Facebook a borsa: venent fum?

Compartir

La xarxa social protagonitza tots els titulars en convertir-se en la sortida a borsa d’una empresa que aconsegueix la major capitalització. Però què ven realment Facebook?

Mark Zuckerberg per Andrew Feinberg a Flickr sota llicència Creative Commons

Mark Zuckerberg per Andrew Feinberg a Flickr sota llicència Creative Commons

Feia temps que s’esperava aquest moviment de Mark Zuckerberg i els seus. En una societat com la nostra en què cada cop més la doctrina capitalista s’està erigint en una nova religió, no podia ser que una de les empreses més prometedores no cotitzés a la borsa. I, finalment, Facebook ha presentat a les autoritats reguladores del mercat nord-americà tota la documentació necessària per realitzar una oferta pública d’accions. Però en què es basa el model de negoci de Facebook?

Seria estúpid pensar que la companyia de Mark Zuckerberg fa un pas d’aquesta envergadura sense tenir al seu darrere un pla de negoci amb una certa solidesa però, tot i així, són moltes les veus que es qüestionen la viabilitat d’aquesta empresa a mitjà/llarg termini, i que parlen d’un clar exemple d’una segona bombolla de les punt com a la qual se li ha buscat un nombre més gran de salvaguardes per evitar un enfonsament semblant al què va patir l’anterior bombolla a principis del nou mil·lenni.

El principal valor de Facebook és el seu elevat nombre d’usuaris, més de 800 milions de comptes actius (malgrat que aquests no sempre es corresponen amb un usuari físic real), als quals es pot ‘explotar’ de diverses maneres.

Una d’aquestes és la publicitat, mitjançant insercions directes a les seves pàgines. Google, l’altre gran gegant d’Internet va començar a “guanyar-se la vida” d’aquesta manera, i a hores d’ara és una de les empreses més fortes i potents del sector tecnològic. Una altra que ràpidament se’ns pot ocórrer és cobrar als desenvolupadors dels jocs socials que tan en voga estan actualment, diners que aquests recuperen venent béns virtuals als jugadors a canvi de diners reals.

Mitjançant aquestes i altres fonts d’ingressos, la xarxa social va anunciar l’any passat uns ingressos aproximats de 3.700 milions de dòlars, malgrat que només un milió de benefici. Tals resultats van ser considerats per alguns analistes com a manipulats comptablement, una pràctica comuna en moltes grans empreses que, encara que no és il·legal, si camina sobre la corda fluixa entre la moralitat i la immoralitat.

Tot i aquests resultats, dos dubtes planen sobre l’horitzó de Facebook: el primer és si serà capaç de mantenir el seu lideratge durant gaire temps, quelcom del què en depenen directament els seus ingressos, i el segon és si podrà tornar tots els crèdits multimilionaris que ha rebut.

El que si és segur és que els 5.000 milions de dòlars que ha sol·licitat en capitalització, augmentaran ràpidament, ja que ja són molts els inversors que es freguen les mans àvidament esperant la seva sortida a borsa per especular amb les seves accions.

L’operació de Facebook, llargament esperada i temuda a parts iguals, es pot convertir en una prova que els negocis han canviat definitivament i que d’una cosa tan etèria com la participació de les persones, se’n poden obtenir beneficis i es pot comerciar amb això, o bé d’aquí a uns anys podem estar parlant de l’exemple clàssic d’una nova bombolla especulativa. Aclarir un d’aquests dubtes no serà, ni de bon tros, immediat.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: