La Unió Europea salva a Symbian?

Compartir

Unió EuropeaEl govern del vell continent ha invertit 22 milions d’euros en la Fundació Symbian per ajudar al desenvolupament de la propera generació del seu sistema operatiu per a dispositius mòbils. Una jugada per a prevenir un eventual monopoli del mercat per productes nord-americans?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Què tenen en comú iOS, Android i BlackBerry OS? Doncs que encara que tots ells són sistemes operatius per a smartphones que rivalitzen en el seu interès per aconseguir la dominació en aquest segment de dispositius (el que els allunya l’un de l’altre), tots ells han nascut, crescut i madurat a Nord-amèrica, concretament als Estats Units els dos primers i al Canadà el segon.

Si, com molts vaticinen, la futura evolució del mercat significa la mort lenta i agonitzant de Symbian, Europa es quedarà sense l’única plataforma informàtica dominant que té actualment al mercat (tenint en compte que Symbian és l’hereu del britànic EPOC, el seu predecessor en terminals Pions, i de que la seu central de la seva fundació es troba a Londres). Aquesta ‘defunció’ estaria més propera d’esdevenir-se en cas de confirmar-se els rumors de desmantellament de la Fundació Symbian que van sortir a la llum la setmana passada, una situació el detonant de la qual ha estat l’abandonament de l’ús de la plataforma que han fet Sony Ericsson i Samsung. I malgrat que la primera es manté com a sòcia de la Fundació, la segona es dóna de baixa, fet que representa un menyscabament econòmic important per a aquesta entitat.

Aquest problema econòmic degut a la deserció d’associats és el que hauria posat a la Fundació (i, per extensió, també a la plataforma) entre l’espasa i la paret, i condemnat Symbian a passar a ser controlat directament per Nokia. Però sembla que aquesta possibilitat no agrada a la Comissió Europea, que a través de la iniciativa ARTEMIS ha invertit 22 milions d’euros en la Fundació Symbian.

Aquesta organització continuarà liderant el desenvolupament, però al seu torn formarà part d’un consorci anomenat SYMBEOSE (el significat del qual és Symbian – the Embedded Operating System for Europe) en el qual s’hi troben un total de 24 organitzacions de 8 dels països que composen la Unió Europea, entre els que s’hi poden trobar fabricants de terminals, proveïdors de serveis o operadores de telefonia mòbil.

Aquesta injecció de capital permetrà continuar amb el desenvolupament de la futura versió del sistema i la seva promoció entre els possibles usuaris.

Nacionalisme” comercial

El motiu d’aquesta inversió és, al meu parer, clar: evitar que una creació europea que fins ara s’ha trobat en primera línia, caigui i, amb ella, arrossegui llocs de treball directes i indirectes. Però, en el fons, probablement s’amaguin també interessos comercials considerats estratègics per tal de no dependre dels Estats Units.

Tot i que Android és lliure i, en principi, “agnòstic” pel que fa a situació geogràfica d’aquells qui l’emprin, queda ben palès que qui talla el pastís és Google. Amb l’iOS no hi pot haver cap dubte, i malgrat que BlackBerry OS és canadenc, no ha de ser gaire més ben considerat que els altres dos anteriors en l’aspecte comercial per part dels dirigents del vell continent.

Disposar d’una plataforma pròpia i puntera en el camp de les tecnologies mòbils en un món que està donant cada dia més importància a dispositius com els smartphones o tablets, és probablement un objectiu estratègic dels mandataris europeus, pel que no seria d’estranyar que, amb aquesta inversió, veiéssim en un futur proper a Symbian governant des de tablets que li farien la competència a l’iPad fins a sistemes encastats o d’infotainment per a vehicles.

A fi de comptes, Nokia és una empresa finlandesa, i Finlàndia forma part de la Unió Europea. Les mesures proteccionistes dels interessos comercials patris (considerant en aquest cas com a “pàtria” tota la Unió Europea) tampoc són noves, i les han practicat potències europees com la Gran Bretanya (Guerra de l’Opi, per posar un exemple), França (cas de Bull, intervinguda per l’estat d’aquell país en el 1982 per ser considerat un sector estratègic en què França havia de tenir presència pròpia), o Espanya (en la qual es va crear Inves amb un gran suport governamental per tal de no dependre única i exclusivament de proveïdors estrangers). Un pas d’aquesta magnitud per a protegir una plataforma puntera europea i evitar deixar el control del mercat en mans exteriors, no s’escapa de la lògica del proteccionisme dels interessos comercials que, possiblement, seria criticat si el cas fos al contrari i, per exemple, el govern nord-americà invertís en Android.

També és clar que el concepte de la inversió estatal difereix i molt entre el vell i el nou continent, i que aquí es vegi com una cosa més normal la intervenció governamental en certs negocis o àrees de mercat, fins i tot per part dels defensors més acèrrims del liberalisme econòmic, malgrat que aquesta visió estigui cada cop més influenciada pel concepte nord-americà de la llibertat de mercat.

Dono com a gairebé segur que el proper pas (encara que sigui a mitjà/llarg termini) serà l’ús de Symbian com a sistema per a equipar un smartphone d’Alcatel, constructor francès de telèfons mòbils que, fins a la data, no ha llançat cap equip avançat al mercat que hagi estat competitiu.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina