La Unió Europea posa en dubte la legalitat del cànon digital espanyol

Compartir

CibersocietatLa Ministra de Cultura espanyola, Ángeles González-Sinde, no farà res fins que el Tribunal Suprem dictamini sobre el cànon.

Redacció – El cas que enfronta a la SGAE amb Padawan S.L., empresa que es troba darrere del comerç barceloní Traxtore, es remunta al 2006 quan davant la petició de la Societat Espanyola d’Autors i Editors d’abonar l’import del cànon, la botiga d’electrònica al detall es va negar a abonar-lo argumentant que aquest era arbitrari i indiscriminat, i que no tothom emprava els suports adquirits per a gravar continguts protegits per drets d’autor.

El cas fou portat als tribunals per la SAGE, fallant en primera instància a favor d’aquesta última. Padawan S.L. va presentar recurs a l’audiència de Barcelona, que fou la que a finals del 2008 va sol·licitar la consulta al Tribunal Europeu sobre la validesa de l’aplicació del cànon de manera indiscriminada, consulta que s’ha resolt recentment i de forma favorable per a Traxtore.

Després d’estudiar la normativa europea i la seva implantació a Espanya, l’Advocada General Verica Trstenjak, ha dictaminat que el cànon per còpia privada només pot gravar els equips, aparells i materials de reproducció digital que presumiblement vagin a ser destinats a la realització de còpies privades, i no indiscriminadament a empreses i professionals que clarament adquireixin els aparells i suports materials per a altres finalitats alienes a la còpia privada.

Segons explica Trstenjak en la seva resolució “el dret de reproducció del material sonor, visual i audiovisual correspon als autors, intèrprets i productors. Tot i això, la Directiva consenteix que els Estats membres permetin la realització de còpies privades, sempre que vetllin per què els titulars de drets rebin una ‘compensació equitativa’” el que legitima legalment l’aplicació d’un cànon. Continua el discurs de Trstenjak, per seguir més endavant: “Si un Estat membre, com Espanya, opta per un sistema de compensació consistent en un cànon sobre els equips, aparells i materials de reproducció digital, aquest cànon només es pot considerar un sistema de compensació per còpia privada conforme a la Directiva en el cas que els equips, aparells i materials vagin a ser destinats presumiblement a la realització de còpies privades. L’assignació d’una retribució als titulars de drets com a conseqüència de l’aplicació indiscriminada del cànon esmentat a empreses i professionals que, segons mostra la pràctica, adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada, no constitueix una ‘compensació equitativa’ en el sentit de la Directiva”. En resum: l’Estat Espanyol no aplica correctament la directiva comunitària sobre el cànon, ja que grava a tothom independentment de que pugui o no emprar els suports amb tal finalitat.

La resolució de l’advocada no és vinculant per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que és purament consultiva, però tindrà un cert pes a l’hora de prendre una decisió definitiva. La regulació europea és d’obligat compliment per part dels països membre de la Unió, malgrat que aquests tenen una certa autonomia a l’hora d’interpretar el seu text.

Reacció passiva de la ministra espanyola de Cultura tot i les peticions de retirada del cànon

Ángeles González-Sinde ha manifestat que no “mourà fitxa” fins que disposi d’una resolució en ferm sobre el cas. Aquesta actitud passiva ha estat criticada per diverses entitats com FACUA, algunes de les quals han sol·licitat que, en vista del dictamen de l’Advocada General Verica Trstenjak, l’aplicació del cànon de manera indiscriminada sigui suspesa cautelarment. Sembla haver-hi massa interessos en joc com per a què això arribi ni tan sols a passar, i a la ministra ja li han plogut dures crítiques que l’etiqueten com a “venuda” al servei dels interessos de la SGAE i entitats afins.

Diversos mitjans de comunicació i activistes anticànon han afirmat que aquest és el principi de la fi per a l’impost que a l’Estat Espanyol grava tots els dispositius i suports susceptibles de contenir material audiovisual subjecte a drets de propietat intel·lectual, però la veritat és que la SGAE i la resta de les entitats que viuen d’ell no es donaran per vençudes tan fàcilment. Els partidaris de l’abolició del cànon, això si, compten a partir d’ara amb un argument d’un cert pes, però caldrà esperar en primer lloc la sentència definitiva del Tribunal Europeu (recordem que el dictamen de l’Advocada General Trstenjak no és vinculant), i després a veure com s’aplica aquesta resolució en el marc jurídic espanyol, quant triga en fer-se i si es considera adequat que sigui retroactivament, alliberant a Traxtore del pagament que se li reclama.

En aquest cas, les demandes de botigues i fabricants a la SGAE per a què se’ls torni l’import del cànon poden ser inacabables, i l’entitat de gestió dels drets d’autor no podria fer-los front per tenir bona part del seu capital invertit, pel que és poc probable que s’apliqui retroactivament i qüestiona, fins i tot, que es vagi a salvar Traxtore. El que si pot canviar és el que passi a partir d’ara i com s’hagi d’entendre el cobrament del cànon, malgrat que si s’elimina no serà en un termini inferior als dos anys, això segur.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)