Gary McKinnon es converteix en el primer hacker de la hist

Compartir

No hi ha hagut pietat amb Gary McKinnon, l’anomenat "hacker del Pentàgon", per evitar la seva extradició als Estats Units. "Els ordinadors militars no es toquen" sembla ser el missatge que Gran Bretanya i la Unió Europea volen donar als seus ciutadans amb aquest cas. Mckinnon està acusat de realitzar "l’atac informàtic militar més gran de tots els temps".


Mercè Molist – A aquestes alçades Mckinnon fa les maletes, si no està ja viatjant cap als EUA, on el jutjaran per una desena de càrrecs, entre ells accedir a ordinadors del servei secret, l’exèrcit i la NASA, robar arxius, danyar sistemes protegits, causar interferències en equips de navegació marítima i deixar inoperativa la xarxa militar de Washington, causant uns danys de 700.000 dòlars.

Ni els tribunals ni el govern britànics han atès durant els darrers tres anys les apel·lacions de Mckinnon per no ser extradit. El passat 28 d’agost, esgotava la seva darrera carta quan el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg denegava també la petició i el convertia en el primer hacker de la història extradit als Estats Units.

Enfront de la inflexibilitat de les autoritats, destaca el suport a Mckinnon a Internet. No s’havia vist una campanya tan unànime en favor d’un hacker des dels temps de Kevin Mitnick. Llocs de renom com Kriptópolis o The Register han seguit al minut les peripècies del cas, que sempre ha recollit grans quantitats de comentaris favorables al hacker d’origen escocès.

A la Gran Bretanya, els seus defensors mantenen des del 2005 una activa web de suport, han recollit centenars de signatures, han organitzat manifestacions davant del ministeri de l’Interior i han aconseguit el suport de destacats polítics que han emprat el hacker com a símbol, en una guerra parlamentària sobre els límits de l’extradició de ciutadans britànics.

La Unitat de Crim Tecnològic d’aquell país va detenir Mckinnon, àlies "Solo", el novembre del 2002. Aquest va admetre haver entrat en 97 ordinadors militars nord-americans, entre febrer del 2001 i març del 2002, però sense causar danys. Se li va oferir una condemna menor si acceptava ser jutjat als EUA, però ell ho va rebutjar i el cas va quedar en suspens fins el 2005, quan es va demanar formalment la seva extradició.

Durant aquests sis anys Mckinnon ha estat en llibertat sota fiança, sense poder usar telèfons mòbils ni Internet, excepte un compte de correu monitoritzat, "tot i que no se l’ha acusat ni condemnat per cap causa al seu país", denuncia Mark, membre del seu equip, en un missatge xifrat a Ciberpaís, per evitar "la molt possible monitorització també a la seva família i partidaris".

Però no han estat aquests detalls els que han convertit el cas en rocambolesc, sinó la personalitat i motivacions de Mckinnon, que avui té 42 anys. Analista de sistemes en atur, pateix una forma d’autisme anomenada Síndrome d’Asperger, que el predisposa al comportament obsessiu i la mancança d’empatia.

Aficionat als OVNIS i les teories conspiracionistes, va decidir buscar informació secreta sobre aquests temes en els ordinadors militars nord-americans. Actuava des del pis de la tia de la seva xicota, on vivia, armat amb un ordinador domèstic, un mòdem, programes de seguretat fàcilment disponibles i altes dosis de marihuana.

Segons Mckinnon, "creia estar fent periodisme d’investigació més que hacking". Però la cosa va degenerar en un greu episodi maníac, com va explicar posteriorment a la premsa del seu país: "Passava vuit hores al dia, cada dia, intentant entrar en sistemes militars, sense dutxar-me ni vestir-me".

Fins que Solo va començar a cometre errors: "Vaig acabar parlant amb la gent als qui hackejava. Deixava missatges als seus escriptoris, usant WordPad, amb missatges conspiracionistes". I el toc de gràcia: va usar la seva adreça de correu autèntica per descarregar un programa, el que va dur les forces de la llei directament a casa seva.

Mckinnon s’enfronta a una condemna de fins a 70 anys i una multa milionària. Durant el procés d’apel·lacions ha patit diversos atacs d’ansietat i actualment, segons la seva advocada Karen Todner, està "angoixat". La seva actual xicota -l’anterior el va deixar després de pagar una astronòmica factura de telèfon- explica: "És un home trencat, està molt espantat".

Els professionals de la seguretat informàtica han seguit el cas des de la simpatia cap a Mckinnon. El 2006, l’empresa Sophos va realitzar una enquesta que concloïa que el 52% estaven en contra de l’extradició. Des del seu punt de vista, el "hacker del Pentàgon" només va posar al descobert la deixadesa dels ordinadors militars nord-americans.

En una entrevista al "Financial Times", Mckinnon explicava que entrar en aquests sistemes fou "ridículament fàcil" i que la seva seguretat era molt laxa: "Vaig trobar centenars d’ordinadors sense contrasenya d’administrador. A vegades hi havia 70 hackers tafanejant en el mateix sistema que jo".

Mathew Bevan, un altre britànic que el 1996 fou caçat buscant informació sobre OVNIS, encara que després es van retirar els càrrecs, assegura en una entrevista a "The Register": "La qüestió és què fan a les xarxes militars ordinadors amb sistema operatiu Windows connectats directament a Internet".

Segons Bevan, "si un "fumeta" pacifista passat de rosca va poder perpetrar el ‘hack militar més gran de tots els temps’, què hauria passat si Gary hagués tingut la ment clara, un objectiu deliberat i intencions malicioses?". Bevan coincideix amb els partidaris de Mckinnon que "l’estan usant com a cap de turc amb la intenció d’aconseguir més pressupost per a l’exèrcit, no per acabar amb aquests atacs".

Free Gary McKinnon

El Tribunal Europeo de Derechos Humanos desestima la apelación de McKinnon

McKinnon a ‘scapegoat for Pentagon insecurity’

Petition to stop the extradition to the US of accused hacker Gary McKinnon

"The Guardian": La primera entrevista que va concedir Mckinnon

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina