Google allibera les dades dels seus usuaris

Compartir

GoogleLa companyia de Mountain View ha creat un grup de treball amb la missió de facilitar la migració de les dades guardades en qualsevol dels seus serveis online per al cas en què l’usuari vulgui passar-se a la competència.

Data Liberation FrontGuillem Alsina (guillem@imatica.org) – Entrem a l’època del cloud computing i dels serveis en línia, i tothom lloa les seves excel·lències… malgrat que pocs es fixen en possibles defectes, ja siguin de base o d’implementació. Un d’aquests darrers consisteix en el fet que molts serveis dificulten o fins i tot no tenen previst l’intercanvi de dades amb l’exterior, amb altres serveis semblants i la migració a altres serveis idèntics però de la competència.

Per exemple, en el cas del correu electrònic, és fàcil descarregar els missatges mitjançant l’estàndard POP3, però si mirem altres serveis com Google Reader (lector de feeds RSS) o My Maps (personalització de mapes mitjançant informació afegida per l’usuari sobre la base de Google Maps), en voler canviar cap a altres serveis semblants però d’altres empreses, ens és difícil o impossible.

Aquesta dificultat és imposada a propòsit per algunes companyies, que aprofiten l’entusiasme inicial dels usuaris en donar-se d’alta en els seus serveis gratuïts per prendre com a ostatge les seves dades, de manera que en el futur, si aquests mateixos usuaris troben un servei semblant però millor ofert per una altra empresa, no es canviaran a ell per les dificultats que entranya moure les seves dades existents.

Seguint el seu famós eslògan “don’t be evil” (no siguis dolent; una referència velada a Microsoft), Google ha decidit apostar per permetre als usuaris dels seus serveis en línia endur-se les dades als serveis semblants que ofereix la competència si decideixen traslladar-s’hi. La comesa que aquesta empresa s’ha marcat des del seu naixement és la classificació d’informació (de qualsevol mena) per fer-la accessible al món, marcant-se amb això un codi ètic al qual respon aquesta iniciativa.

Per això la multinacional del cercador ha creat un grup de treball sota el nom de Data Liberation Front (Front d’Alliberament de les Dades) i una imatge “revolucionària” (el seu logotip en color vermell inclou un puny tancat enlaire). La base de la que parteix aquest grup de treball és que les dades pertanyen als usuaris i, per tant, aquests tenen el dret a fer el que vulguin amb elles, incloent-hi endur-se-les a altres serveis de la competència o retirar-les d’Internet per a emmagatzemar-los localment amb els seus propis recursos.

L’àmbit que comprèn aquest grup és ampli, doncs inclou tots i cadascun dels serveis que gestiona Google, des de Gmail a Orkut passant per YouTube o Blogger.

Escapant-se de les crítiques

Si bé quan Google començava a despuntar i feia ombra a la llavors dominant Yahoo!, totes les crítiques al gegant en potència eren favorables, amb el pas del temps i un cop consolidat el seu domini a la Xarxa de xarxes, van començar les crítiques negatives. Aquestes, lluny d’apuntar cap a la qualitat dels seus serveis, es refereixen majoritàriament a la quantitat de dades personals i privades dels seus usuaris que allotja en els seus servidors gràcies a serveis com Google Docs, i al control que sobre elles s’exerceix.

Aquestes crítiques s’agreugen per l’excel·lent relació que Google guarda amb el govern nord-americà, el què ha portat a alguns a afirmar que organismes com la NSA o la CIA tenen via lliure per accedir a les dades personals dels usuaris de Google, malgrat que naturalment això no ha pogut ser comprovat, ni ha estat confirmat o desmentit per les parts suposadament implicades.

L’acord al què la companyia de Mountain View va arribar amb el govern de la República Popular de la Xina i que permet a aquest darrer controlar els continguts als quals accedeixen els internautes d’aquell país asiàtic que empren el conegut cercador, també va donar ales als seus detractors per a què critiquessin amb més acarnissament encara a la companyia, al·legant que havien traït el seu esperit i el seu lema aliant-se, precisament, amb els “dolents” (evil).

Aquesta operació, doncs, (i a més de complir un objectiu molt lloable) actuaria com una forma de “rentar-se la cara” davant del públic, de demostrar que Google segueix compromesa amb el seu famós “don’t be evil”: “nosaltres no ens volem quedar amb les vostres dades per retenir-vos aquí; sou lliures d’anar-vos-en quan vulgueu” semblen dir des dels seus quarters generals.

No només no reté als usuaris, sinó que a més busca atraure’ls

La feina del Data Liberation Front no només es centra en permetre que els internautes puguin retirar les seves dades còmodament dels serveis online proporcionats per Google, sinó que també puguin entrar-los en ells d’una forma còmoda. És a dir, es facilita la sortida però també l’entrada.

Aquesta facilitat també formaria part d’una calculada estratègia de mercat destinada a mostrar transparència als usuaris fidelitzats (pel què es quedarien) i una gran facilitat per provar el servei a aquells que encara no són usuaris dels productes online de la companyia, ja que així podrien provar-los i, si no els agraden, emportar-se les seves dades a una altra banda.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)