Europa sospesa aplicar un cànon als llocs web més reeixits

Compartir

Unió EuropeaLes operadores de comunicacions han pressionat a la Comissió Europea fins arribar al punt que aquesta darrera instància podria estar considerant seriosament fer pagar a empreses com Google pel seu gran èxit a la xarxa.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Es rumorejava, però fins fa uns dies no s’ha pogut assegurar del tot: la Unió Europea està estudiant formalment la imposició de l’anomenada “taxa Google” (en referència al domini absolut d’aquest cercador) als serveis en línia més reeixits per tal que aquests paguin part de la factura de la banda ampla, especialment en mobilitat.

El problema és senzill: els internautes cada dia són més mòbils, en el sentit de que el telèfon i els netbooks amb connexions 3G en mobilitat estan guanyant protagonisme cada dia que passa. El cost de les infraestructures per a aquesta mena de connexions per part de les operadores és molt alt, i el període de temps per a amortitzar-les escàs, el que ens porta a preus alts que baixen només per la competència (si hom vol tenir clients, haurà d’oferir bons preus). El model de finançament falla per alguna banda o es pot arreglar avantatjosament per a les operadores, però… com fer-ho?

La resposta la va trobar en primer lloc César Alierta, president executiu de Telefónica: fer pagar als serveis online d’èxit (llegeixi’s principalment Google) pel transvasament de bits. La lògica, indiscutible: si ells guanyen diners, nosaltres que posem la infraestructura, també hauríem de guanyar-ne. La majoria de les crítiques van ploure per part d’usuaris i associacions d’internautes, que indiquen que ja és l’usuari qui amb la seva factura paga aquests serveis, i que de portar-se a terme una estratègia semblant, les operadores estarien recaptant el mateix per dos costats diferents.

On si que van ser ben rebudes les paraules d’Alierta fou a la indústria de les telecomunicacions. Vittorio Colao, CEO de Vodafone, es va adherir ràpidament al manifest d’Alierta, i sembla que aquestes juntament amb altres operadores no s’han quedat en les paraules; la seva pressió ha arribat fins a la Comissió Europea, segons admetia recentment Neelie Kroes (Comissària Europea per a l’Agenda Digital), qui ha afirmat que aquest organisme està estudiant actualment l’aplicació de l’anomenada “taxa Google”.

De ser aprovada, això significaria que els serveis en línia que tinguin més èxit pagarien una taxa a les operadores per l’ús intensiu de les seves xarxes, especialment les mòbils (les més cares). De moment, però, tot indica que el tema s’està discutint i la “filtració” de Kroes pot haver estat un globus sonda alliberat per tal de calibrar la reacció de la ciutadania.

Aquesta ha estat negativa d’ençà que Alierta realitzés les primeres declaracions, i la principal acusació que s’aboca sobre la possible mesura és que trencaria la neutralitat a la Xarxa, un principi pel qual no es dóna prioritat a uns serveis en línia enfront d’altres.

D’acabar duent-se a terme, i veient l’experiència amb la Xina, Google i altres companyies podrien optar per migrar els seus servidors europeus a altres regions com Amèrica del Sud, del Nord o Àsia (principalment la Índia) o, simplement, protestar tancant o limitant els seus serveis en el vell continent.

Sigui com sigui, ja tenim als dos “bàndols” ben diferenciats i marcats: d’una banda les operadores i, d’una altra, les empreses de serveis en línia encapçalades per Google, Yahoo! i probablement Facebook (tot i que no s’ha pronunciat, es trobaria entre les més afectades pel gran creixement que experimenta el nombre d’usuaris mòbils de la seva xarxa social) i també Twitter (mateix motiu que Facebook). Caldrà esperar per veure quina serà la resolució del govern europeu.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina