Google prem l’accelerador amb Chrome 10

Compartir

ChromeI en dos sentits: d’una banda, el nou browser promet ser força més ràpid que la versió anterior i, a més, manté la seva persecució a Firefox, el qual es podria veure descavalcat del segon lloc en el rànquing de navegadors al llarg de l’any vinent.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Si Google Chrome segueix amb el mateix ritme d’adopció per part dels usuaris que ha tingut fins ara, és possible que al llarg de l’any vinent vegem com arriba a la segona posició del rànquing de navegadors web en detriment de Firefox, l’estrella en ascensió del qual s’ha vist eclipsada des de fa alguns mesos per la del navegador de Google. I a això hi pot ajudar la desena versió major d’aquest programa, que actualment s’ha començat a desplegar-se de manera automàtica en les màquines dels usuaris que posseeixen versions anteriors per a qualsevol de les plataformes en les quals es troba disponible: Windows, Mac OS i GNU/Linux.

L’as a la màniga d’aquesta nova revisió és la velocitat, fins a un 66% superior que en la versió anterior en el tractament de JavaScript, optimitzant-lo així per a les aplicacions web o serveis en el núvol. Firefox 4, que es troba en els seus darrers estadis de preparació, també emfatitza en aquest aspecte per a postular-se com el navegador més ben preparat per enfrontar-se als creixents reptes de la Web 2.0 . A Mozilla s’hauran d’esforçar per a què el seu “nounat” no es vegi superat per aquest contendent, pel què la seva recuperació quedaria avortada abans fins i tot de començar.

Augmenta la seguretat gràcies a la inclusió per defecte d’una sandbox* per a animacions Flash, que permet aïllar l’execució d’aquestes en memòria, pel què el malware que aprofiti els forats de seguretat presents en Flash ja no hauria de poder afectar el sistema operatiu. Flash és un punt vulnerable assenyalat per molts experts en seguretat informàtica com un dels pitjors que afecten als usuaris de totes les plataformes informàtiques, per la capacitat que permet per a executar exploits (programes que proporcionen accés arbitrari al sistema operatiu).

Les Aplicacions web (en el núvol, cloud) poden treballar ara en segon pla, fet que implica facilitats per a la programació de programari que treballi des del núvol de manera asíncrona i sense necessitar exclusivament interactivitat amb l’usuari.

D’altra banda, altres aspectes a destacar de Chrome 10 són:

  • Redissenyades les preferències del navegador, que ara s’obren no en una finestra a part si no en una pestanya més, passant a integrar-se amb la interfície web. Una bona idea per anar acostumant als més incondicionals de la companyia de Mountain View a treballar única i exclusivament en format web per tal de buscar la seva migració a Chrome OS.

  • Aprofita l’acceleració gràfica per maquinari per a mostrar elements gràfics complexos.

  • Possibilitat de sincronitzar noms d’usuari i contrasenyes entre els browsers instal·lats en diferents ordinadors i sistemes. Aquest sistema està protegit, al seu torn, amb una contrasenya global.

  • També es poden sincronitzar elements gràfics com els temes emprats, les extensions i les preferències seleccionades.

Un altre factor que encoratja el nou Chrome pot ser el psicològic, i és que és el segon browser que arriba a un número de versió de dos dígits després d’Opera.

L’actualització des de versions anteriors del mateix browser es durà a terme de manera silenciosa i automatitzada per als usuaris d’aquest programa en les tres principals plataformes

* literalment, ‘caixa de sorra’. Programari que permet aïllar l’execució de codi en una mena de “caixa de contenció” lògica, amb el seus propis recursos de memòria i accés limitat als altres. D’aquesta manera es pot contenir com si d’un compartiment estanc es tractés, qualsevol activitat de malware que afecti al reproductor de continguts Flash.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina