Europa d

Compartir

Una directiva de la Comissió Europea insta als blocaires a identificar-se públicament en les seves respectives pàgines per garantir als internautes que coneixen la identitat d’aquells que publiquen la informació. Segons el parer de la Comissió, Internet pateix un "excés d’informació" en el que és molt fàcil estendre mentides i informacions falses o insidioses.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La Comissió Europea torna a ficar-se en un terreny perillós, aquest cop tocant un tema relatiu a la llibertat d’expressió a la Xarxa de xarxes i, més concretament, el que gairebé unànimement s’ha considerat com el principal artífex del que Internet és avui: l’anonimat.

Si bé hi ha formes de rastrejar qui ha escrit què a Internet, les possibilitats de ser totalment anònim i escriure el que es vulgui en un bloc o pàgina web han existit, existeixen i existiran sempre. I això precisament ha estat l’origen d’alguns abusos però també de la principal grandesa d’Internet, una xarxa -almenys en teoria- lliure en la qual tothom té possibilitats d’expressar-se i debatre les opinions dels altres. Del filtrat d’aquestes opinions se n’encarrega tot el conjunt d’internautes, una "intel·ligència col·lectiva" que s’encarrega de discriminar el que és cert del que no ho és, el que és útil de l’inútil, i així successivament.

El passat 3 de juny, la Comissió Europea va decidir proposar la creació d’un cens voluntari de blocaires amb l’objectiu de generar confiança en el lector. Aquesta iniciativa es basa en un document presentat al Parlament Europeu per l’eurodiputada estoniana Marianne Mikko i el títol del qual és "Informe sobre la concentració i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la Unió Europea". David Corral, periodista del rotatiu espanyol El País, afirma que la nacionalitat de l’eurodiputada pot ser una explicació a la presentació d’aquesta iniciativa.

Les relacions de les repúbliques bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia) amb Rússia han estat tenses d’ençà de la independència d’aquests tres petits estats de l’Europa oriental respecte a l’antiga URSS. Des de la tornada a la independència perduda el 1940, les tensions entre la majoria estoniana i l’àmplia minoria russa (una quarta part de la població) han desembocat en certs intents "desrusificadors" del país, amb episodis com la retirada d’un monument a les tropes soviètiques a Tallín (la capital del país), el que va provocar no tan sols les ires de la comunitat rus-estoniana, sinó també les protestes del govern rus.

En aquest ambient de crispació, no és estrany la intoxicació informativa que no només ha estat duta a terme en els mitjans de premsa oficials, sinó també a la Internet russa i estoniana per part de blocaires independents. El govern estonià ha al·ludit diverses vegades a un complot organitzat pel govern del país veí per tal d’intoxicar la informació que reben els estonians a través d’Internet, per la qual cosa la mesura podria ser entesa com un primer intent per passar més endavant a controlar molt més estretament la identitat i procedència d’aquells que escriuen les informacions.

Naturalment, no podem esperar que aquesta sigui una mesura aïllada i que es quedi aquí la cosa; un cens voluntari serveix de poca cosa als qui volen controlar el que es publica a la Xarxa, així que hauríem de veure aquesta proposta com la primera pedra d’un gruixut mur que s’està començant a alçar.

Com sempre que es parla d’aquests temes de control dels continguts, trobem dues postures diametralment enfrontades: aquells que advoquen per la màxima llibertat apel·lant a l’autoregulació del mitjà, quelcom que ha funcionat des dels primers temps d’Internet, i els que veuen aquesta llibertat com a quelcom mal entès que ha de ser regulat d’alguna manera. postures tan o més irreconciliables com els que titllen al P2P d’una simple eina i aquells que acusen a aquest sistema de facilitar la pirateria de continguts.

El fet cert és que al final de tot, ens tornem a trobar amb una vella i coneguda qüestió, ja que si algú controla als blocaires, qui controla als que controlen?

Guillem Alsina