies a que el van conèixer en la primera edició de PROCATTIC.

L’any passat gairebé 500 assistents, enguany 1.000… us heu aturat a pensar on teniu el límit? sereu més ambiciosos de cara a l’any vinent?

Com diem amb el Gerent de l’ATI, en Joan Pons, nosaltres anualment fem un pols a les xifres, no ens les creiem i provoquem per superar-les. Volem que les xifres ens obliguin a canviar l’abast de l’esdeveniment que organitzem, encara que sigui a corre-cuita. Actualment busquem un espai amb un màxim d’aforament de 1.000 persones, però seria genial si fins i tot superem aquesta xifra i això ens obliga a cercar un nou espai. Afortunadament, Barcelona té espais de tota mena i per tant tot és possible. Això sí, ens agradaria seguir ubicats en el barri tecnològic del 22@.

Amb quins recolzaments us heu trobat al llarg del vostre camí?

Molts i és quelcom a agrair. El fet que nosaltres no siguem cap associació constituïda ens dóna encara més força. Dins de PROCATTIC ens trobem membres de moltes associacions, associats de moltes entitats, col·legiats de molts col·legis, ideologies de diferents àmbits i colors, i gràcies a això ens hem trobat que tots abracen la iniciativa, ens donen suport i hi volen ser presents.

Des del primer dia en l’organització de la primera edició de PROCATTIC i ara també en la segona, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació ens dóna el seu suport. En el 2012 també vam rebre amplis suports i col·laboracions d’universitats, col·legis i associacions professionals del sector TIC català. I estem actualment en contactes per a què aquest es torni a fer palès en el 2013. La foto ideal per mi seria una fila 0 amb rectors, degans i presidents d’universitats, col·legis i associacions professionals TIC respectivament a PROCATTIC 2013.

Per últim agrair als nostres patrocinadors del 2012, empreses i PIMES que es van apropar a nosaltres i ens van donar el seu suport econòmic per poder tirar endavant la primera edició amb un pressupost ben ajustat.

I els principals entrebancs?

L’econòmic. 2012 va ser un esdeveniment amb un cost de 15.000 € dels que només vam recuperar gràcies als nostres patrocinadors 6.000 €. L’Associació de Tècnics d’Informàtica va assumir la resta i és quelcom pel que sempre els hi estaré agraïts.

Enguany, la crisi apreta a tothom, als nostres patrocinadors i també a l’ATI. És per això que hem decidit tirar endavant PROCATTIC 2013 mitjançant la fórmula del micromecenatge de la mà de Verkami®. I per mi té molta lògica. L’any passat ens vam adonar, tant assistents com organització, que havíem trobat un esdeveniment fantàstic amb un bon programa de ponències i amb activitats que generessin interacció. Un model al que considero no havien acudit abans molts dels nostres assistents i que en cap cas s’havia realitzat amb tant èxit d’assistència com el que vam aconseguir. Com diem nosaltres, és un esdeveniment fet pel sector per al sector. I, per tant, què millor que fer visible aquesta co-propietat de tots sobre PROCATTIC 2013 que compartint el cost però també l’èxit de poder-lo fer possible. Verkami® és la millor manera de fer que tothom senti PROCATTIC com seu.

Aquest any demanem al voltant d’uns 21.000 € però pretenem que el cost sigui el mateix que l’any passat, d’uns 15.000 €. La quantitat addicional de diners que necessitem enguany està destinada a pagar tot allò que ha estat necessari per posar en marxa el projecte a Verkami, com per exemple la creació d’un vídeo, la nova imatge gràfica, nou logo i nova web, i totes les accions comunicatives (premsa, contactes amb patrocinadors i ponents, etc). Una altra part és per tenir quelcom de “calaix” per poder donar les primeres passes cap a la tercera edició, la del 2014 on tenim sobre la taula la possibilitat de moure-la de juny al febrer per fer-la coincidir amb la setmana del Mobile World Congress gràcies a Ctecno. És una possibilitat que estem actualment analitzant.

És veritat que, com s’ha repetit des de diversos altaveus, els professionals de les TIC són els menys afectats per la crisi?

El sector de les TIC és un sector transversal de tota la resta. Les TIC tenen presència a les llars com a totes les empreses. Forma part tant de les nostres vides personals i com a factor important del nostre temps d’oci i d’aprenentatge, així com professionalment donant les eines més productives a les empreses i professionals per aconseguir els seus objectius. Per tant, sense cap mena de dubte creiem que el sector de les TIC és necessari per a què tota la resta aconsegueixi tirar endavant. Les TIC som un dels engranatges que permetran a Catalunya sortir abans de la crisi i possiblement, per aquest motiu, ser dels primers sectors que en sortirem.

Des del punt de vista dels professionals, qualsevol sector amb un fort component de professionals especialistes, notarà menys la crisi. Gent preparada com els professionals catalans de les TIC que compten amb coneixements potents dins del seu camp d’especialització i amb diversos idiomes són candidats a ser sempre molt demandats pel mercat. Sense especialistes que puguin donar resposta tècnica a les altes necessitats que tenen les nostres empreses, difícilment podria Catalunya sortir de la crisi en la que ens trobem a curt/mitjà termini. Afortunadament no és així i comptem amb grans professionals.

Es confia massa en l’emprenedoria TIC per fer sortir endavant aquest país? No pot ser que ens trobem davant d’una nova bombolla com la immobiliària?

D’una banda, de vegades he sentit veus que diuen que del que ara en diem emprenedor, abans se’n deia autònom, i en certes coincidències entre ambdós hi podria estar d’acord però jo considero que ser emprenedor es quelcom més que això.

Per mi l’emprenedor té un component d’investigació, de bogeria, de no ser conformistes, de voler canviar l’ordre establert de les coses i de fer xarxa que no he pogut identificar en altres professionals.

Els emprenedors creuen fermament que poden canviar les coses en el món en què vivim, fer-nos que la nostra vida sigui millor i, el més sorprenent, en molts casos encara no tenen del tot clar com ho faran possible… però saben que ho faran. Tenen una espurna i gràcies a aquesta molts aconsegueixen l’objectiu.

No hem d’oblidar pas els intraemprenedors, emprenedors que volem fer això mateix però des de dins de la seva organització. Cosa que de vegades és encara molt més complicat donat que una organització ja té uns objectius i una línia a seguir i, fer que una empresa de la grandària d’un creuer canviï de rumb és certament tot un repte.

És per tot plegat que enguany volem a PROCATTIC 2013 parlar d’emprenedoria i start-ups. Volem que les nostres ponències parlin d’això i que els nostres ponents siguin experts emprenedors i ens puguin explicar les seves vivències i com veuen les coses.

També estem dissenyant l’Entrepreneur Corner, volem fer una crida a que emprenedors i start-ups constituïdes legalment de menys de 2 anys ens expliquin quina és la seva idea, producte, model de negoci i donar-los l’oportunitat de tenir un espai a PROCATTIC 2013 on precisament podran explicar això a Business Angels, Acceleradores TIC i inversors que, potser, podran estar interessats en ajudar a algunes d’aquestes. I la millor start-up triada gràcies a un jurat format per en Genís Roca (RocaSalvatella) i en Xavier Verdaguer (Imagine Creativity Center) entre d’altres, també formarà part com a ponent dins del programa que estem planificant.

I, per altra banda, lligant amb l’inici de la meva resposta, efectivament estem davant d’una moda. És cert que s’ha potenciat molt l’ús de la paraula emprenedor i fomentat la creació de start-ups. El motiu no és altre que gràcies a això reduir la llista d’aturats estimulant a molts a esdevenir el seu propi cap. Molts d’aquests, que probablement no estan ni prou capacitats ni preparats, seran part d’aquesta bombolla, seran víctimes innocents d’un error promogut pel propi sistema, i que això s’estigui fomentant tal i com s’està fent considero que no és correcte. La sensació és que ser un Pau Garcia Milà, un Xavier Verdaguer sembla fàcil i possible però en realitat és una cursa com la dels espermatozous on només pocs realment aconsegueixen l’objectiu. I per això creiem que val la pena parlar-ne enguany a PROCATTIC 2013 i ensenyar els casos d’èxit, que n’hi ha, i ajudar a aquells que estan intentant tirar endavant.

Com veieu el vostre futur? Teniu pensat erigir-vos com alguna mena d’associació o dur a terme pràctiques de lobby? (paraula que, per cert, al continent europeu no és gens ben vista, però en aquest context l’hem d’entendre com a grup d’interès que mira pel seu benestar i el de la societat en general)

Com he comentat abans, crec que és un valor de PROCATTIC no ser cap associació legalment constituïda. Poder ser una marca blanca on membres d’altres associacions, col·legiats i professionals en general, es sentin còmodes i trobin un lloc on parlar, fer projectes i cercar sinergies.

Altra cosa és la d’esdevenir un lobby. Tenint en compte que segons certs estudis al sector TIC català som al voltant dels 85.000 professionals, nosaltres representem el 10% d’aquest col·lectiu. Junts podem fer moltes coses positives pel país i ajudar a fer el sector tal i com pensem entre tots que aquest podria arribar a ser. L’any passat vam proposar redactar entre tots un manifest amb tot allò en què pensàvem que el sector podia millorar i també aquelles coses que ja eren correctes però que es podien potenciar amb la implicació del propi sector, i, clar, amb el compromís de dur-lo en mà als representants polítics adients per què els arribés la nostra opinió. Dissortadament va ser una de les propostes de 2012 que no varen tenir la bona acollida que esperàvem però que no descartem reactivar en el futur.

Sergi, moltíssimes gràcies pel temps que ens heu dedicat i esperem que aquest proper 19 de juny us veiem a vos, i a 999 professionals més a Barcelona

La col·laboració de tots en el projecte a Verkami® és cabdal enguany per poder fer possible aquesta segona edició i reforçar el posicionament i assentament de PROCATTIC com un dels esdeveniments anuals de l’agenda catalana dels propers anys.

Moltes gràcies i serà un plaer trobar-me amb vosaltres i la resta d’assistents personalment!

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: