Foxconn: el preu de la tecnologia?

Compartir

El fabricant taiwanès contracta 2.000 psiquiatres per tal que atenguin els seus treballadors, un indici de la pressió a la que aquests es veuen sotmesos.

Redacció – No és la primera vegada que Foxconn es veu embolicada en rumors sobre el tracte que dispensa als seus treballadors; a més de les constants afirmacions de sous baixos i llargs torns de treball, pressions per rendir al màxim i, fins i tot, obrers que treballen fins a l’extenuació caient esgotats sobre les cadenes de muntatge, en el que va d’any s’han suïcidat 10 treballadors.

També tenim el famós cas de Sun Danyong (tot i que alguns mitjans indiquen un altre nom), un jove treballador de Foxconn que es va suïcidar l’estiu de l’any passat després de perdre un prototip d’iPhone que Foxconn estava ultimant per a Apple. Segons va transcendir a la majoria dels mitjans de comunicació, la pressió de l’empresa de seguretat privada contractada per Foxconn fou tal que el jove es va veure empès al suïcidi després del registre del seu domicili particular. Quanta veritat hi ha al darrere de tot això? és impossible saber-ho amb certesa, malgrat que en aquest cas és probable que molta.

Foxconn s’ha erigit aquests darrers anys com el principal fabricant de maquinari per contracte, treballant per a companyies de la talla d’Apple, Intel, Hewlett-Packard, Microsoft, Cisco i Motorola entre d’altres. Probablement, qualsevol persona que posseeixi uns quants gàdgets, i encara que sigui sense saber-ho, tindrà a les seves mans un aparell fabricat per aquesta companyia taiwanesa.

Per afegir més llenya al foc de les especulacions, i segons informa el rotatiu South China Morning Post (editat a Hong Kong), Foxconn està contractant uns 2.000 psiquiatres per tal que ajudin als treballadors. Això deixa ben palès que les condicions de treball a les fàbriques de l’empresa no han de ser, precisament, plàcides. Amb anterioritat, el fabricant taiwanès va arribar a recórrer als serveis de monjos budistes per a “allunyar la mala sort”.

Aquestes notícies han provocat una baixada de la cotització de Foxconn a la borsa.

Un progrés a dos ritmes

En l’autoanomenat “primer món” ens sentim molt orgullosos dels nostres èxits tecnològics, parlem de la societat de la informació i l’economia del coneixement, però obviem que tot això s’ha aconseguit només per a una part del món i a costa d’enfilar-se sobre l’altra part que no gaudeix, ni de lluny, del nostre nivell tecnològic.

Els països en els que habitualment es fabriquen els equips electrònics ofereixen costos barats a les empreses que porten allà les seves línies de muntatge, de tal manera que fins i tot comptant amb el transport des de llocs llunyans, s’aconsegueix un gran estalvi en el preu, fet que maximitza el benefici. Naturalment, aquest baix preu no s’aconsegueix així com així, sinó a base de retallar drets dels treballadors: més hores amb un salari més baix.

És el mateix que els països europeus van patir durant la revolució industrial: un capitalisme salvatge en qual el treballador té pocs o cap dret i tots els beneficis se’ls endú l’amo de la fàbrica, ara personificat en un consell directiu, d’assessors o el que sigui.

L’enfonsament, entre finals dels vuitanta-principis dels noranta, del bloc de l’est, va deslegitimar a ulls de molts les propostes més esquerranes, amb la qual cosa el liberalisme econòmic fou vist com el gran triomfador de la guerra freda, i les seves propostes es van radicalitzar. En l’actual societat, i a escala planetària, importen més els nombres macroeconòmics, el poder que tenen les corporacions i empreses, que el benestar dels individus.

Sense arribar a alabar l’un o l’altre sistema politicosocial (ambdós tenen les seves coses bones i els seus punts negatius), la veritat és que el capitalisme necessita un contrapès que l’equilibri i l’allunyi del radicalisme liberal instaurat en els principals governs i institucions internacionals.

I nosaltres, com a individus, què hi podem fer? Doncs, lamentablement, ben poca cosa. Poques per no dir cap són les marques que venen aparells electrònics (inclosos ordinadors, smartphones i tot el que s’hi relaciona) amb garantia que als treballadors se’ls ha donat un tracte digne i un salari just. Deixar de comprar? probablement si molts ho féssim, el que provocaríem seria un “reajustament” de la plantilla (llegeixi’s acomiadaments massius) mentre la direcció continua gaudint dels mateixos beneficis. Tot sigui pel bé de l’accionista…

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina