La “llei antipirateria” francesa podria obrir la veda a una croada internacional contra el P2P

Compartir

CibersocietatEn el país gal es podrà tallar l’accés a la Xarxa d’un internauta via administrativa si es comprova que aquest ha descarregat continguts il·legalment mitjançant sistemes P2P. Aquesta legislació destapa la Caixa de Pandora, ja que probablement serà imitada en altres estats, desitjosos de trobar fórmules que els permetin controlar els continguts que els seus internautes descarreguen des d’Internet.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – D’ençà que es va donar a conèixer el projecte de Llei de Creació i Internet (coneguda com a Llei HADOPI per les inicials de l’autoritat governamental que s’encarregarà de controlar el compliment d’aquesta directiva), va esclatar la polèmica: per als defensors del copyright i de les lleis que afavoreixen la propietat intel·lectual, aquesta és una bona disposició per sancionar a aquelles persones que descarreguen il·legalment continguts de la Xarxa de xarxes sense abonar els corresponents drets d’autor, i una forma d’evitar una sagnia econòmica per a aquelles persones o entitats que generen continguts. Per als defensors de la cultura lliure, en canvi, suposa una derrota i l’ombra de la censura que cau sobre una eina (el P2P) que no és il·legal per ella mateixa sinó per l’ús que se li pot donar, a més que així es reforça la postura del bàndol contrincant, el que advoca per reforçar l’estatus actual de les lleis i condicions de copyright i propietat intel·lectual.

Inicialment, el projecte de llei francès fou tombat a l’Assemblea Nacional a principis d’abril, però el govern va continuar insistint i va demanar una reconsideració, aconseguint-la a principis d’aquest mes per l’òrgan executiu que anteriorment l’havia descartat. Només vint-i-quatre hores després, el senat gal li donava el vistiplau, amb la qual cosa la llei tenia llum verda. Es preveu que, entre altres sancions, un internauta que descarregui continguts protegits per copyright des de sistemes P2P pugui ser multat amb la suspensió de la seva connexió a Internet, l’import de la qual haurà de continuar abonant a l’ISP que hagi contractat. Prèviament, l’usuari haurà rebut una sèrie d’avisos informant-lo del delicte que està cometent i instant-lo a deixar de fer-ho.

Aquest tall de la connexió es realitzarà via administrativa, sense haver d’aconseguir una ordre judicial, fet que obre moltes portes a les accions arbitràries i errònies fruit del desconeixement en matèria tecnològica que puguin tenir els funcionaris encarregats de portar aquest tema. Imaginem que un internauta descarrega una distribució de GNU/Linux emprat per a això un client BitTorrent (sistema de descàrrega P2P). Examinant només les dades de la seva connexió, veuríem que utilitza protocols P2P, que una persona no coneixedora del tema podria identificar ràpidament amb la pirateria de continguts audiovisuals, ordenant el tall en la connexió d’una persona innocent. La criminalització de tot el que sigui P2P (per a ús legítim o il·legítim) pot estar molt a prop.

No són poques les crítiques que s’han abocat sobre aquesta llei des de diversos sectors. En primer lloc perquè viola l’acta de secret en les comunicacions de la Unió Europea, i també perquè va en contra d’una cultura lliure i accessible a tothom per igual. Res diferent del que s’està donant en altres països i amb situacions diferents però paral·leles.

La regulació aprovada a França xoca, almenys en un punt, amb l’aprovada per la Unió Europea, en la qual s’estableix que qualsevol tall en la connexió a Internet ha d’anar precedit d’una decisió judicial. Membres del Parlament Europeu i de la Comissió Europea així com dels òrgans reguladors del vell continent ja s’han mostrat disconformes amb la llei gala, i és previsible que comenci una batalla per enfortir la llei comunitària enfront de les regulacions estatals, una opció enfront de la qual alguns estats membre seguiran l’exemple francès per tal de forçar a Europa a una situació de fets consumats i, per tant, a acceptar les regulacions tipus HADOPI.

Com a rerefons de tot, ens trobem amb una lluita d’idees, social i també -no podem negar-ho- econòmica; l’establishment dirigent en el sector de l’oci audiovisual (llegeixi’s discogràfiques, productores, distribuïdores, alguns artistes que gaudeixen de grans beneficis gràcies al model de gestió de drets imperant) s’enfronta als activistes en pro d’una cultura lliure i al públic en general, malgrat que en aquest darrer cas en bona part l’alliberament dels continguts culturals és més aviat una excusa per a descarregar música i pel·lícules de forma gratuïta, més que no entenent les motivacions sociopolítiques que mouen aquesta contesa.

Una de les dades esgrimides per ambdós bàndols són les vendes i ingressos tant de discs com d’entrades de cine. Uns diuen que van a la baixa a causa de la pirateria, mentre que els altres addueixen que la indústria està estancada en un model caduc i que cal prendre com a exemple iniciatives com la iTunes Store, que permet l’adquisició de continguts individuals, no obligant l’usuari a comprar tot el disc sencer si no li interessa.

Sense cap mena de dubte, un tema que lluny de trobar el seu final amb una solució, donarà encara molta guerra i que, probablement, no s’acabi de solucionar mai del tot.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)