La mobilitat urbana, principal preocupació de les smartcities

Compartir

La segona jornada del BDigital Global Congress, dedicada a les ciutats intel·ligents, s’ha aturat a analitzar amb deteniment el seu principal problema: la mobilitat.

Irene Compte, d'Urbiòtica, durant la seva intervenció

Irene Compte, d'Urbiòtica, durant la seva intervenció

Cotxes, motos, autobusos urbans i vianants conformen, sobre les vies de circulació, el panorama habitual de les nostres ciutats, un conjunt heterodox que conviu sota les mateixes regles però que no està en absolut optimitzat. Com aconseguir que en grans urbs de la mida de París, Hong Kong o la mateixa Barcelona, el trànsit sigui senzill i s’aprofitin al màxim les places de pàrquing?

Aquest teixit mòbil és el principal causant dels maldecaps dels planificadors urbans avui en dia i, per tant, el gran objectiu de les empreses que treballen en les smartcities.

Una bona mostra d’aquesta preocupació ha estat la sessió d’aquest dimarts a la tarda en el congrés, en la qual cinc ponents convidats (Pablo Barceló, de Betterways, Irene Compte, d’Urbiòtica, Gonzalo Alonso, de Going Green, Melchor Sanz, d’HP, i Salman Ali, d’Arthur D. Little) han presentat les seves visions sobre els problemes de la mobilitat i també les solucions que proposen les respectives companyies.

Una primera gran conclusió: ja no es poden tractar les vies públiques, els mitjans de transport i les formes de desplaçar-se de manera separada. Tot forma part d’un tot: el car-sharing, els serveis de bicicletes públiques, els autobusos urbans, o els cotxes particulars entre d’altres. I aquests generen dades.

Segona gran conclusió: la dificultat existent per captar aquestes dades. Aquestes poden ser nombroses, procedents de sensors instal·lats a peu de carrer o de fonts públiques, però aquestes darreres sovint brillen per la seva opacitat. Pablo Barceló va posar com a exemple els Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) dels quals va afirmar que, després de diverses negatives seves a proporcionar dades, ho havia deixat per inútil.

Salman Ali, durant el seu torn de paraula

Salman Ali, durant el seu torn de paraula

Les lleis en el sentit de fer accessibles dades de, per exemple, trànsit, que són públiques, existeixen, el problema és fer-les complir a les administracions implicades. La mateixa Unió Europea disposa de directiva al respecte, ja observada en la normativa espanyola, pel què la negativa de TMB contravindria aquesta llei, segons s’ha pogut desprendre de la intervenció de Barceló.

Tercera gran conclusió: les dades recollides ja han caducat en el moment d’haver-les recollit. És lògic: si treballem amb sensors estem recollint les dades generades aquí i ara, i el que ens cal per optimitzar la circulació a la ciutat és saber què passarà després. Com que això és impossible, ens calen sistemes de predicció que ens donin una imatge el més aproximada possible del que es pot esdevenir.

Per trobar una ciutat intel·ligent no és imprescindible remetre’ns a una gran urb; a Catalunya tenim un exemple amb Figueres, on Urbiòtica (una empresa puntera, també de gènesi catalana, per cert) hi està desenvolupant un complet projecte de mobilitat.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: