Google mostra per fi el Chrome OS

Compartir

Chrome OSUna interfície d’usuari basada en el navegador web homònim, una seguretat impecable i extrema rapidesa en l’arrancada i apagada, les característiques més destacables del que es preveu que, efectivament, serà un rival molt dur per a Windows. Ja es pot compilar, malgrat que es trobarà preinstal·lat en màquines de forma oficial a finals de l’any vinent.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Era la presentació més esperada d’ençà que Google va anunciar la seva existència aquest passat juliol: per fi s’han revelat més detalls de com serà Chrome OS, el nou sistema operatiu de la companyia del cercador que materialitza la seva tants cops rumorejada entrada en aquest segment, en el que competirà directament contra Microsoft.

El codi font del sistema ha estat posat a disposició dels internautes a través del lloc web de Chromium, que fins ara mantenia -i continuarà mantenint- el repositori del codi font públic del navegador Chrome. El que no he trobat per enlloc d’aquesta web és una compilació “oficial”, és a dir: tenim el codi font a la nostra disposició, però per a poder executar i provar el sistema operatiu haurem de descarregar aquest codi font i compilar-lo nosaltres mateixos (sota una distribució GNU/Linux Ubuntu 8.04 o superior, segons llegeixo a la web), pel que això allunya el provar Chrome OS de forma immediata per als usuaris més neòfits.

Al seu torn, aquesta mancança d’una compilació oficial pot facilitar que crackers espavilats i creadors de malware publiquin falses compilacions del Chrome OS i les reparteixin per Internet, barrejant-les amb aquelles que de ben segur crearan usuaris avançats de bona fe i les posaran a disposició de tothom mitjançant sistemes P2P o de descàrrega directa. Amb això, i si volem provar el nou sistema operatiu de Google, haurem d’actuar amb la màxima cura si triem utilitzar una compilació “prefabricada” i no compilar el codi font per nosaltres mateixos, ja que de triar qualsevol imatge existent a la Xarxa, podríem fàcilment ser víctimes d’un engany.

Tot i que Chrome OS ha estat presentat avui, comercialment no s’inclourà en ordinadors a la venda fins a finals del 2010, malgrat que veient que Google s’avança als terminis preestablerts, és possible que entre just abans de l’estiu (maig-juny) o immediatament després d’acabar l’època estival (principis-mitjans de setembre) de l’any vinent, puguem veure les primeres compilacions oficials i fins i tot les primeres màquines, que podrien ser de petits fabricants nord-americans o asiàtics.

Per al seu desenvolupament a partir d’ara, Google comptarà amb el concurs de la comunitat de desenvolupadors en codi lliure, el que significa que el sistema i la seva interfície d’usuari poden patir encara modificacions. De fet, la companyia parla “d’experiments” amb aquesta interfície.

El cloud computing com a metàfora

Si les plataformes que dominen actualment el panorama informàtic com Windows, Linux o Mac OS X, confien en el que s’anomena la “metàfora d’escriptori”, i que consisteix en traspassar a l’ordinador el concepte de treball que s’aplica a un escriptori físic, Chrome OS s’adapta als nous temps i tendències emprant la metàfora de treball del cloud computing i, per tant, centrant la seva interfície i forma de funcionament en el navegador i no en un escriptori sobre el qual es van desplegant finestres i aplicacions obertes.

La tecnologia ja estava disponible i desenvolupada per la mateixa Google: Chrome, el navegador de la companyia presentat a finals del 2008. A més de la velocitat de càrrega del programa i de càrrega i renderització de les pàgines web, el seu sistema de seguretat també ha rebut una gran quantitat d’elogis i demostrat ser molt segur en diverses competicions de hacking. Aquest es basa en la tecnologia de virtualització que “independitza” cada pestanya i imposa una doble barrera que prevé les intrusions des de l’exterior. L’estabilitat de l’aplicació també surt afavorida amb aquesta tecnologia, ja que permet aïllar les fallades de programa que es donen en una pestanya impedint que es pengi tota l’aplicació.

És més: el sistema ha estat concebut de forma tan “paranoica” per a la seguretat* que cada cop que arrenca comprova el seu propi codi per tal d’assegurar-se que no hi ha hagut cap mena d’injecció per part d’agents externs.

La interfície d’usuari es basa completament en el navegador. És, per a què ens en fem una idea, com tenir aquest programa maximitzat i a pantalla completa, prescindint d’altres elements d’una interfície clàssica com la barra de tasques o l’escriptori mateix. Només un botó amb el logotip de Chrome a la part superior esquerra ens revela quelcom més, un menú d’aplicacions. Aquestes aplicacions, realment, no són més que accessos directes a serveis en línia.

La velocitat d’arrancada i execució és un altre dels factors que s’ha tingut en compte i optimitzat en Chrome OS, de manera que l’arrancada de la màquina i el seu apagat es realitza amb prou feines en uns segons. L’execució dels processos persegueix aprofitar al màxim les capacitats d’execució concurrent dels moderns microprocessadors, que disposant de dos o més nuclis permeten executar al mateix temps diverses tasques.

Les característiques enunciades fan de Chrome OS un sistema operatiu perfecte per a netbooks. Només un handicap pot posar-li les coses difícils: en ser un sistema pensat per a treballar en línia, és ideal per a llocs en què la cobertura i accés a la Xarxa sigui omnipresent, però què passarà en entorns en què aquesta connexió no estigui tan assegurada? Per exemple, jo mateix realitzo trajectes en tren en recorreguts durant els quals no disposo de connexió a Internet durant un llarg període de temps, però en els quals treballo amb el meu netbook offline editant documents i executant aplicacions instal·lades en local, amb les meves dades emmagatzemades en local.

El menú d'aplicacions de Chrome OS (clic per ampliar)
El menú d’aplicacions de Chrome OS (clic per ampliar)

Evidentment, les mires de Google estan posades no en el dia d’avui, sinó en un futur a mitjà/llarg termini en el qual l’accés a Internet sigui quelcom senzill fins i tot en els llocs més apartats.

Suport de la indústria però… també compromís?

Durant el procés de creació de Chrome OS, Google ha comptat amb la col·laboració d’alguns pesos pesats de la indústria de la fabricació d’ordinadors
com poden ser Toshiba, Asus, Acer, Lenovo o HP, a més de Freescale (el sistema funciona sobre arquitectures x86 i ARM), que probablement inclouran aquesta nova plataforma en algunes de les seves màquines quan es trobi a punt per a la producció.

Tot i això, cal preguntar-se si aquestes companyies jugaran amb Google i el seu sistema operatiu de la mateixa manera que han fet amb GNU/Linux en la gran majoria dels casos: sí, ofereixen opcions però són molt limitades i normalment restringides a les màquines més simples i barates del seu catàleg, en les quals convé oferir un producte tan econòmic com sigui possible estalviant-se la llicència del Windows.

Tot i estar basat en GNU/Linux, Chrome OS serà una oferta totalment diferenciada, una plataforma diferent per dret propi i molt més simple per a l’usuari, eliminant la diversitat de Linux i tenint darrere seu una empresa convençuda que li oferirà suport de qualsevol tipus. Sens dubte un caramel per als grans fabricants, que semblen voler deixar de dependre exclusivament de Microsoft però sense saber com fer-ho.

I, parlant de la companyia de Redmond, la gran pregunta: suposarà Chrome OS una amenaça real per al domini del Windows? Personalment, i pels motius que acabo d’exposar, crec que a partir de finals del 2010 i durant tot el 2011, aquesta nova plataforma penetrarà amb força en el mercat, pel què la resposta és si, per al 2011-2012, Chrome OS podria tenir una part significativa del mercat, un 5-10% (més fins i tot del què disposa avui en dia Apple).

* Fet que, més que no pas un insult o un punt feble, és una fortalesa; en seguretat informàtica, una certa dosi de paranoia és saludable i recomanable.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Esta obra se encuentra sujeta a la siguiente licencia:
La difusión, reproducción y traducción de este texto se permite libremente en cualquier medio o soporte con las únicas obligaciones de mantener la presente licencia e incluir un enlace o referencia a la página en la que se encuentra el original dentro del servidor www.imatica.org . En medios audiovisuales se requiere la cita al medio www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)