Facebook, la nouvinguda entre les grans d’Internet

Compartir

FacebookLa companyia darrere de la popular xarxa social homònima ha realitzat una adquisició d’acord amb el rol reservat a les grans d’Internet com Google, Microsoft o Yahoo!. Estem, sense cap mena de dubte, davant d’una nova generació de gegants que inclou també a Twitter, però realment en què es basa el seu model de negoci?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Recentment, Facebook ha anunciat l’adquisició de FriendFeed, un servei en línia que permet seguir l’activitat dels nostres contactes a través d’unes quantes xarxes socials com són Twitter o la mateixa Facebook, a més de poder respondre i interactuar amb ells des de múltiples fonts (com les abans esmentades xarxes socials o via correu electrònic) i de dispositius (ordinadors, telèfons mòbils,…).

El somni de moltes start-ups, empreses joves de base tecnològica -i també en la majoria dels casos creades i gestionades per gent jove- és ser adquirides per empreses de grans dimensions. És el que passava a principis de la dècada i abans de què punxés l’anomenada “bombolla de les punt com”, malgrat que d’aquest procés en van sortir algunes empreses capaces d’absorbir en comptes de ser absorbides, autèntics monstres els tentacles dels quals es van estendre per tot el món i el màxim exponent dels quals fou i continua essent Google. Ara, i en plena crisi, una nova generació d’empreses basades en productes i serveis online s’erigeix no com a objecte d’adquisició, sinó com a potents multinacionals independents capaces de comprar a altres companyies.

Si Google es va consagrar en adquirir YouTube mitjançant una xifra rècord en el seu moment, FriendFeed pot ser l’operació que demostri al món que Facebook està madura com a empresa, sobretot quan es rumoreja que ha rebutjat algunes ofertes de compra importants (una o diverses d’elles procedents de la mateixa Google). Twitter segueix aquest mateix camí, resistint-se als cants de sirena de les més poderoses multinacionals del sector per apostar per un una singladura en solitari.

Però exactament, què venen aquestes empreses? La majoria dels seus usuaris no paguen directament pel servei*, i la publicitat (al principi de l’adveniment d’Internet entre el gran públic, vista com la panacea a totes les necessitats econòmiques) no dóna per a cobrir els fons necessaris. Per tant, d’on treuen l’atractiu per als inversors?

Actualment, tot sembla basar-se en el potencial. La mateixa agència Reuters reconeix que l’adquisició de FriendFeed no aportarà a Facebook cap tecnologia revolucionària, però si un equip de ments brillants que farà augmentar el seu potencial. És, per tant, més l’intangible que el tangible el què importa als inversors d’avui. Però la pregunta continua planejant a l’aire: quan aconseguiran beneficis aquestes empreses? Pot ser que la visió d’alguns no estigui a l’abast de tothom…

* Twitter podria obrir en els futurs comptes de pagament per a usos professionals, segons està estudiant la mateixa empresa.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)