Facebook guanya diners per ella mateixa

Compartir

FacebookLa coneguda xarxa social arriba als 300 milions d’usuaris demostrant que pot mantenir la seva independència respecte a les grans del sector (Google, Microsoft,… afamades d’adquisicions) gràcies a haver trobat un model de negoci viable. Però tot i això, ¿és l’excepció que confirma la regla, o una mostra de que els serveis en línia poden ser econòmicament viables majoritàriament encara que no siguin de pagament per als seus usuaris?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Fa pocs dies, Facebook anunciava en el seu bloc haver arribat als 300 milions d’usuaris i, de passada, que havia començat a guanyar diners, una fita que s’havien fixat per al 2010. En qualsevol altra empresa de qualsevol altre sector que no fos el de les startups tecnològiques basades en oferir serveis gratuïts a través d’Internet, el benefici es pressuposa que ha d’arribar en un moment o altre, però en global, en el segment de les empreses tecnològiques de serveis en línia, això molts cops no és així.

I això és degut a la quantitat de serveis gratuïts de qualsevol mena que existeixen a la Xarxa, i que porten a que si una empresa vol ser competitiva, hagi d’oferir un servei millor… també gratuïtament. La recerca d’un model econòmic viable per a aquestes empreses és un maldecap que no troba una solució definitiva i acceptada per tothom des de mitjans dels noranta.

Algunes empreses han provat amb models de subscripció, esponsorització, publicitat o serveis premium de pagament contra els més bàsics gratuïts, essent aquesta darrera fórmula la que sembla funcionar millor. Les xarxes socials no professionals estan actualment en el centre del debat, i especialment Facebook (no en va es mou entre les cinc primeres posicions del rànquing de llocs més visitats d’Internet, amb tendència al creixement), ja que aquesta veritable gegant ha deixat passar l’oportunitat de ser adquirida per alguna de les grans companyies de la Xarxa com Google o Microsoft, per apostar per la seva independència, el que implica trobar un model econòmic viable que, a llarg termini, li doni beneficis. No només es tracta de donar de menjar als seus creadors i treballadors, sinó de fer atractiva la companyia a inversors, analistes, corredors de borsa, clients i partners.

Inicialment, el model econòmic de Facebook s’ha basat en les possibilitats de futur de la seva gran massa d’usuaris per atraure a inversors, a l’espera de trobar una forma de generar beneficis, quelcom que ja feia temps que preocupava a l’empresa.

El model de negoci de Facebook, com el de les altres xarxes socials i molts altres serveis en línia, es basa en el fet de que els consumidors del servei són els mateixos que el proveeixen de contingut. En recollir gran quantitat d’informació personal de cadascun dels seus usuaris gràcies a l’activitat que despleguen a la seva xarxa, Facebook és capaç d’oferir als anunciants que es donin a conèixer en les seves pàgines, un target molt més segmentat i precís, pel què la publicitat d’aquests té més possibilitats d’èxit i, amb això, un preu més car i més benefici per a Facebook que el que tenen altres canals de comunicació.

També és possible que a mitjà o llarg termini Facebook entri en sectors que no afecten pròpiament el seu servei principal, com el de les cerques o la gestió de comunicacions empresarials. L’experiència de la companyia (el què els anglosaxons anomenen el know-how) en haver de crear un cercador de persones per a la seva xarxa social o una forma de comunicar-se amb missatges o xats entre els usuaris, pot fer transcendir aquestes eines i convertir a la companyia en una eclèctica multinacional d’Internet present en uns quants camps, seguint un procés semblant al de Google. La companyia de Mountain View va començar amb el seu cercador per acabar desplegant tota una sèrie de serveis que comprenen des de les aplicacions en línia fins al geopocisionament passant per la venda de publicitat, tot relacionat amb la informació però tot diferent.

És probable que en un futur proper vegem un llançament de Facebook a la borsa amb una oferta pública d’accions, un procés que sens dubte seria molt ben rebut entre els inversors (especialment els petits o que inverteixen a títol personal) i li faria guanyar molt de valor.

Però tot això no respon a una pregunta: és l’exemple de Facebook paralelitzable a altres iniciatives semblants? La resposta, al meu parer, és si per a les xarxes socials, no necessàriament per a altres tipus de serveis, encara que es basin en el contingut generat per l’usuari. Però tot i això, indicar que si bé és un model vàlid, per a què tingui èxit necessita d’una gran quantitat d’usuaris, com els 300 milions als què fa poc ha arribat l’empresa fundada per Mark Zuckerberg el 2004 en el seu dormitori. Han passat moltes coses des d’aleshores ençà, i no només el temps…

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)