La crisi ressuscita el debat sobre el “tot gratis” d’Internet

Compartir

Opinió - InternetAnalistes i experts tornen a pronosticar que el model basat en la publicitat no és sostenible… el mateix debat al què es va enfrontar la xarxa quan va esclatar la bombolla tecnològica cap al 2000.

Angel Cortés – Ja han passat gairebé deu anys i el debat sobre quin model ha d’inspirar els negocis a la xarxa torna a estar d’actualitat.

Ha estat “The Economist” qui ha reobert el debat a través del seu darrer número en el què augura mals temps per a les noves empreses sorgides de la Web 2.0, en particular MySpace i Youtube.

Segons la prestigiosa revista, “el model de serveis gratuïts a la web” no és sostenible en una època de crisi econòmica i de reducció d’inversions.

Afirma que les empreses Web 2.0, com MySpace o Youtube van passar el problema de trobar un model de negoci a les companyies que els van comprar: Fox i Google, una situació molt diferent a la què s’enfronten Facebook i Twitter, ambdues independents, obligades a encantar una estratègia que els permeti monetitzar l’immens tràfic que generen assegurant, així, la seva continuïtat.

La conclusió de The Economist, és que el model “del tot gratis” és del tot inviable i insostenible ja que les companyies que aposten per aquest camí estan massa subjectes a forces del mercat que no controlen: crisi, caiguda de la inversió publicitària, baixades de la borsa…

Altra volta amb el debat?

Per descomptat, les opinions de The Economist no són en absolut noves. Van sorgir amb força amb l’esclat de la bombolla i no foren poques les empreses que van canviar radicalment la seva estratègia per adaptar-se a aquest nou entorn. El fracàs de totes elles fou sonor i gegants com el grup PRISA, per exemple, van haver de fer marxa enrere i realitzar fortes inversions per tal de recuperar el terreny que els seus competidors li havien arrabassat.

La defensa del model “tot gratis” suposa, malgrat tot, una revisió del model d’empresa tradicional per una més canviant i que sàpiga adaptar-se als temps. Capaç de contraure’s en l’època de vaques magres i d’expandir-se en la de l’abundància.

Chris Anderson, editor en cap de la revista Wired, i un dels grans defensors del model “Free” , per cert títol del seu nou llibre, apunta diferents models de negocis aplicables en l’era de la “freeconomia”

1. El del Mòbil, en el qual el fabricant regala l’aparell o el ven a molt baix preu. Anderson, entén que aquest model és de subsidi creuat i que és aplicat generalment per les operadores de telefonia, fabricants de consoles i altres articles de consum massiu.

2. Model de cost zero, en el que un subministrador ofereix un servei (correu electrònic, disc dur…) o continguts, recolzant-se en un patrocinador o anunciant.

3. El model col·laboratiu, base sobre la qual s’aguanta la Wikipedia, la Web 2.0 i Craiglist, entre d’altres. En aquest cas no és una motivació econòmica la que mou als individus a col·laborar gratuïtament aportant continguts o serveis.

Uns models que sense ser únics poden ajudar a les incipients empreses punt.com a sobreviure en una època difícil i no veure’s aixafades per la lluita per la supervivència dels grans.

Imprescindible la lectura de l’article de Wired

Article publicat originalment a NoticiasDot.com, a qui www.imatica.org agraeix la seva deferència en permetre’ns la seva reproducció

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)