Internet Explorer, una relíquia?

Compartir

Internet ExplorerS’està quedant enrere tecnològicament el browser dominant? No poques veus opinen que sí.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Entre l’aparició de la versió 6 de l’Internet Explorer i la 7 hi ha cinc anys de distància (de 2001 a 2006). L’IE 8 va sortit al mercat en el 2008, i estem a punt d’acabar el 2009 sense rastre de l’IE 9. En contraposició, Mozilla Firefox ha viscut des del 2004 la sortida al mercat de quatre versions majors* més nombroses versions intermèdies, Google Chrome ha llançat fins a tres versions des de finals del 2008 (quan fou presentat en societat), Apple ha publicat fins a quatre versions de Safari en els darrers cinc anys, i Opera ha llançat multitud de revisions del seu browser.

Microsoft va trigar en implementar un sistema de pestanyes al seu navegador permetent així que els usuaris obrissin diverses pàgines web dins del marc de la mateixa finestra quan tota la resta de browsers ja en disposaven des de feia algun temps. I, en les anàlisis comparatives de velocitat entre navegadors web, l’Internet Explorer no acostuma a sortir-ne ben parat; és un programa que consumeix grans recursos de memòria i el motor de renderitzat del qual no és precisament el més potent del mercat.

Quan ja gairebé tots els navegadors inclouen suport per a l’encara no aprovada especificació de l’HTML 5, Microsoft es queda a la cuneta fins que presenti el futur Internet Explorer 9, que sembla ser que sí integrarà suport per als tags <AUDIO> i <VIDEO>.

Tots aquests i altres símptomes han fet que des de principis d’aquesta dècada fins avui, el domini de la companyia de Redmond en l’arena dels navegadors web decaigués des d’un 95% fins menys d’un 65% a finals del mes passat, una xifra que podria incrementar-se si no fos perquè la majoria dels usuaris finals occidentals sembla que sentin una afecció especial per aquest browser, malgrat criticar-lo amb insistència.

El pitjor no són les estadístiques, sinó les crítiques. Microsoft fa temps que és objecte d’aquestes en llocs web especialitzats per estar quedant-se tecnològicament desfasada en un dels seus productes estrella darrere del Windows i l’Office. Aquestes mateixes veus comencen a clamar que la multinacional de Redmond abandoni el desenvolupament del seu propi motor de renderització en favor de l’adopció d’un motor estàndard, quelcom que han fet a Apple i Google amb WebKit (basat en KHTML). A aquest motor estàndard, Microsoft li afegiria els extres necessaris per dotar al seu navegador web de funcionalitats superiors a les que ofereix la competència.

Però tot i això, si la companyia de Redmond adoptés aquesta política, què diferenciaria el seu producte dels de la competència? Actualment, encara queden no poques organitzacions i serveis en línia les pàgines dels quals exigeixen l’ús de l’Internet Explorer per a la seva correcta visualització i funcionament, malgrat que cada dia això és menys corrent comparat amb la situació que es vivia fa uns anys.

Amb un motor de renderització estàndard i no diferenciat dels seus competidors, l’Internet Explorer podria ser substituït fàcilment per altres productes, el què al seu torn obriria la porta a sistemes operatius que competeixen amb Windows, ja que no es dependria de la plataforma de Microsoft per accedir a determinats serveis.

Malgrat disposar d’un ampli equip de programadors per a cadascun dels seus projectes, Microsoft sembla no poder bolcar tants recursos en el seu navegador web com poden fer-ho Mozilla i Google, ambdues ajudades per una basta comunitat de programadors i col·laboradors que dediquen part del seu temps lliure a la construcció d’una alternativa més que vàlida al browser dels nois de Steve Ballmer.

El futur, doncs, no pinta gaire bé per a Microsoft en aquest camp com no doni un tomb radical al que és avui el seu navegador web, l’alleugereixi de pes (que consumeixi menys recursos), i l’actualitzi amb més freqüència.

* Entre aquestes s’inclou a Firefox 3.5 tot i no portar un número de versió enter, com la 4.0 .

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)