Facebook: problema per a la seguretat o simple paranoia?

Compartir

FacebookNou escàndol que afecta al futur director del MI6, una de les branques del servei secret britànic, fa qüestionar el paper que juga la informació publicada a les xarxes socials en línia. Per a uns, aquest cas pot ser un clar exemple de la seva perillositat, mentre que per a altres s’exagera.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Que tot un cap d’una de les branques de l’espionatge britànic tingui dades personals publicades i exposades al Facebook és, pel cap baix, paradoxal. Si realment és o no perillós per a la seguretat nacional, aquest és un altre tema que necessita molt més debat. I no poso aquest cas com a un simple exemple teòric: recentment es descobria que la dona de Sir John Sawers -nomenat fa poc cap del MI6 i que havia de prendre possessió d’aquest càrrec el novembre vinent- havia publicat diverses fotografies i informacions sobre la seva família (el què incloïa el seu marit) en el seu perfil de Facebook, fet que les feia accessibles a tot el món… incloent possibles enemics de la Gran Bretanya. Aquestes informacions incloïen la direcció de casa seva i a on passen les vacances.

El MI6 (nom col·loquial del SIS, Secret Intelligence Service) és la branca del departament d’intel·ligència britànic que s’encarrega de l’espionatge exterior. El seu sobrenom inclou el número 6 en haver estat el sisè departament creat en el si de la intel·ligència militar britànica, durant la Primera Guerra Mundial. Aquest departament s’encarrega de les missions d’intel·ligència exteriors per a demanar informació sobre enemics o potencials enemics de la Gran Bretanya, i a ell pertany l’agent secret més famós del món… encara que sigui de ficció: James Bond.

El cas sembla realment un acudit per a un món, el de l’espionatge, en el que el secretisme és una màxima. Els titulars de la premsa britànica han estat grandiloqüents, i s’han acarnissat amb Sawers i la seva dona, la “culpable” de tot, ja que fou ella qui va col·locar la informació al Facebook. I malgrat tot, podem preguntar-nos si el lloc en què estiueja una persona que té un càrrec públic (al cap i a la fi, i encara que sigui el cap de l’espionatge, se sap que és ell qui el dirigeix) és un secret que mereix estar tan ben protegit.

Òbviament, si no s’hagués publicat aquesta informació a la Xarxa, no hagués passat res, el tema de debat és la seva importància real o és simplement un cas en què els Mitjans de comunicació han exagerat la nota. A la Gran Bretanya, certs mitjans són molt donats al sensacionalisme, especialment pel què fa a l’àmbit de la política, i els darrers escàndols de corrupció destapats en l’administració pública i que afecten a tots els grups (tant govern com oposició), poden haver encès un foc difícil d’apagar entre el públic i que els mitjans vulguin atiar en benefici propi.

És en aquest marc que no sorprèn la magnitud que s’ha donat a una informació que, d’altra manera, potser hauria quedat com una simple anècdota a peu de pàgina que fes ruboritzar al futur director del MI6, però que tal i com estan les coses, pot costar-li el seu càrrec.

No és el primer cop que es produeix un escàndol d’aquesta mena a la Gran Bretanya, malgrat que en els casos anteriors la magnitud fou incomparable. Perquè no es pot comparar una fotografia de Sir John Sawers en banyador amb la pèrdua de dades personals de diversos centenars de milers de contribuents, quelcom que es va produir no només un sol cop, sinó almenys dos (que se sàpiga).

Malgrat tot, i com he indicat anteriorment, la no publicació d’aquesta informació no hagués afectat en absolut, fins i tot encara que el perfil de Facebook de Lady Shelley Sawers hagués existit igualment. La qüestió no és si publicar o no publicar, sinó més aviat de controlar el que es publica per canals oficials i del què pot arribar a transcendir per canals no oficials. Perquè, al cap i a la fi, el què puguin publicar altres persones de forma maliciosa (falsedats, per exemple) si que és realment incontrolable.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)