Google presenta el que hauria d’haver estat la TDT

Compartir

GoogleLa companyia del cercador va presentar en la seva conferència per a desenvolupadors una nova plataforma basada en Android i el navegador Chrome amb suport per a Flash, que permet crear set-top boxes a mida basant-se en la plataforma Intel Atom. Una forma de veure televisió que, sense cap mena de dubte, supera a la tan publicitada TDT.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Un dels rumors sobre Google que s’han pogut llegir insistentment aquests darrers mesos era el que vaticinava l’entrada de la companyia del cercador en el món de la televisió, cosa que finalment ha fet presentant en el Google I/O (la conferència per a desenvolupadors) la seva solució Google TV.

La idea és simple: proporcionar una plataforma de programari (en aquest cas, basada en Android i Chrome) per accedir a Internet i visualitzar vídeos a la carta estil YouTube. S’arriba així, a una veritable “televisió a la carta” l’arribada de la qual tant s’havia preconitzat amb la TDT i que, realment, fins ara no s’ha esdevingut així.

Si és cert que la TDT ha portat l’aparició d’un nombre més gran de canals, però no necessàriament la millora dels continguts ni la possibilitat de veure el que es vulgui quan es vulgui, malgrat que és ben cert que hi ha canals que repeteixen els espais emesos augmentant la flexibilitat horària, però no portant-la fins al punt màxim de poder dir que és “a la carta”.

Per fer-ho encara més fàcil per als usuaris, el nou programari Google TV es podrà muntar en ordinadors tipus netop per connectar al televisor, o en els mateixos aparells de televisió. Entre els partners amb els quals està treballant Google s’hi troba Sony.

El gran avantatge d’aquesta plataforma (i de qualsevol altra que uneixi Internet amb la televisió) és que no ens limitarem als continguts audiovisuals; la navegació web també es podrà realitzar per pàgines “tradicionals”, blogs o xarxes socials, i podrem gaudir de més serveis com ara xats i programes de missatgeria instantània, a més de reproduir els nostres propis continguts com ara fotografies de viatges o vídeos casolans.

No és la primera plataforma d’aquesta mena, doncs els media centers ja permeten diverses d’aquestes funcions des de fa temps, però gairebé sempre necessitant d’un ordinador o, almenys, un maquinari dedicat (cas de l’Apple TV). La proposta de Google és molt més flexible en permetre que sigui encastada en el televisor.

Per als programadors, Google ha llançat un SDK per a què es puguin començar a construir aplicacions per a aquest sistema a fi i efecte d’estendre les seves possibilitats.

Tècnicament, i en estar basat en Android, el sistema operatiu pot funcionar en xips Intel Atom o en els més pràctics d’arquitectura ARM que empren els telèfons mòbils, el que permet crear un sistema encastat per un preu molt assequible, doncs el maquinari intern que s’hauria d’afegir al televisor no difereix en excés del d’un smartphone modern i se li pot eliminar tota la part de telefonia pròpiament dita com l’antena.

L’experiència d’usuari serà guiada per la cerca, proporcionant un quadre de text en el qual l’usuari podrà escriure els termes relacionats amb el contingut que vol veure.

Com amb els smartphones, les possibilitats per a terceres parts són àmplies; una cadena de televisió pot crear un programa per a veure els seus continguts en el nou sistema, oferint així un servei diferent i personalitzat.

Televisió veritablement universal, però amb inconvenients per a la indústria

La Televisió Digital Terrestre (TDT) s’ha presentat al gran públic com la gran revolució de futur, que permetrà veure la televisió d’una altra manera, més interactiva. Tot i això, la veritat és que no passa de ser una tecnologia que li acaba d’esprémer les últimes gotes de suc a la televisió tradicional, afegint-li alguns tocs. La veritable revolució i interactivitat ha de venir de la televisió a través d’Internet.

Perquè no s’ha implantat massivament ja, doncs? Simplement per qüestions econòmiques: el negoci del maquinari (descodificadors TDT, adaptació d’antenes, campanyes publicitàries per donar a conèixer el nou servei als ciutadans,…) i l’aprofitament últim d’unes infraestructures existents i àmpliament difoses, incloent-hi els satèl·lits. També hi ha un altre problema afegit que impedeix l’envol de la TV comercial via Internet a gran escala: els drets de propietat intel·lectual i la pirateria, ja que queda sense resoldre el primer (especialment a nivell internacional) i es facilita la segona cosa.

És per tot això que la forma de televisió “tradicional” (sigui analògica, digital terrestre o per satèl·lit) trigarà molt en abandonar-nos, malgrat que els principals fabricants (llegeixi’s Sony o Toshiba) ja estan fent els seus temptejos amb el maridatge entre Internet i el televisor, que és com s’hauria de veure la TV en el futur.

I és que, per molta TDT que hi hagi, una emissora de televisió local només podrà ser vista a la ciutat que emet i els seus voltants, mentre que amb l’emissió a través d’Internet, aquest mateix canal pot ser visible des de l’altra punta del món.

Els primers aparells que incloguin Google TV haurien de sortir al mercat abans d’aquesta propera campanya nadalenca.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina