Internet: el poder [real] per al poble?

Compartir

CibersocietatLa recent protesta social massiva a Egipte ha vist com en determinats moments el govern de Mubarak tallava les comunicacions, sobretot Internet i la telefonia mòbil. Si a això li afegim que bona part dels manifestants eren joves d’entre 20 i 30 anys (perfil típic d’internauta) i que les protestes s’han organitzat a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils, veiem clarament que la Xarxa de xarxes ha permès el naixement d’un moviment popular i sense estructura de lideratge.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Com en qualsevol revolució, les informacions que ens arriben d’Egipte són contradictòries en molts casos, però el que sembla posar d’acord a totes les parts implicades és que Internet ha jugat un paper fonamental en facilitar la coordinació de l’oposició popular al règim de Hosni Mubarak. Les manifestacions han estat majoritàriament espontànies, i molts cops fruit de la reacció als moviments del govern, com treure l’exèrcit als carrers, però altres cops han estat fruit del boca a orella a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter) i els missatges SMS entre mòbils.

Tant és així, que el govern de Mubarak va decidir tallar l’accés a Internet en tot el país la nit del 27. Els principals proveïdors d’accés del país (LINKdotNET, RAYA Telecom, Internet-Egypt, Vodafone-EG i IDSC, segons indica Trend Micro) van desaparèixer del mapa, i les connexions des de l’exterior a llocs amb domini .eg (l’identificador nacional del país) van ser inaccessibles durant tot el cap de setmana. El SANS Institute, institució educativa dedicada a la seguretat informàtica i l’administració de sistemes, confirmava el tall. El sistema de telefonia mòbil seguia a la Xarxa de xarxes per tal d’evitar la propagació de missatges SMS “subversius”.

I és que, a diferència d’altres moviments -i segons informaven els corresponsals de la cadena televisiva Al Jazeera, que ha seguit els esdeveniments en viu i en directe-, el de les protestes a Egipte no ha tingut en els seus inicis un cap polític visible fins que Muhammad ElBaradei (ex-Director General de l’Agència Internacional per a l’Energia Atòmica) es va oferir a fer de mitjancer entre el poble i el govern en la tarda del diumenge.

Tot va començar de manera espontània quan els internautes, emparats per l’èxit de les protestes a Tunísia, es van alliberar criticant el règim a Twitter i Facebook, superant una censura oficial omnipresent des de fa 30 anys. D’aquí a les convocatòries de manifestacions per buscar reeditar l’èxit de Tunísia, hi va haver un pas.

Per aquest motiu, per l’ús popular que es va fer de la Xarxa per a articular les protestes, el règim de Mubarak va decidir el tall de les comunicacions, essent la primera vegada en la història que un país que permet l’ús d’Internet nega completament l’accés a aquesta als seus ciutadans, el tall més important realitzat mai fins a la data. L’única manera de connectar-se era a través de mòdem trucant a algun proveïdor estranger, amb el que el cost de la factura es disparava.

Precedents

La revolta popular tunisenca ha estat el precedent directe més immediat de la “crisi” egípcia, i les manifestacions en aquell país també van ser convocades a través d’Internet. Tant és així que, en el que es podria entendre com un intent de congraciar-se amb els internautes, el govern de transició tunisenc va anomenar al blocaire, activista i membre del Partit Pirata del país, Slim Amamou, Secretari d’Estat de Joventut i Esports.

Internet és, cada cop més, catalitzador de les reaccions de descontentament popular.

La Xina, una vella enemiga de la llibertat d’expressió a Internet, també “afectada”

A aquestes alçades, poques persones desconeixen que el govern de la República Popular de la Xina imposa una fèrria censura a Internet, el que ha dut a protestes fins i tot per part de Google. Mai ha arribat a realitzar un tall total i absolut de les comunicacions, però sí que posa barreres permanents que filtren informacions “delicades” per al govern, com aquelles referides al conflicte del Tibet o a opositors al règim. El cas egipci també ha afectat aquesta censura.

Probablement per tal que els seus ciutadans no prenguessin consciència de l’estira i arronsa del poble egipci contra el seu govern, les autoritats xineses han censurat l’accés a informacions sobre la revolta popular en el país. Així, la paraula “Egipte” no es podia trobar en Twitter si es buscava des d’ordinadors en territori xinès.

Por? És més que probable. La Xarxa de xarxes s’està demostrant com una eina per a què els ciutadans s’organitzin, i això atemoreix a certs règims polítics.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina