Google i la privacitat: ficada de pota d’Eric Schmidt fins al fons

Compartir

GoogleEl CEO de Google afirma que la privacitat total dels usuaris de les seves eines en línia és impossible mentre la companyia, radicada als Estats Units, estigui subjecta a la Patriot Act. Les reaccions no s’han fet esperar, entre elles la d’un destacat directiu de Mozilla, que ha emplaçat als usuaris de Firefox a utilitzar Bing.

Eric SchmidtGuillem Alsina (guillem@imatica.org) – La Xarxa de xarxes està esvalotada aquests dies després d’unes declaracions d’Eric Schmidt, CEO (Chief Executive Officer) de Google, el qual afirmava recentment que “Si tens alguna cosa que vols que ningú sàpiga, en primer lloc potser no ho hauries de fer. Però, si realment necessites aquesta mena d’intimitat, la realitat és que els motors de cerca -incloent Google- retenen aquesta informació durant algun temps i és important que, per exemple, tots estem subjectes a l’Acta Patriòtica -Patriot Act- i és possible que tota aquesta informació pugui ser posada a disposició de les autoritats” o, resumint-ho més planerament: la privacitat total no existeix.

Les polèmiques sobre privacitat no són noves per a Google, però sembla que la crítica generalitzada a aquesta empresa últimament va a l’alça. De fet, hem de ser conscients que les grans empreses del sector de les cerques (Google, Yahoo!, Microsoft) estan radicades als Estats Units, país que disposa d’una reglamentació sobre recollida i arxiu de dades que els internautes generen en la seva navegació que podríem qualificar com d’“agressiva”. La situació s’ha agreujat d’ençà dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 contra les Torres Bessones i el Pentàgon, ja que segons les investigacions, els terroristes van utilitzar la Xarxa de xarxes per comunicar-se entre ells i obtenir informació i recursos. Tot i això, l’opinió generalitzada és que les autoritats governamentals nord-americanes han anat més enllà del que seria exercir un control preventiu per a lluitar contra el terrorisme, anant a controlar molts més aspectes que beneficien les empreses del país i reforcen el seu poder en el món.

Davant d’aquesta situació és lògic assumir que les principals empreses d’Internet que treballen a nivell mundial reten comptes al govern nord-americà, malgrat que és quelcom que no s’admet oficialment.

Les paraules de Schmidt han creat polèmica en la comunitat internauta, provocant tota mena de crítiques. La més destacable, la realitzada per Ansa Dotzler, Director de Desenvolupament Comunitari per a Mozilla, que ha instat als usuaris de Firefox a utilitzar el motor de cerques de Bing en comptes del de Google, ja que la seva política de privacitat és millor, declaracions que a posteriori ha matisat.

La reacció de Dotzler a primer cop d’ull no és bona per a Mozilla, doncs la Fundació depèn econòmicament de Google, així que no li interessa gens ni mica molestar a la multinacional d’Internet. Serà necessari veure com afecten aquestes declaracions al futur de la relació entre ambdues, encara que és difícil que ho faci a curt o a mitjà termini i si a la llarga, ja que per ara a Google li convé mantenir el seu cercador com a eina per defecte en Firefox ja que aquest browser és l’emprat per un de cada quatre internautes, mentre que per a Mozilla els diners de Google suposen amb diferència la seva principal font d’ingressos. Per tant, de ben segur que hi haurà molts moviments diplomàtics entre bastidors entre ambdues entitats.

Malgrat tot, del què no s’alliberaran ni Google ni Schmidt és de les crítiques dels internautes.

Corol·lari

A Internet tots podem (i, de fet, hem d’assumir que som) vigilats d’una o altra manera, per les autoritats del nostre país o per les d’un altre (majoritàriament, les dels Estats Units). A partir d’aquí, hi ha eines d’encriptació i formes de treballar o xarxes paral·leles dins de la mateixa Internet que ens permeten millorar el nostre grau de privacitat. Si volem arribar a la privacitat absoluta, haurem de ser conscients que és quelcom gairebé impossible, i que per a això cal passar per renunciar a utilitzar certes eines a Internet.

I, de fet, una altra pregunta que caldrà que ens plantegem és: realment és tan important protegir el que fem?

Foto: Wikipedia

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)