Grand Theft Auto IV: i amb ell va arribar l’esc? ndol

Compartir

El que ha estat batejat com el "joc més esperat de la història", GTA IV per abreujar, no ha arribat exempt de polèmica degut a la violència inherent a l’argument i ambientació de l’acció que en ell s’hi desenvolupa. La vella polèmica sobre la idoneïtat de certs arguments emprats en els vídeojocs torna a renéixer.


Guilllem Alsina (guillem@imatica.org) – L’argument de Grand Theft Auto (literalment, "El Gran Lladre de Cotxes") és simple: el jugador encarna un gàngster de poca volada que s’ha de buscar la vida en una gran metròpolis nord-americana duent a terme una sèrie de missions en les quals no faltaran enfrontaments de tota mena amb la policia, amb altres mafiosos i amb qui calgui per tal de complir els objectius de la missió. Durant el nostre recorregut pels carrers de la ciutat (que pot ser Liberty City, San Andreas o Vice City, inspirades en les grans ciutats de les costes est i oest nord-americanes) ens trobarem amb tota mena de personatges, des d’innocents civils als quals podrem assaltar, colpejar i robar, fins a altres criminals passant per agents del departament de policia o prostitutes.

Ha estat precisament aquesta recreació tan realista dels suburbis d’una gran ciutat nord-americana la que ha dut la polèmica. La violència de bandes o l’ambient de les zones urbanes deprimides són reflectits aquí gairebé en tota la seva cruesa. "Real com la vida mateixa" sembla el leitmotiv d’aquesta sèrie de jocs.

Pràcticament des dels orígens dels jocs electrònics, la violència dels arguments ha estat en el punt de mira d’organitzacions de consumidors i altres agrupacions socials. Les opinions es polaritzen en dos bàndols: d’una banda els que opinen que la violència expressada en els vídeojocs condueix a un comportament violent per part del jugador en la realitat, i d’altra banda tenim als què defensen que els jugadors són capaços de discernir entre la realitat i la ficció, convertint-se els vídeojocs en una vàlvula d’escapament per a les tensions de la vida diària.

Les crítiques a GTA IV li han caigut de totes bandes, i més en un país com els Estats Units, en el qual els grups de pressió moral i "el què diran" tenen una forta influència. L’Associació de Mares contra la Conducció Sota Els Efectes De l’Alcohol (MADD, Mothers Against Drunk Driving) ha posat de relleu la possibilitat que el nostre personatge en el joc begui grans quantitats d’alcohol digital abans de conduir, amb els conseqüents efectes en l’habilitat que mostra el personatge.

Per als familiars i amics de víctimes de la violència al carrer, el joc tampoc és cosa de broma; aquests grups d’opinió argumenten que la violència que s’exerceix en el joc és una mala influència per als nostres fills i que pot ser mimetitzada per aquests, generant així una violència real.

El principal problema és la ment dels més joves. Si bé el joc només és venut a majors d’edat, i fins i tot als països més permissius s’adverteix del seu contingut i es recomana el seu consum només a partir d’una determinada edat, els més petits acaben tenint-hi accés. I llavors les seves ments no han madurat prou com per a discernir un comportament socialment acceptable del que no ho és. Només fa falta sentir les converses entre nens sobre el desenvolupament del joc per adonar-se que les gestes més comentades són aquelles en les quals s’han robat gran nombre de cotxes, s’han realitzat espectaculars piruetes amb ells i s’ha matat a un major nombre de gent. En resum, s’idealitza el comportament dels mafiosos i amb això es banalitza la violència que exerceixen.

La pregunta de si els vídeojocs són bons o dolents per si mateixos sembla una qüestió tan irreductible i irresoluble com l’eterna qüestió filosòfica de si l’home és bo o dolent per naturalesa, a la qual savis de totes les èpoques han intentat donar resposta sense aconseguir-ho. El que més s’acosti a una solució sigui potser considerar als vídeojocs com una eina més, la bondat o maldat de la qual depèn només d’aquelles mans que els creen i dels ulls que els miren per a jutjar-los.

Guillem Alsina