Google+ es converteix en un mig èxit, mig fracàs

Compartir

Si la intenció de la companyia del cercador era fer-li la competència a Facebook, ha fracassat en això estrepitosament, però no pot dir-se que aquest servei social no sigui dels primers en nombre d’usuaris.

170 milions d’usuaris no és una xifra en absolut menyspreable per a una xarxa social, almenys si no volem entrar en odioses comparacions amb Facebook, que té l’ostentós rècord de més de 900 milions d’usuaris registrats. Però per a una companyia com Google, acostumada a ser la primera en tot, gairebé podem considerar que aquests 170 milions són un petit fracàs en la seva aposta social.

La vox populi ha volgut veure en Google+ un rival de Facebook, una iniciativa nascuda per a fer-li ombra a la gran F blanca sobre fons blau i per donar-los a Sergey Brin i Larry Page el control d’un dels pocs aspectes online en els quals no són número u indiscutible. I malgrat que, naturalment, la companyia de Mountain View no ha parlat en cap moment de manera directa d’aquesta rivalitat, la veritat és que no cal ser gaire perspicaç per veure que, directament o indirectament, aquest era el seu objectiu en el moment del seu llançament.

Facebook cada cop captura més quota del temps que el gruix dels internautes passa en línia, fet que la fa molt atractiva per als anunciants i, al seu torn, per als inversors, mentre que Google+ es nodreix bàsicament dels usuaris d’altres productes i serveis de la companyia que, de manera automàtica, passen a tenir compte en aquesta xarxa social.

Jo mateix disposo d’un compte en el que, com a màxim, hi he entrat tres o quatre cops en els darrers mesos, pel simple fet que utilitzo Gmail, Reader, Calendar i Docs/Drive. Segur que, a més, tinc també compte en altres serveis de la mateixa Google que no utilitzo o ara mateix no recordo. De fet, disposo d’un Compte Google que em dóna accés a tots ells, inclosa Google+, però dels quals no els empro tots, com la xarxa social, i com jo, imagino que moltes persones més.

Per tant, no podem comptabilitzar aquests 170 milions d’usuaris com a actius de la mateixa manera que ho estan els 900 milions que conformen Facebook. Ni tan sols si la meitat d’aquests (450 milions) no fessin res a la xarxa social de Mark Zuckerberg, continuarien sent més actius i, per tant, més valuosos que els 170 milions de Google+.

Aquestes sensacions han estat corroborades en diversos estudis, el darrer d’ells dut a terme per RJMetrics sobre una base de 40.000 perfils. Destaquen detalls com, per exemple, que el 30% dels usuaris que publiquen un post, no tornen a publicar res més. La compartició de continguts també dista molt d’aconseguir les cotes de Facebook.

Conclusió: Google+ dista molt de convertir-se en una amenaça real per als nois de Mark Zuckerberg, malgrat que continua mantenint un bon potencial gràcies als molts usuaris que té i que encara pot atraure’ls cap a les seves pàgines.

Però què hauria de fer o què hauria de canviar Google per a què els internautes comencin a passar més temps a la seva xarxa social? És difícil donar una resposta encertada a aquesta pregunta aparentment fàcil, però d’això en pot dependre bona part del futur de la companyia de Sergey Brin i Larry Page com a dominadora d’Internet, ja que si no pot canviar o, almenys, equilibrar la tendència dels internautes a passar més temps en les pàgines de Facebook, un dia s’aixecarà del llit sent la número dos de la Xarxa de xarxes.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: