Fan xantatge a joves emprant l’enginyeria social per Internet

Compartir

CibersocietatUn cas destapat a Espanya posa de manifest l’ús perniciós que alguns donen a les xarxes socials: un jove de 24 anys feia xantatge a menors d’edat creant personatges a Facebook, amb els quals intimava amb les seves víctimes per tal de sostraure’ls informació que li fos d’utilitat.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Si no fa gaire parlàvem del sexting, una nova pràctica sexual que fa furor entre la joventut nord-americana i britànica, i que també ja comencem a veure en aquestes latituds, i dels seus perills inherents, aquest cop ens preocupem pel què s’ha donat a conèixer com a Grooming, la pràctica de l’extorsió i xantatge que es realitza als joves a través de la mateixa Xarxa de xarxes amb diverses finalitats, entre les quals pot trobar-se la d’obtenir diners o favors sexuals, i que pot utilitzar el sexting com a mitjà per aconseguir-ho.

Segons informa el rotatiu El País, la policia espanyola va detenir fa alguns dies a un jove de Chipiona -població al sud del país- que feia xantatge a uns 250 menors a través d’Internet, als quals havia conegut a través de la xarxa social Facebook. El detingut, de 24 anys d’edat, havia creat fins a 12 personalitats amb els seus corresponents perfils, amb les quals entabanava a les seves víctimes.

Modus operandi

Els practicants del Grooming contacten amb les seves possibles víctimes en xats i xarxes socials com Facebook, Twitter, Hi5 o altres que estiguin de moda i tinguin un gran nombre d’usuaris. Busquen preferiblement joves, persones a qui se suposa menys expertes, més confiades i, per tant, vulnerables.

Prenen un primer contacte simulant compartir interessos. Així, per exemple, si una noia jove és molt aficionada a jugar a videojocs, probablement buscaran informació sobre aquesta matèria i es faran passar per algú també aficionat.

A partir d’aquí, es presentaran com a persones dòcils, afectuoses, comprensives i altament sociables, disposades a compartir els problemes que hom pugui tenir i a ajudar en la cerca de solucions. En tot aquest procés, el groomer aconsegueix informació que li serà de molta utilitat en els seus futurs propòsits d’extorsió, el què podríem considerar com els “draps bruts” pels quals algú es deixaria fer xantatge per tal que no sortissin a la llum.

En aquest procés, en el qual el groomer demostra tenir grans dots d’empatia amb la víctima, és probable que simuli una atracció de tipus eroticosentimental amb la fi de que el seu objectiu li proporcioni més material per a fer-li xantatge. Aquest serà majoritàriament fotografies de nu o vídeos filmats amb webcam, més o menys explícits però sempre amb els que poder amenaçar a la seva víctima amb fer-los públics. La vergonya a què això passi és en la majoria dels cops el motor que facilita els casos de grooming.

A partir d’un moment determinat, el groomer destapa la seva veritable personalitat agressiva, exigint una sèrie de coses a la seva víctima a canvi de no revelar la informació que disposa d’ella, o publicar les imatges/vídeos a la Xarxa.

Les peticions poden variar des de petites quantitats econòmiques fins a més imatges/vídeos de contingut sexual, en una espiral que arrossega cada cop més a la víctima cap a les xarxes del xantatgista. La petició de, per exemple, imatges de nu cada cop més explícites, facilita al groomer que en el futur pugui ser més exigent encara amb la seva víctima.

Mesures de protecció

Per a evitar ser víctimes d’aquests subjectes no ens serviran sofisticats antivirus ni programari de protecció; només el sentit comú i un alt grau de desconfiança cap als desconeguts que ens aborden per Internet ens podrà ser útil.

En primer lloc, hem de controlar la informació que publiquem sobre nosaltres a la Xarxa, així com la que publiquen altres persones com els nostres amics. Per exemple, si a Facebook publiquem la nostra llista d’aficions, és possible que aquesta informació pugui ser utilitzada per un agressor per a realitzar un primer acostament, documentant-se sobre aquestes aficions per a afirmar compartir-les. Un cop guanyada la nostra confiança, l’empatia demostrada per aquests subjectes farà la resta.

En aquest tipus de xarxes socials no hem d’afegir a qualsevol persona als nostres contactes només perquè així ens ho demani. Hem de ser selectius i només afegir a aquelles persones que coneixem directament o per referències vàlides dels nostres coneguts de confiança.

Igualment, hem de ser curosos amb les demandes que ens arriben per correu electrònic de, per exemple, algú que afirma conèixer a un amic nostre. Fins i tot amb els nostres amics hem de parar compte; seria possible que haguessin estat víctimes d’un cas de suplantació d’identitat i, per tant, qui ens estigués sol·licitant determinades informacions no fos qui realment creiem.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)