Facebook i Google: desencontre total?

Compartir

Ambdues companyies han mantingut darrerament diferències públiques que fan afirmar a molts que hi ha un autèntic estat de guerra entre elles. Avui presentem un cas més d’aquest possible conflicte.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – A aquestes alçades, pocs dels que seguim l’actualitat tecnològica no pensem que la distància entre les postures de Facebook i Google s’engrandeix a cada dia que passa. I és que els desencontres entre ambdues companyies es succeeixen cada cop amb més freqüència. Un dels darrers casos fou la marxa enrere de Google en la inclusió de la llibreta d’adreces de Facebook entre les fonts de sincronització de Gmail, encara que més recentment un altre cas ha sortit a la llum que podria ser la venjança sobre aquest que he comentat. Vegem-lo.

Fa uns dies, Facebook publicava al seu lloc web per a desenvolupadors una llista de proveïdors de publicitat online autoritzats per a treballar en la seva xarxa social, el que vol dir que són els únics que permetrà l’empresa de Mark Zuckerberg en les aplicacions de tercers. Per als desenvolupadors, això significa que si empren un altre proveïdor de publicitat contextual, corren el risc que la seva aplicació sigui exclosa de Facebook.

Google AdSense (amb diferència el servei de publicitat contextual més important i utilitzat) no ha entrat en aquesta llista, una cosa que molts han interpretat com un nou enfrontament entre ambdues empreses ja que és gairebé impensable que el principal proveïdor d’anuncis online no entri en aquesta llista. Però Facebook no l’ha confeccionat arbitràriament, si no que ha inclòs en ella a aquelles empreses que han estat d’acord amb els termes del contracte proposat per la companyia de Zuckerberg.

En aquests termes s’hi especifica que els proveïdors de publicitat no podran emmagatzemar ni tractar cap dada personal dels internautes usuaris de Facebook. Això té lògica si pensem que les dades personals són el material de treball i principal actiu de Facebook, i que de caure en mans de terceres parts, aquestes podrien fer negoci a costa seva sense que la xarxa social ingressés un sol dòlar amb això.

És lògic que aquestes condicions no interessin a Google, doncs viu de la mateixa manera que Facebook: d’explotar les dades dels usuaris, encara que sigui d’una altra manera. Naturalment, i si se li pregunta sobre el tema, la companyia del cercador argüirà probablement que la impossibilitat de processar les dades que li arriben provocarà que la qualitat dels anuncis contextuals caigui en picat ja que no es tindrà accés a, precisament, algunes variables d’aquest context.

Pel que fa als desenvolupadors, la principal por que aquests senten és al canvi de proveïdor de publicitat. Si l’empresa amb la qual venien treballant fins ara i confiaven en ella no es troba a la llista, hauran de buscar un nou proveïdor que segurament no coneixen, en el qual no saben si poden confiar, i que potser altres desenvolupadors hagin criticat. Ja s’han donat algunes queixes en els fòrums per a desenvolupadors de Facebook.

Un dels foristes no s’ha mossegat la llengua en qualificar l’absència de l’AdSense de Google entre els serveis de publicitat autoritzats per Facebook com “una mostra més de la guerra freda” entre ambdues companyies.

Google, la principal perjudicada

I és que la companyia de Sergey Brin i Larry Page perdrà més que Facebook de continuar les dues en les seves respectives postures. El motiu és simple: un desenvolupador interessat en programar per a Facebook continuarà estant interessat encara que hagi de canviar de proveïdor de publicitat per al seu programari. Si no pot usar Google, que en sigui un altre, però l’important és estar en una plataforma amb un potencial de més de 500 milions d’usuaris, gran part dels quals són actius usuaris d’aquest tipus d’aplicacions.

Tampoc és probable que Facebook faci un acostament a Google, pel què serà aquesta darrera la que s’hagi de baixar els pantalons si vol que els desenvolupadors emprin AdSense, cosa que probablement no farà.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina