Google busca reinventar-ho tot, ara amb un nou protocol per a la web

Compartir

GoogleLa companyia del cercador homònim ha creat un nou protocol anomenat SPDY, basat en l’HTTP però que soluciona el problema de la latència entre el servidor i el client. De moment res ha dit la companyia de seguir els procediments d’estandardització habituals mitjançant el W3C. Voldrà Google imposar aquest nou protocol com un estàndard de facto, quelcom al què ens té acostumats Microsoft?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Mitjançant un post publicat en el bloc de Chromium, Google ha comunicat als desenvolupadors i internautes en general l’existència d’un nou protocol de comunicacions per a la web, el nom del qual és SPDY i la seva pronunciació Speedy, ràpid en anglès. Només això, ja ens indica l’objectiu principal d’aquest nou protocol.

SPDY no reemplaça de moment a l’HTTP tradicional, sinó que el complementa. Constitueix un protocol a nivell d’aplicació, pel què s’ha d’implementar en el servidor i en el client, i és probable que el veiem en futures edicions del navegador web Chrome quan estigui prou madur, ja que per ara és una tecnologia experimental. Amb el pas del temps i la seva maduresa, és probable que Google el postuli com a un substitut complet a l’HTTP, un protocol veterà que hem heretat dels primers temps de la Web.

Amb el canvi experimentat per la Web en aquests darrers anys, el protocol HTTP s’ha quedat petit. Per exemple, no es pot descarregar informació corresponent a més d’una pàgina per una mateixa connexió establerta entre client i servidor, quelcom que sí permet SPDY. Així, és possible descarregar informació com ara codi font JavaScript o elements del lloc web que seran renderitzats a posteriori, quan s’hagi acabat de descarregar determinada informació.

Amb la tecnologia HTTP existent és sempre el client el que inicia el diàleg amb el servidor i li reclama a aquest informació, i no al revés. De la mateixa manera que el correu push en els telèfons mòbils, SPDY soluciona aquest problema permetent que sigui el servidor el que reclami dades i estableixi pel seu compte connexions amb el client.

En les proves realitzades per l’equip de desenvolupament de Google amb un servidor i un client, els llocs web consultats es van descarregar en la meitat de temps, fet que suposa accelerar al doble la velocitat de consulta a la Web.

Reinventant-ho tot

Un nou sistema operatiu (Chrome OS), un nou navegador (Chrome), i ara un nou protocol. Google persegueix sens dubte que un usuari pugui treballar de forma exclusiva amb les seves eines, sense haver d’acudir a les de ningú més. És el mateix que Microsoft va perseguir en el seu moment i va aconseguir. Conquerida Internet, Google busca ara expandir-se a altres segments del món de la informàtica, de moment amb un cert èxit.

Això, per descomptat, no és gens dolent, i és lògic si tenim en compte el que és Google: una empresa. I, com a tal, ha de tendir a guanyar quants més diners pugui, millor. És la lògica del sistema capitalista en el que estem immersos, deixant de banda que aquest sigui millor, pitjor, més o menys humà. El problema, al meu parer, ve quan aquests canvis es busquen forçadament. Per exemple, en el cas de SPDY, no he llegit enlloc que Google tingui la intenció d’estandarditzar-lo enviant la seva especificació al W3C, quelcom que em preocupa en certa mesura.

Suposo que en el futur, aquest protocol serà inclòs en el navegador web Chrome, en el sistema operatiu per a ordinadors Chrome OS i fins i tot en la plataforma per a smartphones Android, i Google esperarà a què altres fabricants l’incloguin en les seves plataformes en estar disponibles les seves especificacions. Si molts l’implementen, es convertirà en un estàndard… de facto. És el mateix tipus de pràctica a la que ens sol tenir acostumats Microsoft: primer utilitza el seu potencial i domini del mercat per tal que quelcom es converteixi en estàndard, i després, en tot cas, recorre a les vies ordinàries per a estandarditzar-ho mentre manté el control de com ha de ser el format, quelcom que òbviament la beneficia. Que amb això, Google no es converteixi en una nova Microsoft, ja no per volum, sinó per pràctiques.

L’aposta de Google també la veig com un torpede dirigit a la línia de flotació de l’Internet Explorer de Microsoft, un navegador web que evoluciona lentament i que no gaudeix de la millor publicitat entre el públic malgrat que, paradoxalment, sigui el més emprat. Només per les aparences, per no usar quelcom desenvolupat per la seva competència, Microsoft és capaç de denegar qualsevol possibilitat d’incloure suport per a SPDY en el seu browser. Això donaria un avantatge competitiu a Chrome i a tots els altres navegadors que el vulguin incloure. Estic, naturalment, parlant d’un escenari de futur a mitjà termini.

Una altra cosa que m’agradaria comentar és que, si l’IPv6 està trigant tant en entrar en funcionament per als usuaris finals, quant pot trigar un nou protocol com l’SPDY a fer-ho de forma efectiva?

Més informació

Informe tècnic sobre l’SPDY en detall, realitzat per Ars Technica

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)