La descàrrega de continguts s’allunya de les webs d’enllaços P2P

Compartir

InternetRenovar-se o morir. La pressió de la indústria cultural i els governs contra l’intercanvi d’arxius amb copyright està provocant importants canvis en la forma com aquests es localitzen i comparteixen. Pugen amb força els servidors de descàrrega directa tipus Rapidshare mentre llangueix el P2P, el sistema més popular del qual, Bittorrent, es reinventa apostant per la descentralització.

Mercè Molist – El vell axioma que Internet esquiva la censura es fa especialment patent en la història de l’intercanvi d’arxius, que tot i la persecució, ha seguit el seu camí inventant noves fórmules per a fer el mateix. Avui assistim a com novament es rebla el clau, amb diferents propostes que substituiran la vella rutina de penjar els arxius en xarxes P2P i anunciar la seva ubicació en webs.

Aquestes webs, bàsicament amb enllaços de la xarxa Bittorrent, són el taló d’Aquil·les de l’intercanvi d’arxius, ja que constitueixen un punt centralitzat i localitzable per la indústria cultural, que les ha denunciat reiteradament. L’any passat, els tres llocs punters a nivell mundial, The Pirate Bay, Mininova i Isohunt, foren abatuts als tribunals i avui són una trista imitació del seu antic esplendor.

La solució tècnica a aquest taló d’Aquil·les és abandonar la fórmula de les webs d’enllaços i tornar a la filosofia de les velles xarxes descentralitzades, com eMule o Gnutella, més difícils de perseguir ja que no necessiten llocs a la web per localitzar els arxius: el mateix programa client té un cercador que investiga quins usuaris ofereixen el contingut buscat.

Recentment el programa per a Bittorrent Frostwire presentava una nova versió que permet treballar de manera descentralitzada, buscant arxius Bittorrent a la xarxa Gnutella sense necessitat de servidors centrals. Un altre programa en circulació des de fa cinc anys, Tribler, desenvolupat per diverses universitats amb fons europeus, permet el mateix. També el "plugin" per al programa Azureus, Cubit.

Però encara són pocs els que s’apunten a la descentralització, malgrat que poden ser més després que The Pirate Bay anunciés, al novembre de l’any passat, que abandona els servidors i aposta pel sistema DHT (Taules de Hash Distribuïdes). Aquest empra enllaços "magnètics", una versió xifrada de l’autèntic enllaç Bittorrent, que el programa client desxifra per a localitzar l’arxiu, sense necessitat de servidors centrals.

El problema del DHT és que no tots els clients per a Bittorrent l’implementen. A més, no fou creat per a xarxes tan grans i pot presentar problemes. A sobre, la popularitat de Bittorrent ve de la seva rapidesa, que li dóna el fet d’usar servidors centrals. La descentralització a l’estil eMule el convertiria en una xarxa P2P més.

D’altra banda, la descentralització comporta que ningú comprovi la qualitat del contingut a compartir, funció que ara fan les webs d’enllaços i que permet que Bittorrent estigui net de "fakes": arxius que enganyen sobre el seu autèntic contingut, introduïts massivament per la indústria cultural en les xarxes P2P per a minar-les per dins. Els moderadors de Mininova i The Pirate Bay asseguren que esborren cada dia més de mil "fakes" en els seus respectius llocs.

La solució als "fakes" seria que els mateixos usuaris fessin la moderació, qualificant els arxius. El programa Tribler és l’únic que ho permet, però els vells del P2P no ho veuen clar: "És molt estrany l’usuari que pensi en els altres. La majoria quan acaba la descàrrega talla la connexió i no es preocupa pel que ve al darrere", afirmen JAJ, pseudònim de dos coneguts webmasters P2P espanyols, autors del blog P2pedia.info.

Mentre, creix en alguns països la persecució de qui comparteix arxius en les xarxes P2P, fet que està provocant que s’abandoni poc a poc aquest sistema. Segons Arbor Networks, el tràfic P2P va caure del 40 al 18% en els darrers dos anys. Els seus substituts són els servidors de descàrrega directa que no tenen res a veure amb el P2P, com RapidShare, Hotfile o Megaupload. Ofereixen dues modalitats: gratuïta o pagant, mitjançant comptes Premium de gran velocitat.

Blocs i fòrums especialitzats publiciten els enllaços per a aquestes descàrregues directes, de manera que tot el sistema està basat en llocs a la web. L’amenaça de tancament per denúncia s’evita emprant màquines situades fora d’Espanya o d’Europa, gestionades per persones que viuen en països on és difícil que hi arribi el braç de la llei. En alguns casos es xifren els enllaços, per a que no es sàpiga de quina pel·lícula o joc es tracta.

Així, a la indústria cultural només li queda l’opció que un jutge bloquegi l’accés al lloc des d’Espanya, una mesura que no evita que qui vulgui el segueixi visitant, emprant servidors intermedis ("proxies"); o bé notificar un per un els arxius que atempten contra el copyright, per a què el servei de descàrregues els esborri. En aquest cas, l’usual és que a la poca estona reapareguin en un altre lloc o amb un altre nom.

‘Spain is different’

Espanya és un món a banda en la descàrrega de continguts ja que, expliquen JAJ, "aquí som molt còmodes i ho volem tot en espanyol". Això fa difícil que triomfi la distribució descentralitzada a nivell mundial de sèries, pel·lícules, jocs i pornografia en versió original. El públic espanyol demana que siguin traduïts al seu idioma, el que encareix el procés i necessita centres de distribució específics que funcionen com a negocis.

Les pel·lícules descarregades a la xarxa espanyola tenen la mateixa imatge que a la resta del món, però l’àudio és una altra història, afirmen JAJ: "Per aconseguir-ho en castellà han d’anar al cine, pagar l’entrada i gravar-ho amb un equip que ronda els 400 o 500 euros. Després, es realitza un procés de sincronització de l’àudio amb el vídeo, que per qüestions tècniques no ho sap fer qualsevol. I, a banda, està el risc de gravar-ho en el cine, ja que si ho detecten truquen automàticament a la policia".

Si la pel·lícula és espanyola, el procés es complica ja que ni tan sols la imatge està disponible en els centres mundials de descàrrega i l’única manera d’aconseguir imatge i àudio és gravar-los en el cine o esperar mesos a què surti el DVD i copiar-lo. Aquestes dificultats fan que molt poca gent tingui la capacitat de pujar material: "El 80% de les estrenes que s’estan compartint ara a la xarxa espanyola les preparen dues pàgines", asseguren JAJ.

Aquestes webs duen a terme tota la feina esmentada abans i a més compren material, ja processat per al públic espanyol, en servidors FTP de pagament. "Evidentment, no fan tota la inversió de manera altruista", aclareixen JAJ. La web recupera els diners amb publicitat, vendes de bases de dades d’usuaris o de les mateixes pàgines d’enllaços.

Si aquestes webs desapareguessin i l’intercanvi d’arxius es reduís a les xarxes mundials amb continguts en versió original, les descàrregues a Espanya serien gairebé inexistents per manca de material, expliquen JAJ: "Per experiència hem vist que hi hauria pocs usuaris que, individualment i sense esperar ni un gràcies a canvi,
posarien coses en circulació
".

Tribler

Frostwire

BitTorrent’s Future? Decentralized Search and Hosting

P2pedia

The Pirate Bay cierra su tracker

¿Cómo se cierra un sitio web de descargas directas?

JDownloader

Obligan a RapidShare a filtrar contenido en Alemania

Copyright 2010 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)