La FFII llança nova campanya contra les patents de programari

Compartir

Alguns exemples de patents ja atorgades a Europa: botiga web, compres mitjançant el mòbil, finestres de vista prèvia en les imatges, generació de diferents pàgines web per a una mateixa informació o funcionalitat segons el dispositiu i navegador amb el que estigui treballant l’usuari, carret de la compra,… Parlen per elles soles.

Banner de la campanya de la FFIIRedacció – Encara que pugui resultar estrany, la Unió Europea prohibeix les patents de programari, malgrat que l’Oficina Europea de Patents (EPO per les seves sigles en anglès) n’hagi concedit moltes a programes informàtics aprofitant un buit legal existent a l’article 52 de la Convenció Europea de Patents i conforme al qual no és patentable el programari “com a tal”, però no explicita res sobre les idees dels algoritmes que subjauen sota aquests programes.

Tradicionalment, els programes informàtics han vingut sent protegits per la legislació de Propietat Intel·lectual, copyright o drets d’autor. Aquesta legislació atorga drets exclusius de comercialització i reconeixement a l’autor d’un programa i conseqüentment prohibeix la còpia, la distribució o modificació sense el permís corresponent, però no exclou la possibilitat que una altra persona pugui desenvolupar una solució diferent que dugui a terme la mateixa comesa. Així, per exemple, si un programador crea un programari que controla el combustible injectat a un motor, qualsevol altre programador pot desenvolupar un programa que faci el mateix, sempre que no copii directament l’altre desenvolupament. Fins i tot, ambdós programadors podrien arribar a la mateixa solució per camins diferents.

La possibilitat de patentar la idea que subjau darrer d’un programa eliminaria aquesta possibilitat, permetent que si el primer programador del nostre exemple patenta el seu desenvolupament, el segon no pugui ni tan sols començar el seu treball, ja que l’anterior podria interposar una demanda encara que aquest segon treballador crei la seva solució des de zero sense prendre prestat absolutament res de l’anterior.

A més, i en principi, no és ni tan sols necessari presentar un codi informàtic que exerceixi la funcionalitat desitjada, n’hi hauria prou amb presentar la idea que mou el programa. Tornant al nostre exemple, es podria patentar la idea o algoritme que permeten controlar el flux de combustible que entra a un motor per via d’un programari, i un cop aconseguida aquesta patent, posar-se a treballar sobre el programa impedint que qualsevol altre faci el mateix.

L’efecte econòmic més obvi de les patents de programari és la possibilitat per als titulars de les patents de generar ingressos bé per la comercialització exclusiva de productes o serveis basats en aquestes patents, bé pel requeriment a tercers drethavents per l’ús de la seva patent.

Tot i això, qualsevol estudi sobre els efectes econòmics hauria d’incloure els costos que el sistema de patents de programari tindrà sobre els creadors de programari i sobre el sector informàtic en general.

Com a mínim qualsevol productor de programari haurà de considerar els costos de realització d’una anàlisi de patents existents sobre el seu producte, a fi i efecte d’identificar el nombre de patents que li poden afectar i pressupostar provisions de contingència per drets de patents no identificades correctament en el procés d’anàlisi.

Un efecte més genèric és que resulta important considerar les conseqüències en el sector informàtic i en companyies específiques, per les accions preses quan hi ha patents en un camp determinat. Així, per exemple, amb demandes intimidants per reforçar les posicions de monopoli, amb acords amb els grans jugadors que disposen d’un gran nombre de patents, amb el bloqueig de tecnologies clau degut als interessos comercials dels titulars de patents bàsiques, etc.

Les patents de programari llasten el desenvolupament i la competitivitat, i beneficien només a les grans empreses que poden permetre-se-les, perjudicant als petits desenvolupadors i al mercat en general. És per això que entre els professionals i la societat en general, aquestes patents estan mal vistes.

La postura de la FFI

La Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII) és una organització sense ànim de lucre que vetlla pel manteniment d’un mercat lliure per a les tecnologies de la informació. Aquesta organització s’ha mostrat contrària a les patents de programari en diverses campanyes, l’última de les quals sol·licita la participació ciutadana per tal d’enviar tantes signatures com sigui possible al Parlament Europeu.

La FFII denúncia el paper de lobby que està exercint l’EPO, pressionant per tal que s’acceptin de forma oficial les patents de programari mentre continua registrant aquest tipus de patents emprant el subterfugi abans comentat.

Declaració de www.imatica.org

Preocupats pel futur de la informàtica i des de l’òptica dels professionals del sector (la majoria de la plantilla de redacció d’aquest rotatiu té un perfil tècnic), www.imatica.org dóna el seu total suport a la declaració de la FFI respecte a les patents de programari, i participarà en la difusió d’aquesta i altres informacions relacionades. Al nostre entendre, la patentabilitat de la idea que subjau sota un programa informàtic és perniciosa en ella mateixa, i signem tots els postulats que reforcen aquest punt de vista.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)