La imparable hist

Compartir

"Ningú amb dos dits de front hagués apostat que en aquests deu anys el "software" lliure irrompria amb tanta força", assegura Carlos Atarés, director d’Opensouls.net. La revolució planetària dels programes lliures ha passat de ser una extravagància "hacker" a negoci de grans empreses i opció majoritària en els servidors d’Internet. Avui el seu ús es duplica anualment en els ordinadors personals i la seva filosofia s’estén, imparable, a la cultura.


Mercè Molist – El moviment del "software" lliure i el seu estendard, GNU/Linux, no eren uns desconeguts en els entorns informàtics del 1998, però aquest any va marcar l’inici de la seva expansió al públic i l’àmbit corporatiu. Netscape fou la primera gran empresa que va alliberar el codi del seu principal producte, el navegador Netscape Communicator, donant lloc al Projecte Mozilla. Avui el seu navegador, Firefox, és el segon més usat, representant el 17% del total segons Market Share.

Però en aquell temps la principal preocupació de la comunitat lliure no eren els navegadors sinó introduir-se en els servidors corporatius. Missió que avui donen per complerta, afirma Atarés: "Apache s’ha convertit en una de les solucions més usades en els entorns de servidors, en el 40% segons diverses fonts, i ja no hi ha cap proveïdor d’Internet, allotjador de dominis o empresa de "hosting" que no disposi d’un servei basat en Linux".

Jordi Mas, de Softcatalà, afegeix: "Eines lliures com LAMP (Linux + Apache + MySQL i PHP) es van convertir fa anys en un estàndard de desenvolupament d’aplicacions web. Avui el "software" lliure és un eix central en la infraestructura d’Internet". Mostra d’això és la quantitat d’empreses que des del 1998 van començar a desenvolupar o recolzar productes lliures, com IBM, Oracle, Informix, Sybase, Corel, Silicon Graphics, Apple, Sun, Dell o Compaq.

I a usar-los. Com Google, icona de la xarxa on n’hi hagi i un dels clústers de Linux més grans del món. Tant les seves desenes de milers de servidors com la majoria dels ordinadors dels seus treballadors corren sota aquest sistema operatiu i bona part dels seus desenvolupadors empren eines lliures. Encara que el codi del cercador no és lliure, sí ho és el seu nou sistema per a la telefonia mòbil, Android, que usa un kernel de Linux.

Segons la consultora Forrester, el "software" lliure està avui preparat per vèncer també en els escriptoris, tant en les empreses com a les llars. Per a això compta amb un vaixell insígnia, la distribució Ubuntu, nascuda el 2004 i majoritària en l’1% dels ordinadors personals que funcionen amb sistema operatiu Linux, un percentatge encara baix però que es duplica anualment, segons Market Share.

El futur, assegura Jordi Mas, "són els ordinadors de baix cost amb Linux, segment on es preveu un gran creixement no només en països en vies de desenvolupament, amb iniciatives com "One Laptop for Child", sinó també a països com els Estats Units, on grans superfícies com Sears o Wal-Mart ja estan venent aquest tipus d’ordinador. Linux a més té força a dir en dispositius mòbils, consoles i "media centers"".

Aquesta dècada ha vist també un creixent interès dels governs cap al "software" lliure. La Junta d’Extremadura sorprenia en el 2002 amb GNULinEX, una distribució per a la seva administració i escoles. Li seguirien GuadaLinex a Andalusia, LliureX a la Comunitat Valenciana, Molinux a Castella-la Manxa, MAX a Madrid, Trisquel a Galícia, Linkcat a Catalunya i Melinux a Melilla. En el 2007 el govern espanyol aprovava la Llei d’Accés Electrònic als Serveis Públics, que assegura l’adopció d’estàndards oberts en l’administració.

Tot i així, el pare del "software" lliure, Richard Stallman, es queixa: "La nostra comunitat ha crescut molt, però no la llibertat de l’usuari. La majoria de les distribucions de GNU/Linux contenen programes privatius, no lliures, i molts usuaris ni tan sols saben que això priva la seva llibertat. A més, l’amenaça de les patents informàtiques, que posa al desenvolupador en perill de ser demandat pel codi que ell mateix ha escrit, no ha estat eliminada".

Mentre, s’han obert camins que ni Stallman havia imaginat: si el 1998 era estrany veure obres lliures més enllà dels programes informàtics, avui són milions. "El primer que va afectar la cultura del coneixement lliure fou la documentació, en uns anys vam tenir centenars de milers de documents tècnics disponibles a la xarxa, amb llicència lliure, que ens van permetre adquirir uns coneixements que fins avui ens eren vedats", explica Atarés.

Darrere va venir l’enciclopèdia lliure Wikipedia. I la música, amb pioners com els espanyols Stormy Mondays, que en el 2002 oferia un disc sota llicència lliure. Després van ser els blocs i llibres i els van seguir les pel·lícules, com "El que tu vulguis escoltar" de Guillermo Zapata, en el 2005. Bona part d’aquesta revolució es deu a les llicències Creative Commons, nascudes el 2001 als Estats Units i arribades el 2003 a Espanya, concebudes expressament per a la cultura lliure.

"Totes les obres d’ús funcional, com la de referència o les educatives, han de ser lliures. En això hem fet molts progressos", assegura Stallman, qui advoca també per a què les obres d’art i opinió siguin "compartibles, tothom ha de tenir el dret de redistribuir no comercialment les còpies exactes". Atarés va més enllà: "El model del "software" lliure es propagarà a altres ciències i models de negoci, ja ho està fent en camps com la medicina o la farmàcia".

Libro Blanco del Software Libre

Mapa del Software Libre de las Autonomías

Firefox

Ubuntu

Forrester Calls Desktop Linux a Credible Threat to Windows

Survey says … Linux desktop is ever more popular

Linux adoption

Market Share

Wikipedia

Stormy Mondays

Lo que tú quieras oír

Creative Commons España

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina