Història d’un via crucis

Compartir

Mobile World CongressCom poden convèncer-nos les operadores de l’efectivitat dels seus serveis i els fabricants del seu material de comunicacions si no poden tan sols cobrir de manera decent el seu propi congrés? La manca de connexions Wi-Fi i el mal funcionament del 3G a causa de l’ús intensiu va dificultar la nostra tasca periodística.

Redacció – Els periodistes hem patit en aquest Mobile World Congress els avatars de l’evolució tecnològica; per molt que cada any es produeixi la mateixa acumulació de persones a la Fira de Barcelona, per molt que es reforcin les infraestructures amb un desplegament extra de torres i estacions base, cada any estem exposats a la mateixa manca de connectivitat en els recintes en els quals es desenvolupen els diferents actes, amb el recinte firal de Montjuïc com a exemple paradigmàtic d’aquesta veritable història de terror.

En anys anteriors, la nostra cobertura de l’esdeveniment s’havia basat exclusivament en articles amb els quals buscàvem aportar un valor als nostres lectors. Aquests articles es redactaven basant-se en allò que s’ha vist en les presentacions, anotat i processat pels nostres corresponsals. Enguany la idea ha estat prioritzar l’ús d’eines de comunicació en temps real com Twitter. Hem “twitejat” tots els actes principals… tots? no! (i no perquè no volguéssim si no simplement perquè no vam poder).

On pitjor ho vam passar fou a les rodes de premsa de LG i Qualcomm. En la primera ens van mirar una mica estranyats quan els vam sol·licitar accés a la Wi-Fi de premsa. Per sort anàvem previnguts amb el nostre propi punt d’accés 3G, que hagués funcionat a les mil meravelles com ja va fer durant la roda de premsa de Nokia… si hi hagués hagut cobertura. Francament deplorable que una empresa tecnològica no cuidi aquests detalls ja no per a la premsa, si no per als nostres lectors, oients i seguidors en general.

A la roda de premsa de Qualcomm sí que disposàvem de cobertura 3G, malgrat que misteriosament no vam poder accedir a Internet en cap moment. I el Wi-Fi era, literalment, inutilitzable, no hi havia manera humana o inhumana de connectar-se per aquesta via.

No va ser un problema exclusiu dels redactors d’aquest mitjà, ni tan sols de la premsa: el mal funcionament de la comunicació en tot el recinte firal és ja un tema recurrent any rere any. La impossibilitat de connectar-se a les xarxes Wi-Fi ofertes de bona fe per l’organització i algunes companyies que esponsoritzen l’esdeveniment ja ha esdevingut una tradició com les festes que es celebren en diferents punts de la ciutat un cop la Fira tanca les seves portes.

La connectivitat mòbil és un altre veritable maldecap per als assistents, especialment durant els dos primers dies que són els de més assistència. Moments en els quals la velocitat és tan baixa que és impossible ni tan sols obrir una pàgina web simple, llocs puntuals en els quals, senzillament, no és possible accedir a la xarxa, fins i tot cursar trucades.

Tot això dóna mala imatge d’una indústria a la qual li és impossible satisfer les seves pròpies necessitats en el que hauria de ser una festa, una celebració en la qual s’enalteixi la tecnologia i tots els assistents puguin navegar, descarregar el seu correu i veure continguts multimèdia a velocitats de vertigen.

Si el que penseu alguns de vosaltres i el que ens dirien molts dels implicats és que “hi ha massa gent com per a oferir un bon servei”, només us direm una cosa: la dona del Cèsar, a més de ser-ho, ho ha de semblar.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina