Europa estudia un canvi de model econòmic per a Internet

Compartir

Unió EuropeaPortals i cercadors pagarien part de la factura de la banda ampla segons el pla presentat pel govern espanyol a les autoritats europees, i inclòs en l’anomenada “estratègia de Granada”. Les primeres crítiques no s’han fet esperar, acusant la proposta de buscar acabar amb la neutralitat de la Xarxa.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – El debat sobre la contribució que certs proveïdors de serveis en línia realitzen (o, més aviat, no realitzen) a la infraestructura d’Internet no ha fet més que començar. La setmana passada ens fèiem ressò de les declaracions del president de Telefónica, Cèsar Alierta, i del CEO de Vodafone, Vittorio Colao, sobre que empreses prestadores de serveis en línia en posició de domini en el mercat haurien de pagar una part de la factura de les comunicacions de banda ampla i Internet mòbil. Una frase que, sense esmentar-la, es dirigia a Google, que actualment té diversos serveis en línia de gran èxit, especialment en el mercat de l’Estat Espanyol.

Aquestes reflexions en veu alta sembla que han estat escoltades i recollides pel govern espanyol. En l’esborrany de les propostes que Espanya presentarà al Parlament Europeu amb motiu de la presidència semestral que ocupa, i que publica el lloc web La Quadrature du Net dedicat a les llibertats digitals, es deixa a entendre que les operadores de telecomunicacions que posseeixen les xarxes d’accés i connexió a Internet, podran cobrar als proveïdors de serveis que empren una gran part del seu ample de banda.

De moment, el document donat a conèixer només pretén fomentar el debat per establir les prioritats, que en una segona fase s’han de plasmar en iniciatives concretes.

Vulnerant la neutralitat de la Xarxa

L’anomenat “Principi de neutralitat de la Xarxa” garanteix que, independentment del proveïdor d’accés que s’empri per connectar-se a Internet, els llocs web i serveis que qualsevol internauta podrà emprar seran els mateixos, sense prioritzar uns sobre altres. La principal acusació que s’ha abocat sobre la proposta espanyola és la de violar aquest principi de neutralitat.

Perquè, què passa si un determinat proveïdor de servei i una operadora no es posen d’acord sobre el que ha de pagar el primer a la segona o, ni tan sols, si ha de pagar quelcom? podria prendre alguna mesura en contra seu l’operadora? Evidentment, si s’autoritza les operadores a cobrar als proveïdors de serveis, és obvi que s’autoritzaran mesures a prendre en el cas que aquests darrers no vulguin pagar. Aquestes mesures passarien probablement per reduir l’ample de banda disponible per al proveïdor concret del servei que es negués a negociar un pagament, el que al seu torn serviria com excusa als òrgans governamentals per a justificar que no s’està violant la neutralitat de la Xarxa (“al cap i a la fi, es pot accedir al servei, més lentament però s’hi accedeix” podrien afirmar), tot i que continuaria constituint una flagrant violació de l’esmentada neutralitat.

L’alt cost de les infraestructures com a excusa i la VoIP com a possible objectiu secundari

Les infraestructures de xarxa, especialment les relacionades amb la telefonia mòbil, tenen una vida operativa cada cop més curta, fet que implica canvis en menys temps i amortitzant menys aquestes infraestructures. Pocs anys després de tenir la xarxa 3G completament estesa, ens trobem a les portes de la 4G, el que exigirà un nou canvi d’antenes (per exemple, cap a les LTE).

Les operadores, empreses que al cap i a la fi busquen la seva màxima rendibilitat ingressant més amb una menor despesa, no estan disposades a sufragar completament l’evolució d’aquestes xarxes de comunicacions, amb la qual cosa busquen solucions per amortitzar les noves infraestructures en el menor temps possible, i la seva idea -ja que no poden augmentar substancialment els preus que cobren als usuaris sense provocar un gran escàndol- és anar a cobrant una part d’aquest import a les empreses que es lucren amb Internet.

A més, ens trobem amb que les noves infraestructures portaran aparellada la possibilitat d’usar serveis de VoIP gràcies a l’ample de banda disponible més gran, el que a mitjà/llarg termini si que podria suposar una minva econòmica gens menyspreable per a les operadores, pel que probablement aquesta iniciativa tingui visos més de futur a mitjà/llarg termini que de present, malgrat que de ben segur també serà aprofitada de manera immediata si s’acaba aprovant quelcom semblant per part de les autoritats reguladores europees.

En aquest escenari, operadores com Telefónica o Vodafone podrien cobrar una part dels beneficis d’empreses com Skype per les trucades que aquestes permeten realitzar, forçant a una pujada de preus d’aquestes o a una baixada dels seus beneficis (quelcom inacceptable per a accionistes i propietaris), el que sense cap mena de dubte no faria a aquests productes tan atractius per a l’usuari final, almenys en el moment de realitzar trucades de VoIP a dispositius com ara telèfons fixos o mòbils.

I en el cas de les trucades IP de Skype a Skype (o mitjançant el programa que fos) hauríem de veure si les operadores no carregarien també als prestadors del servei, amb el que aquests també haurien de carregar algun import als usuaris, al cap i a la fi els que estem pagant totes les factures.

De moment sembla que no hi ha hagut reacció oficial per part de Google, Skype o alguna altra empresa que es pugui veure afectada si s’arriba a aprovar alguna de les mesures proposades per l’executiu espanyol al Parlament Europeu.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina