Google no farà la competència a ningú amb el seu servei de música

Compartir

GoogleEncara que en ser un servei de música online, la seva competència hauria d’estar entre Spotify i iTunes, realment la natura d’aquest servei no el porta a ser la competència directa de cap d’aquests dos ni d’altres, si no més aviat un complement per a Android en tablets, Chrome OS en Chromebooks, i Google TV.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La setmana passada, i durant la conferència per a desenvolupadors Google I/O, es va presentar Google Music en fase beta, un nou servei de música online que permet als internautes escoltar la seva música preferida, sincronitzant-la entre dispositius. No es tracta d’una botiga en línia a l’estil de la iTunes Store, ni d’un repositori de música per a escoltar gratis amb publicitat incrustada i comptes “premium” com a Spotify, si no d’un servei cloud que han d’omplir de contingut els mateixos usuaris per altres vies.

Disponible actualment només per invitació (que es pot sol·licitar en el lloc web del servei), Google Music consisteix en poc més que un espai d’emmagatzemament en el núvol amb els recursos per a pujar i gestionar fitxers d’àudio i reproduir-los mitjançant una aplicació web o una app específica en Android.

En tractar-se de música, moltes persones ho han vist ràpidament com la resposta de la companyia del cercador al reeixit iTunes d’Apple o al sobtat èxit de Spotify (i més comptant que aquest últim es troba en un moment vulnerable després d’introduir canvis en la seva política comercial), però el seu model no sembla aquest.

Realment, Google Music sembla més encaminat a convertir-se en un servei accessori per a les plataformes de programari de la companyia de Sergey Brin i Larry Page, com Android, Chrome OS (del qual recentment se n’han llançat els dos primers exemplars d’ordinador que l’empraran com a sistema operatiu) i, sobretot, Google TV.

En aquest sentit, doncs, no li farà cap competència immediata ni a iTunes ni a Spotify, és més, fins i tot podria ser que beneficiés una mica a aquests dos serveis (malgrat que de manera gairebé imperceptible), ja que si els usuaris han de dotar de contingut els seus comptes, d’algun lloc hauran de treure els fitxers d’àudio. I si estan pensant en MP3 descarregats de sistemes P2P o altres que les discogràfiques puguin titllar de pirates, és poc probable que un gegant com Google no hagi pensat en això i posat barreres per a impedir-ho. L’últim que vol la companyia del cercador és enemistar-se amb les discogràfiques, així que de ben segur el nou servei disposarà de barreres que llegeixin el contingut dels fitxers pujats i el validin com a legal o no.

El model de negoci futur és fàcil d’entreveure: atraure a botigues de venda de música online per a què ofereixin el seu producte juntament amb Google Music. Tots contents: elles venen i la multinacional del cercador ofereix l’allotjament i la disponibilitat omnipresent a través de navegador web, smartphone o en el televisor.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina