Ha fracassat el portàtil dels 100 Dòlars?

Compartir

Ni John Lennon va poder salvar el portàtil dels 100 dòlars. La fundació One Laptop Per Child (OLPC) va usar la imatge del músic per vendre els seus ordinadors el Nadal passat, però el resultat ha estat un fracàs. Les baixes vendes i la retirada d’alguns patrocinadors han portat a la fundació a la vora de la fallida.

Mercè Molist – Nicholas Negroponte, líder del projecte, ha assegurat que els queden diners per aguantar un any i que la causa dels seus problemes és la crisi econòmica mundial. Però els crítics mantenen que ve de lluny, d’una nefasta estratègia tècnica i comercial.

Negroponte va presentar el 2005 la seva idea de fabricar un ordinador portàtil per als nens del tercer món. Tindria un preu baix, 100 dòlars, i es crearia des de zero, per adaptar-se a les necessitats dels més petits. Els compradors serien els governs i en el 2008 se n’haurien venut 150 milions.

La idea va provocar la ira de dos grans de la indústria, Intel i Microsoft, que quedaven fora del projecte perquè s’usaven xips AMD i el sistema operatiu era Linux. Envalentit per l’aplaudiment de la comunitat, Negroponte afirmava: "Quan tens Intel i Microsoft en contra teu, saps que ho estàs fent bé".

Però aviat van arribar els problemes: dissenyar el portàtil des de zero va portar a successius retards, la màquina mai ha funcionat bé i el preu és actualment de 175 dòlars més despeses d’enviament. No s’han venut ni un milió d’unitats.

Rodrigo Arboleda, president per a Iberoamèrica de l’OLPC, afirma: "El projecte no ha fallat, malgrat que diverses persones i entitats ho voldrien". La gran errada ha estat, diu, "creure als presidents d’uns quants països que van signar cartes d’intenció per a comandes d’un milió de portàtils cadascun".

Segons Arboleda, "amb aquestes cartes, Negroponte va anar a la fàbrica a Xangai, on li van fixar un preu que rondava els 100 dòlars la unitat". Però, quan va arribar l’hora de materialitzar les comandes, explica, "calia presentar la sol·licitud seguint els tràmits normals, el què implicava 18 o 24 mesos de feina burocràtica".

Al final, assegura, "en comptes de set milions d’unitats només foren 700.000. Mentre, la fàbrica va incórrer en inversions milionàries per anticipar les comandes inicials i va carregar les despeses d’amortització al milió d’unitats que havia produït el primer any, el què va obligar a augmentar el preu dels portàtils".

La fundació sempre havia dit que només vendria a països del tercer món, però els problemes financers la van portar a llançar el 2007 la campanya "Give 1 Get 1" (agafa’n un, regala’n un) als Estats Units: es podia comprar un portàtil per 399 dòlars i, a canvi, la fundació n’enviava un altre al tercer món.

Van aconseguir 37 milions en vendes, menys del què pretenien. Aquest nadal ho van intentar una altra vegada, aliant-se amb Amazon per a la distribució, però només van recaptar 2,5 milions de dòlars. A això s’hi afegeix la davallada o fins i tot la retirada de patrocinis, que han portat a l’acomiadament de la meitat del planter.

Intel, que va entrar en el projecte en el 2007, l’abandonava l’any passat i comercialitzava els seus propis ordinadors per a nens, els "Classmate PC", que estan esdevenint una seriosa competència per a l’OLPC. La fundació va signar llavors un acord amb Microsoft per usar Windows en els seus portàtils, assegurant que els governs no els compraven perquè només funcionaven amb Linux.

Aquesta decisió va generar moltes crítiques, un abisme dins de la fundació i la marxa del seu responsable de programari Walter Bender. Un altre pes pesat, la responsable tecnològica, se’n va anar per a crear la seva pròpia empresa i un futur portàtil de 75 dòlars. Negroponte, fins llavors president, va passar el testimoni a Charles Kane.

"Dotzenes de voluntaris se n’han anat. Centenars de missatges de persones que volen ajudar no obtenen resposta. Han posat com a president un especialista en tancar empreses. Han ignorat les ofertes d’ajuda dels grups i empreses de codi obert i després es queixen de què triguen en desenvolupar el programari” assegura, un comentari anònim en el lloc "ArsTechnica".

Altres critiquen el pèssim servei de venda i atenció al client, amb retards de fins a quatre mesos en l’entrega durant la campanya "Give1 Get 1", la poca documentació que acompanya les màquines, la dificultat de trobar recanvis, les moltes fallades del wifi i la baixa qualitat del programari.

Per al consultor tecnològic Alberto Lozano, el motiu d’aquesta debacle és que "el projecte va néixer desconnectat de la realitat". Segons Lozano, "no és fàcil produir un ordinador de 100 dòlars i que serveixi per a quelcom, ni tampoc que els fabricants s’entusiasmin amb muntar un ordinador que no els donarà beneficis".

S’ha criticat també que la comanda mínima fos d’un milió d’unitats (avui és de 50.000 ). Més quan, afirma Lozano, "els governants dels països deprimits tenen poc o nul interès en què els seus súbdits disposin de tecnologia. Fins i tot aquells més democràtics posaran abans l’alimentació a la computació".

Des del punt de vista tècnic, Lozano recorda que cada portàtil OLPC funciona com un punt wifi i "per a què sigui efectiu caldria crear una xarxa molt potent de comunicacions wifi totalment gratuïtes. Encara que cada ordinador costi 100 dòlars, la infraestructura necessària costarà molt més".

Però la crítica unànime és la poca visió del "visionari" Negroponte, en negar-se a vendre els seus portàtils al primer món des del principi, quan no tenien competència. "Cosa curiosa, l’efecte col·lateral del projecte OLPC ha estat que els "netbooks" s’estiguin venent com xurros", afirma Lozano.

Per poc més del que costa un "portàtil de 100 dòlars", Acer, Asus, Airis, Lenovo o HP ofereixen avui ordinadors que funcionen millor, amb més memòria, pantalles més grans i interfícies amigables. "Sense voler, van començar l’auge del mercat dels "netbooks", que ara se’ls ha menjat", resumeix l’analista Jon Evans.

Però Rodrigo Arboleda discrepa: "No estem en el camp de vendre ordinadors, sinó d’aconseguir un canvi de cultura". I recorda: "Vam haver de fabricar un portàtil perquè ningú ho volia fer. Només quan van veure que havien ficat la pota van sortir corrent a recuperar el temps perdut, però ho van fer fabricant un portàtil per a adults, no per a nens".

Arboleda assegura que el projecte OLPC va "molt bé" a l’Amèrica Llatina, que suposa el 75% de la producció: "Països com Uruguai i Perú, on ja hi ha més de mig milió d’unitats, estan meravellats dels canvis que han vist en camps no només pedagògics sinó socials, de desenvolupament psíquic, emocional, d’actitud, i han augmentat notòriament l’assistència escolar".

El darrer revés per al projecte OLPC ha estat l’anunci del govern indi de vendre portàti
ls a 10 dòlars d’aquí a dos anys. Mentre, Negroponte retalla despeses i reorganitza tant el seu producte, per a què funcioni amb Windows, com el projecte que, copiant l’estratègia d’Intel, només dissenyarà els portàtils i empreses associades els fabricaran i vendran.

One Laptop Per Child

Behind the OLPC layoffs: G1G1 failure and reduced sponsorship – Ars Technica

OLPC 2.0: After Layoffs, One Laptop Foundation Reboots With New Focus and Big Plans

One Laptop Per Child: What Went Wrong

India’s $10 Laptop: Neither $10 nor a Laptop

Un ordenador (o algo parecido) por sólo 15 euros

En 2010 los portátiles, 50 euros

Intel presenta su nueva generación de ordenadores baratos

El portátil de Negroponte se queda sin amigos

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial mèdium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)