Facebook no és l’única

Compartir

Diverses punt com van de mal en pitjor a la borsa. Podem parlar de l’esclat d’una nova bombolla tecnològica?

Mark Zuckerberg, creador de Facebook. Imatge cortesia de Robert Scoble a Flickr sota llicència Creative Commons

Mark Zuckerberg, creador de Facebook. Imatge cortesia de Robert Scoble a Flickr sota llicència Creative Commons

Des de fa uns anys fins ara, el sector tecnològic en general i les empreses conegudes com a “punt com” (dedicades als negocis a Internet, moltes de les quals amb visos de monetitzar d’alguna manera en el futur la seva miríada d’usuaris actuals) han viscut una nova situació d’eufòria que no es veia des del principi de l’anomenada “bombolla” en aquest sector fins a l’esclat de l’any 2000. Però la desfeta de Facebook pot haver revelat al gran públic un nou esclat fruit d’una nova bombolla que ha passat més desapercebuda.

La companyia de Mark Zuckerberg va protagonitzar fa menys de tres mesos la sortida a borsa més espectacular però, immediatament i de manera inexplicada, la seva cotització es va desplomar. Avui, les accions de la xarxa social cotitzen lleugerament per damunt dels 21 dòlars, havent perdut gairebé 17 dòlars des de la seva sortida.

Amb els problemes borsaris de Facebook ocupant les portades de tots els mitjans de comunicació, a la majoria ens han passat inadvertits els problemes que també tenen altres companyies de la Xarxa de xarxes que, en el seu conjunt, poden oferir una imatge d’esclat de bombolla.

És el cas de Groupon, especialitzada en oferir vals per a descomptes i ofertes, que en nou mesos ha perdut gairebé dos terços del seu valor en borsa, o de Zynga, especialitzada en jocs tipus casual, que arrossegada per la caiguda de Facebook, ha perdut gairebé tres quartes parts del seu valor.

Òbviament, no en tots els casos és així i, per exemple, Google manté un alt valor sense veure’s afectada per les anades i vingudes d’altres companyies.

Ens trobem realment davant de l’esclat d’una nova bombolla? Si i no. La resposta és complexa, però en poques paraules podem dividir les companyies en dos grups: aquelles consolidades amb un pla de negoci conegut i de l’aplicació del qual, fonts d’ingressos, despeses i mercat potencial no se’n dubta, i aquelles la valoració de les quals depèn del potencial a llarg termini que se li intueixi.

En el cas concret de Facebook, el seu gran taló d’Aquil·les són els usuaris mòbils, els quals el mateix Mark Zuckerberg va admetre que no sap com els monetitzaran. Tenint en compte que el futur d’Internet es veu en clau mòbil, la brutal mostra de sinceritat de Zuck ha fet témer el pitjor a inversors i especuladors: que el pla de negoci de l’empresa no estigui prou estudiat i tinguin clares les idees de com, on i de qui aconseguir diners.

Els darrers resultats trimestrals de la companyia, amb grans guanys però pèrdues netes, despeses in crescendo i afegint els dubtes sobre els usuaris mòbils, han fet la resta per fer aflorar el nerviosisme compulsiu típic dels que mouen els fils de Wall Street.

La caiguda de Zynga s’ha de buscar, al seu torn, en la de Facebook (els usuaris de la qual suposen al seu torn el gruix dels usuaris dels jocs de Zynga) i en un fre pel que fa al seu creixement. El cas de Groupon, fins a on jo se, és un cas que pot estar començant a tocar sostre pel que fa a popularitat i usuaris, el que dóna com a resultat que la seva rendibilitat a la llarga quedi en dubte.

En contraposició, Google i altres companyies tenen un pla de negoci més sòlid, conegut, i presenten uns resultats en positiu o amb una diferència beneficis-despeses previsiblement calculable per a mitjà i llarg termini.

En resum: la bombolla sembla que està esclatant només per a alguns negocis el futur dels quals no queda clar als inversors. Però malgrat tot, això no vol dir que no es puguin recuperar en un futur proper.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: