La justícia australiana considera que Facebook és una forma vàlida de lliurar requeriments judicials

Compartir

El cas d’una parella acusada de no pagar els terminis d’un crèdit i a la qual se li va fer arribar el requeriment judicial via Facebook ha sentat jurisprudència al país de les antípodes, legitimant a més l’anomenada "identitat digital" més enllà dels certificats digitals emesos per les administracions públiques.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La Cort Suprema de Canberra (capital administrativa d’Austràlia) ha sentat jurisprudència admetent que la xarxa social Facebook és un mitjà tan vàlid com el correu o el lliurament en mà per fer arribar documentació administrativa i legal als ciutadans australians.

Tot es remunta a la demanda interposada pel grup financer MKM Capital contra Carmel Rita Corbo i Gordon Kingsley Maxwell Poyser per l’impagament del crèdit que van contraure amb aquesta entitat per a l’adquisició d’una casa, segons informa el rotatiu Canberra Times.

Davant la impossibilitat de localitzar físicament als acusats, els advocats de la companyia demandant (del bufet Meyer Vandenberg) van recórrer a detectius privats que van localitzar els perfils de tots dos a la xarxa Facebook.

Mostrant que totes les dades de les persones buscades coincidien amb els perfils existents a Facebook (data de naixement, lloc de residència) i fins i tot les respectives llistes d’amistats també coincidien amb allò que s’havia investigat, els advocats de la part demandant van sol·licitar que es donés com a vàlid l’enviament de les citacions a través de Facebook.

Després de ser estudiada pel jutge, la petició fou acceptada, convertint el país de les antípodes en el primer que accepta l’enviament de documentació oficial a través de la coneguda xarxa social, que ha experimentat un intens boom al llarg d’aquests darrers dotze mesos i s’ha consolidat com un dels serveis més emprats i d’èxit a Internet.

Cada país és un món a part

Tot i que aquesta decisió pugui agradar o preocupar, en qüestió de lleis cada estat lliura la seva pròpia guerra, i cada sistema legal gaudeix de les seves peculiaritats que fa que no es pugui extrapolar a casa d’un, ja no el que passa a l’altra banda del món, sinó a cal veí del costat.

És per això que la decisió australiana té poca influència en altres àmbits, malgrat que és ben cert que els jutges i governants observen els exemples que els vénen d’altres països, sempre prenent-los o no segons encaixin amb la idiosincràsia en matèria de lleis del propi país.

Per tant, i no per ser una decisió pionera en un altre estat, hem d’esperar a veure com alguna vegada al nostre país es pren la mateixa decisió, encara que no deixa de ser un cas paradigmàtic de l’acceptació que pot arribar a tenir l’anomenada identitat digital, i que va molt més enllà de disposar d’un certificat digital amb el qual realitzar tràmits burocràtics i administratius.

Guillem Alsina