L’actual model d’economia de mercat perjudica el desenvolupament tecnol

Compartir

Abans de començar he d’advertir al lector que aquest text no constitueix una diatriba política en la qual es contraposa l’economia de mercat (capitalisme) amb l’economia planificada (socialisme o comunisme), sinó una reflexió sobre determinats aspectes del model econòmic actualment imperant pel que fa a la seva influència en el sector tecnològic.


Guillem AlsinaAvui en dia la tecnologia no és el que era abans. Segurament que qualsevol de vosaltres ha sentit més d’un cop la frase “ara no es fa això com es feia abans”, i estic convençut que això és cert. Sóc jove, aviat faré els 34 anys, i amb prou feines he viscut els temps en els quals les coses es feien “per a què duressin”, i no per a què al cap de quatre dies es substituïssin per altres de més prestacions. Sí, el progrés té un preu.

Alguns s’estaran horroritzant llegint aquestes ratlles, pensant que sóc una mena de reaccionari que no vol que la tecnologia avanci i amb ella el món, sinó que ens quedem estancats en l’actual estat de coses o fins i tot millor, en un estat anterior.

Res més lluny de la realitat; m’agradaria que els llibres electrònics fossin ja una realitat, que la connexió a Internet fos omnipresent i que els ultraportàtils es regalessin reunint deu cupons de xocolata en pols (per dir-ho d’alguna manera).

Però la qualitat mana, i a més els progressos es veuen contínuament superats per estàndards que arriben al mercat a punt de ser substituïts per altres. Fixem-nos en el cas de l’HD-DVD enfront del Blu-ray. Perquè en comptes de barallar-se per aconseguir imposar un estàndard d’acord amb criteris econòmics no s’ha encarregat la tasca a una organització lliure de lligams comercials amb la missió d’aconseguir el millor estàndard pel que fa a qualitat i capacitat d’emmagatzematge? Igual s’hauria trigat un any més, però s’imaginen un disc amb la capacitat d’emmagatzemar 1 terabyte? Potser això s’hagués pogut aconseguir, i només hauríem hagut d’esperar uns mesos, potser una mica més d’un any. Valia La pena? Sóc dels que pensa que sí.

L’actual món dels negocis exigeix a les empreses llançar productes i llançar-los ja. Els terminis de lliurament són breus, el temps passa ràpidament, i cada cop s’exerceix més pressió sobre els enginyers, dissenyadors i personal de màrqueting. Resultat: presses, productes defectuosos, o escassament provats. La subcontractació és per a mi el paradigma d’aquest model.

Sous baixos i explotació és un altre model a seguir. Com les grans companyies que porten els seus call-centers a zones franques en països amb uns sous misèrrims, no inverteixen en formació i simplement lliuren als seus operaris un manual d’instruccions amb el què han de fer en cada casuística que li presenti el client que truqui. El resultat és un treballador que atén mecànicament les incidències, sense iniciativa pròpia i sense interès per fer alguna cosa més que allò estrictament necessari. No culpo als treballadors, jo en el seu lloc faria el mateix, “passaria de tot” com diem els de la meva generació (¿encara s’empra aquesta frase feta?).

Culpo als capitostos, a personatges que només miren el benefici propi i el dels accionistes, que cal mirar-lo és clar, però no només això; cal donar servei al client i d’una qualitat impecable, satisfent a més al treballador i donant-li l’oportunitat de créixer personal i professionalment a l’empresa.

Potser és que tinc una visió antiquada del món, però sempre m’ha agradat pensar en una empresa com un company de viatge per als seus clients que, naturalment, pot fallar en un moment determinat, però no per voluntat pròpia.

I la major part d’aquests problemes veig que vénen donats per una dinàmica creixent de pressió del mercat. Cal tenir grans beneficis, cal reduir despeses i premiar amb grans sumes als executius que aconsegueixen grans tractes. Sí? i què seria d’aquests executius si no hi haguessin una sèrie de persones atenent les trucades dels seus clients i solucionant-los els seus problemes?

Si provéssim a deixar un dia a aquests executius ells sols a l’empresa, segurament el nombre de clients baixaria a menys de la meitat. Tots som necessaris en el procés empresarial, treballadors i caps, i fins i tot el personal de la neteja, pel que ha d’haver-hi un esforç per part dels de dalt per considerar la importància i posició dels de baix i fer-los partícips de l’èxit de l’empresa.

I oblidem-nos de les presses que ens imposa el mercat! Si hem d’esperar un mes per treure el nou producte perquè hem de dur a terme unes proves, fem-ho. I si una altra empresa se’ns avança i treu quelcom semblant abans que nosaltres? Bé, i què? pregunto jo; potser és que no confiem prou en que el nostre producte ben acabat (perquè li hem dedicat temps) i testejat (perquè ens hem esmerçat en això sense mirar gaire el rellotge) sigui millor? o simplement una opció més per la qual molts optaran fidelitzats pel bon funcionament de la nostra empresa?

Sabeu què? Que al cap i a la fi, potser sí que hagi acabat fent una diatriba política… potser sigui perquè amb la por que algú se m’avanci escrivint quelcom semblant, no hagi realitzat tantes re-lectures com hagués hagut de fer. La propera vegada deixaré de pensar en la competència i el mercat i em centraré només en el que vull fer i en els meus lectors 😉

Guillem Alsina