La credibilitat del contingut en Facebook, a debat

Compartir

Strand Consulting es mostra molt crítica amb la xarxa social de Mark Zuckerberg, enumerant diverses formes de cometre-hi frau.

Strand Consulting, consultora especialitzada en el sector de la tecnologia mòbil, ha fet públic un informe molt crític amb Facebook sobre les possibles falsificacions de “m’agrada” que es poden donar a les seves pàgines, i l’ús d’aquestes per exercir pressió de manera il·lícita sobre empreses i organitzacions. Aquest informe es basa en un estudi dut a terme per un cas concret, el de l’operadora noruega Telenor.

Aquest agost passat, un client d’aquesta operadora, insatisfet amb el mal funcionament d’un sistema de pagament online, va escriure un post a Facebook que, al cap d’uns dies, havia aconseguit 3.500 comentaris i 32.000 “m’agrada”, un nombre fins i tot més gran que el de fans de la pàgina de Telenor.

Strand va realitzar un estudi del fenomen i, concretament, va indagar en la relació existent entre aquells que li havien donat al “m’agrada” i l’operadora sueca. La sorpresa fou que molts no estaven vinculats amb aquesta, no eren clients seus ni tan sols fans a la seva pàgina de Facebook. De la mateixa manera, poc més d’un terç dels 3.500 comentaris no tenien cap relació amb el tema del post o amb Telenor.

No és la primera vegada que la imparcialitat d’un servei basat en el contingut creat pels usuaris és posada en dubte. Fa pocs mesos, a Espanya es va debatre sobre els llocs de reserves de cases de turisme rural i de crítiques de restaurants, ja que alguns propietaris d’aquests establiments havien denunciat pressions per part d’alguns usuaris per tal d’obtenir obsequis a canvi de no escriure comentaris negatius.

En créixer la pràctica de reservar viatges, hotels i restaurants a través d’Internet, molts cops basant-se en els comentaris que altres persones usuàries dels seus serveis publiquen a Internet, també ha augmentat l’interès de les empreses de donar una bona imatge online, i la picaresca per aprofitar-se d’aquesta avinentesa.

Strand va un pas més enllà d’aquest cas, i enumera diverses maneres en què és possible que les persones dedicades al màrqueting online, enganyin a la xarxa social: robots (programes) que realitzen “m’agrada” falsos, scripts que provoquen que els que visiten un determinat perfil quedin infectats i, al seu torn, des del seu perfil es duguin a terme accions com “m’agrada” sense haver estat autoritzades per l’internauta.

Segons la consultora, fins al 8,7% dels perfils creats a Facebook són falsos, és a dir, que les dades subministrades per a obrir-los no són certes i no es corresponen amb una persona real.

Per tot això, Strand adverteix les operadores que vagin amb compte amb la popular xarxa social creada per Mark Zuckerberg i que optin per construir les seves pròpies comunitats d’usuaris i seguidors emprant les eines existents a Internet, com el correu electrònic o el seu propi lloc web.

Sens dubte, una recomanació difícil de seguir donada la penetració social que ha aconseguit Facebook en moltes regions, i el fracàs que moltes altres xarxes socials i comunitats vinculades a organitzacions han patit davant l’empenta de la companyia de Mark Zuckerberg.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: