Google no continuarà la seva experiència com a productor i venedor de telèfons mòbils

Compartir

GoogleEl poc èxit que sembla haver tingut el Nexus One i el mal ambient que aquest hauria generat entre els altres fabricants que han recolzat a Android fins ara, haurien fonamentat la decisió de Google de deixar enrere la seva temptativa de convertir-se també en fabricant de maquinari.

El Nexus OneCol·laboradors/Redacció – Quan Android es va presentar al món, fou vist per alguns fabricants com la plataforma que havia de salvar-los del control de Nokia sobre Symbian, ja que estar “en mans de l’enemic” és quelcom sempre incòmode. El ritme de llançaments va començar lentament, amb tan sols HTC aventurant-se a apostar des del principi per aquest nou sistema, però al cap d’un temps fou seguida per una autèntica pluja de terminals de totes les marques: Motorola, Sony Ericsson, Samsung, i alguns petits fabricants gairebé desconeguts.

A poc a poc, Android s’ha anat fent el seu espai entre els smartphones de gamma alta, augmentant quota de mercat dia a dia al mateix temps que anava rebent afalacs. Però alguna cosa va estar a punt de malbaratar el suport que estava rebent de la indústria: Google va decidir llançar el seu propi terminal, fabricat per HTC però venut amb segell propi, i tractar-lo com el “nen mimat” dels dispositius Android (no en va, és el primer terminal que rep l’actualització a la versió 2.2 del sistema).

Probablement, HTC va quedar encantada amb l’encàrrec, però fou per aquella època que Samsung va presentar Bada i que es van sentir els primers rumors que Motorola estava preparant la seva pròpia plataforma basada en GNU/Linux. Casualitat? probablement no.

Google va rebre crítiques de totes direccions, inclosos analistes de mercat i blocaires, però va continuar endavant amb el seu telèfon, el celebèrrim Nexus One, per al qual va buscar una forma de comercialització que també diferia de la usual: en comptes de finançar-lo a través d’operadores com porten fent des de fa anys tots els fabricants, va decidir vendre’l exclusivament a través d’Internet i lliure. Aquest model va fracassar, i és fàcil veure’n les causes en general, malgrat que difícil determinar-ne les concretes: preu massa elevat per al públic, la preferència dels usuaris a anar a una botiga física a tocar el producte i comprovar si li agrada, la possible pressió de fabricants com Motorola (i fins i tot la mateixa HTC en previsió que algun dia Google no necessités dels seus serveis) i una sèrie de crítiques que se li han trobat al servei tècnic a posteriori.

Lluny de tot això, Eric Schmidt declarava feia poc que el Nexus One ha estat un gran èxit de vendes per a la companyia que dirigeix, tot i que sense revelar el nombre d’unitats venudes, una cosa curiosa. No podia ser d’una altra manera: un revés d’aquesta mena hauria estat una arma per llançar contra la companyia del cercador en mans de la seva competència, especialment Nokia, RIM i Apple. I Google no es pot permetre donar munició a la competència quan a la seva plataforma encara li queda camí per recórrer.

El mateix Schmidt s’ha encarregat d’il·lustrar-nos sobre que el Nexus One ha complert la comesa per a la que havia estat pensat, i que no era altra que esperonar l’adopció d’Android, i que ja no cal continuar amb “l’experiment”. Per tant, no hi haurà “Nexus Two” ni res semblant, amb el que sembla que Google i els fabricants que no són HTC podran fer les paus i tornar cadascú al que li escau més. El que li pertoca a Google és el desenvolupament d’Android com a plataforma, per si no havia quedat clar…

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina