La Unió Europea posa tanques al camp

Compartir

La Comissió Europea intenta frenar el cibercrim amb la creació d’un cos de vigilància i investigació, una mena de ‘policia d’Internet’.

El quarter general de l'Europol a La Haya

El quarter general de l’Europol a La Haya

El passat divendres dia 11 de gener es presentava oficialment l’EC3 (European Cybercrime Center, Centre Europeu contra el Cibercrim), un laboratori i cos policial depenent de l’Europol, i especialitzat en combatre les pràctiques de ciberdelinqüència.

L’enfocament del nou cos és el de perseguir aquells atacs cibernètics i pràctiques fraudulentes a la Xarxa de xarxes que puguin provocar grans danys, investigar-les i mobilitzar els recursos dels països membres de la Unió Europea per tal d’evitar-ho, capturar els culpables i dur-los davant dels tribunals.

l’EC3 vigilarà especialment els atacs a entitats bancàries i els intents de frau massiu als seus usuaris, pràctiques especialment a l’alça entre el crim organitzat. També vetllarà per les infraestructures clau que estan connectades a Internet i que poden ser víctimes de ciberatacs terroristes, com ara plantes nuclears o organismes oficials dels diferents estats o de la mateixa UE.

La pornografia infantil també es troba entre les principals àrees de treball de l’EC3 com a delicte que afecta en gran mesura a la societat.

La pregunta és si en el món globalitzat d’Internet té sentit un cos policial limitat geogràficament. Mentre que els cibercriminals poden actuar des de qualsevol lloc del món, l’EC3 només ho podrà fer al vell continent.

Si bé no podrà practicar detencions fora del seu àmbit d’actuació, si que podrà gestionar peticions d’extradició basant-se en proves recollides durant les investigacions, paralitzar transferències de diners aconseguits amb mètodes il·lícits i posar tota mena de dificultats als malfactors. Que aquests darrers estiguin ubicats en països permissius amb les seves pràctiques il·legals, sens dubte els dificultarà la seva feina, encara que no els la impedirà.

El problema, més que policial, és polític i diplomàtic, car el que moltes vegades s’hi juga és una part no gens menyspreable del PIB d’alguns països i una font de talents per a la realització de ciberatacs per part dels governs que fan com si res amb les seves activitats delictives.

La solució podria passar en un futur a llarg termini per l’establiment d’un cos policial global amb jurisdicció sobre tota la Xarxa de xarxes, una utopia avui en dia i que de ben segur en un futur hipotètic toparia amb l’oposició de molts activistes, sobretot entre els qui defensen les llibertats a Internet, ja que seria fàcilment vist com un òrgan repressiu. Actualment, destacats noms de la industria tecnològica com Eugene Kaspersky, advoquen per aquest tipus de solució.

Les diferències culturals entre països també estronquen les possibilitats de creació d’aquest hipotètic cos policial global.

Com s’exemplifica habitualment, Internet és com un camp sense tanques que en limitin l’ús, i en el qual no es necessita de passaport per viatjar -virtualment- d’un país a un altre. Encara que hom se la pugui saltar amb facilitat, des del primer dia de 2013, hi ha una tanca més en aquest camp.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: