Google juga fort contra Bing: “ens copien”

Compartir

InternetUna acusa l’altra de plagiar els seus resultats descaradament, mentre que l’altra es defensa argumentant que la primera no ha dissenyat les proves que demostren la presumpta còpia de manera imparcial, si no com una trampa.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Tot i que fora dels Estats Units, Bing està perdent la partida contra el cercador de la companyia fundada per Sergey Brin i Larry Page, en el país nord-americà la contesa està menys desequilibrada, i l’eina de Microsoft ha aconseguit fer-se amb una part més significativa del mercat que fóra de les fronteres nord-americanes. És per això que el que explicaré a continuació s’ha de llegir en clau més nord-americana que mundial.

En el seu blog oficial, Google ha acusat públicament a Bing de copiar els seus resultats de cerques per oferir-los com a propis als usuaris. Les acusacions han sortit a la llum després d’una llarga tasca d’investigació que s’ha anat duent a terme des de l’estiu passat, i que ha consistit en comparar resultats de cerques en ambdues eines amb un cert temps de diferència, fins i tot en aquells termes que podien donar lloc a errades en el cercador.

La possibilitat de còpia en les cerques fou detectada per l’equip de Google en buscar la paraula torsorophy, una manera incorrecta d’escriure tarsorrhaphy. Aquest darrer terme (tarsorrafia en català) correspon a un tipus de cirurgia en la qual es practica una costura a les parpelles per tal de reduir la seva obertura.

Inicialment es va veure que Bing no presentava resultats al respecte mentre que Google suggeria l’escriptura correcta i presentava dos resultats corresponents a aquesta darrera, essent la primera l’entrada de la Wikipedia. Però, al cap d’unes setmanes, Bing va començar a presentar els resultats correctes i en el mateix ordre, però sense presentar el suggeriment de correcció de paraula. El que va estranyar al personal de Google foren aquests dos factors, la semblança entre resultats i que aquests mostraven la paraula buscada escrita de manera correcta sense fer cap esment de la incorrecció en què havia incorregut l’internauta, pel que van decidir realitzar un seguiment de l’activitat de Bing.

Les proves van consistir en dur a terme diverses cerques al llarg del temps, tant per a conceptes i paraules molt emprats, com per a aquells més rars i fins i tot erronis. I, segons afirmen des de Google, cada cop amb major freqüència apareixien en llocs destacats resultats idèntics als del seu cercador, fins i tot aquells que induïen a pensar en una fallada en els algoritmes emprats per la companyia per a indexar o recuperar les referències emmagatzemades a pàgines.

L’escenari estava preparat: per a Google, tot apuntava a una còpia descarada dels seus resultats per part de Microsoft. Però la prova final vindria a continuació.

A Google van equipar uns quants dels seus enginyers amb portàtils amb una instal·lació nova del Windows, l’Internet Explorer, i la toolbar de Bing, i en els seus servidors van preparar resultats falsejats per a determinades cerques: en les seves bases de dades, van lligar certes URLs reals a paraules inventades i que no constaven en els seus arxius, com hiybbprqag (que van vincular amb una pàgina web que tractava sobre entrades en un teatre de Los Angeles).

En buscar aquests termes a Google, només sortia un resultat, però aquest no tenia cap relació amb la paraula buscada, ja que la relació s’havia establert arbitràriament. Per tant, cap cercador podia establir cap relació natural entre el terme i la URL que Google li havia associat. La sorpresa és que, al cap d’unes setmanes d’ús dels portàtils per part dels enginyers de Google, Bing va començar a tornar el mateix resultat que el cercador de Mountain View…

Segons acaba concloent Google, podria ser que mitjançant l’ús de la funcionalitat “llocs suggerits” de l’Internet Explorer 8 o bé per la barra de Bing, a Microsoft li arribi informació sobre les cerques que l’usuari realitza a Google, les analitzi i en copii els resultats a Bing descaradament.

La resposta de Microsoft

La companyia de Redmond es defensa afirmant que, efectivament, tenen en compte les dades recollides dels internautes de manera anònima, però que aquest és un “input” més que es barreja amb molts d’altres per donar cos a la base de dades a la qual recorre el seu cercador.

En aquest context, acusa Google d’actuar amb mala fe, dissenyant una prova de tipus “honeypot”* els resultats de la qual havien de ser, indefectiblement, acusadors contra Microsoft ja que, segons l’opinió dels nois de Steve Ballmer, les proves de Google estaven pensades per forçar que aquests resultats entressin a la base de dades de Bing.

La companyia de Redmond afegeix que Google té por de la seva avançada tecnologia, especialment després dels canvis introduïts per Microsoft a l’octubre al seu motor de cerques que, segons afirmen, el millora substancialment, i deixa a entreveure que la coincidència d’aquesta actualització amb la denúncia de Google en dates és massa casual.

Què pot haver passat?

És clar que, sense voler negar ni afirmar els arguments de l’un o de l’altre, és cert que Microsoft hagués pogut incorporar certes funcions a través de “llocs suggerits” de l’IE i de la barra del seu cercador que emprin informació de l’usuari quan navega, però tampoc és menys cert que les proves dutes a terme per Google (part molt interessada en l’assumpte) hagin pogut ser dissenyades de tal manera que el seu resultat acabi sent el que li interessa a la companyia californiana.

Dissenyar una prova per a què els seus resultats siguin els que volem és summament fàcil, i tot consisteix en analitzar com treballen les eines que volem posar a prova. Si els “llocs suggerits” o la barra de Bing envien informació a Microsoft sobre un terme que l’usuari busca molt a Internet, i les URLs en les que fa clic quan se li tornen els resultats, és lògic que el cercador acabi indexant aquesta pàgina i lligant-la amb el terme buscat, encara que no tinguin cap relació lògica.

En aquest cas, Bing hauria estat víctima d’una trampa calculada al mil·límetre per Google, però tampoc hi ha cap mena de dubte que aquestes són les coses que poden passar quan es construeix una base de dades de llocs mitjançant la informació que es captura de la navegació dels usuaris.

Què pot passar en el futur?

Google sap prou bé que és un cas molt difícil de posar en mans de la justícia, ja que es treballa amb informació que és pública i, fins i tot, els mateixos resultats que ofereix Google, ho són. Per tant és fàcil que Microsoft sortís airosa del tràngol.

Per als nois de Sergey Brin i Larry Page és molt millor no entrar en una batalla legal encara que, això si, desprestigiïn públicament a Bing tot el possible per tal de minar la seva credibilitat.

* Literalment, “pot de mel&rd
quo;. En aquest context es refereix probablement a un tipus de prova/engany dut a terme per les companyies o persones dedicades a la seguretat informàtica que consisteix en connectar un ordinador a Internet (generalment és una màquina virtual) amb forats de seguretat esperant que sigui penetrat des de l’exterior per atacants per analitzar el que fan. El sentit amb què s’ha volgut quedar Microsoft és el de la trampa amb una intencionalitat preestablerta.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina