Internet anava lenta? Ni me n’he adonat

Compartir

Els mitjans de comunicació han tornat a exagerar un afer relacionat amb les noves tecnologies, basant-se en una informació interessadament sensacionalista.

Aquests dies quan sentia a les notícies les explicacions sobre l’atac patit “per Internet”, me’n feia creus: jo no havia notat res en la velocitat d’accés a la Xarxa -tot i que és cert que no li trec tot el profit que podria-, i cap dels meus amics me n’havia comentat res. Escric en un blog dedicat a les noves tecnologies, així que me n’hauria d’haver assabentat abans! Però no, no era el cas, i la primera noticia que en vaig tenir fóra dels mitjans generalistes fou una breu referència en un lloc web especialitzat.

Gairebé com si fos una nota a peu de pàgina, vaig veure a OSNews.com (una publicació especialitzada que fa anys que segueixo) un article situat al lateral de la pàgina principal, on hi van les notícies de menor importància però que tenen prou pes com per a tenir un lloc en aquest lloc web. Reuters o la CNN hi dedicaven una o dues entrades cadascuna, citant experts en seguretat informàtica, però crec que si la Xarxa de xarxes hagués corregut un perill autèntic, hi haguessin dedicat molt més espai.

Pensem-hi un moment: actualment, Internet juga un paper preponderant en tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida. Les nostres comunicacions no serien el mateix sense poder consultar el correu electrònic cada dia, veure les notícies en línia o, a un nivell més personal, saber dels nostres amics via Facebook, Twitter, Google+ o LinkedIn.

Els mateixos mitjans de comunicació generalistes perdrien molta de la seva capacitat informativa si Internet no funcionés. De debò us creieu que podrien substituir l’e-mail pels vells teletips en qüestió d’hores? o treballar amb el fax? o que tenen prou línies telefòniques per fer-ho tot per aquesta via? i per on us creieu que els arriben els vídeos i fotos que es prenen a l’altra punta del món? Si Internet fallés, l’operativa habitual dels bancs no es podria dur a terme, amb la qual cosa la borsa i tot el sistema financer a nivell mundial en rebria les conseqüències.

Tots aquests símptomes, o la simple possibilitat de patir-los, hauria d’haver posat en guàrdia als principals mitjans de comunicació i, encara més, als especialitzats. Hi hauria d’haver hagut una autèntica allau de notes de premsa amb informació al respecte, cosa que no es va produir.

Encara més: en els cercles en els que em moc, poc o res se’n comentava. No em vull donar aires, però si alguna cosa tinc, això són bones connexions amb persones en el món tecnològic. La calma al respecte em va fer pensar que no n’hi havia tant com per anunciar un atac que havia afectat tan a la Xarxa en el seu conjunt.

I, de fet, una simple lectura de l’entrada al blog de Cloudflare (empresa que va ajudar a Spamhaus, víctima de l’atac, a pal·liar els efectes de l’agressió) ja ens dóna la pista que l’assumpte no ha estat tan greu com el títol de la mateixa entrada deixa a entendre (“l’atac DDoS que gairebé trenca Internet”).

Més d’una veu ja ha afirmat que a Cloudflare li interessa exagerar el tema per sortir com l’empresa que va salvar Internet (o gairebé), i si a això li afegim un titular sucós per als mitjans de comunicació generalistes com és el d’un atac que ha estat a punt de tombar la xarxa global de comunicacions, tenim que el menjar s’ajunta amb la gana. I ambdues parts es queden amb el ventre ple.

No, sincerament no crec que Internet veiés perillar la seva integritat durant aquest darrer incident. El que és més versemblant que hagi estat a punt de passar és que en alguns trams de la Xarxa, corresponents a alguns dels proveïdors de contingut i ample de banda que treballen a sou d’empreses que tenen una alta necessitat de disponibilitat d’aquests recursos, hagin patit retards, quelcom lògic si s’està sota un atac directe.

Malgrat que aquest cop Internet no hagi corregut perill, l’experiència és preocupant, especialment per l’espectacular volum de 300 Gbps. que va assolir l’atac en el seu punt culminant. En ser causat per una botnet, aquesta dada em va provocar en saber-la una forta impressió per imaginar la quantitat d’ordinadors d’internautes compromesos i que tenen instal·lat el client d’aquesta xarxa.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: