La tornada del netbook de baix cost

Compartir

AndroidAndroid 3.0 i Chrome OS podrien convertir-se en l’oportunitat per a què els fabricants llancin al mercat netbooks per preus inferiors als 200 euros. Ja s’han començat a llegir rumors sobre Asus i Sony.

Redacció – Els netbooks són els ordinadors més econòmics del mercat, i es poden trobar per xifres que parteixen dels voltants dels 250 euros i situant-se a prop dels 300 per a la majoria de models. Bona part d’aquest preu se’n va en la llicència del Windows, i això és així perquè GNU/Linux no va saber o no va poder fer-se amb aquesta quota de mercat quan en va tenir l’oportunitat.

Si bé la idea del format de màquina barata i de baixes prestacions va sorgir del projecte OLPC, fou la taiwanesa Asus qui li va veure les possibilitats comercials a l’invent, llançant la seva coneguda gamma Eee PC (que, per cert, vam analitzar en aquest mateix rotatiu abans de que sortís al mercat a l’Estat Espanyol), malgrat que la seva consagració i popularització definitiva entre l’audiència fou Acer i la seva família Aspire One.

Si bé en els seus primers compassos entre el públic, Microsoft va menysprear l’impacte que aquestes màquines podien tenir (probablement considerant que el seu èxit seria “flor d’un dia” i que serien ràpidament oblidades, seduint només a un petit percentatge dels consumidors, els més tecnòlegs), alguna cosa va canviar a Redmond davant l’interès generalitzat que es va generar gràcies al seu preu reduït, encara que fos a base de reduir prestacions. Fou, en el seu moment, un fenomen semblant al dels tablets que estem vivint ara.

L’entrada de Microsoft es va produir en dues passes :en un primer moment ho va intentar amb un Vista que ja estava generant molt descontent i que, òbviament, no va quallar en aquest segment, perquè treballar amb un sistema que requereix un maquinari d’una certa potència en un que no la té, s’acaba convertint en un martiri. Vist això i no volent perdre empenta, es va decidir a allargar la vida a XP, fet que li va permetre oferir una alternativa coneguda, econòmica i que encaixava bé amb la potència del hardware d’aquestes màquines. Windows 7 va venir a superar tots els problemes anteriors, trobant-se amb un mercat ja conquerit per l’XP.

Perquè, si bé Linux permetia baixar els preus de les màquines, no fou ben rebut pel públic en general, que en la majoria dels casos només el coneixia d’anomenada, no l’entenia, i preferia quedar-se amb alguna cosa ja coneguda com Windows. Però, d’haver estat Android, i la situació ser la d’ara, el panorama seria ben diferent.

La plataforma de Google s’ha fet popular i apreciada gràcies als smartphones i tablets que la munten, el públic en general la coneix, i el preu de la seva implantació és menyspreable, més si tenim en compte que es tracta de programari de codi obert i gratuït (encara que cal comptar sempre amb certes despeses tècniques per a implantar-lo en un maquinari concret). Una resposta semblant s’espera de Chrome OS entre el públic, i això precisament seria el que, segons els últims rumors que s’estan deixant sentir a Internet, aprofitaran els fabricants de maquinari.

Noms com Asus o Sony ja sonen entre els fabricants que llançarien netbooks equipats amb Android o Chrome OS per un cost sensiblement inferior a l’oferta existent avui en dia, baixant de la barrera psicològica dels 200 euros.

Quant trigarem en veure aquestes màquines? És previsible que el desastre passat al Japó retardi la sortida al mercat de certs avanços almenys uns mesos degut al dany produït en infraestructures i plantes de fabricació de companyies, i és cert que tot això afectarà la indústria en la seva globalitat i no només a les companyies japoneses, pel que és possible que vegem els primers exemplars de netbooks barats passats els mesos estiuencs, a partir del setembre-octubre.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina