L’amor encara

Compartir

En estudi dut a terme a Austràlia conclou que les parelles creades a Internet duren menys que les nascudes per les vies "clàssiques".


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Internet és una via com qualsevol altra per a socialitzar, conèixer gent i, perquè no, trobar-hi l’amor. Però segons un recent estudi dut a terme per una universitat australiana, això últim no és tan fàcil. O durador.
 
L’especialista en psicologia Matthew Bambling de la Universitat Tecnològica de Queensland, autor de l’estudi, ha advertit a aquelles persones que busquen parella a través d’Internet sobre emocionar-se excessivament i comprometre’s ja d’entrada amb algú que han conegut de moment de forma exclusivament virtual.
 
En la recerca de parella es sol mentir, exagerant els punts positius de la persona i amagant-ne els negatius. En paraules del Doctor Bambling "pocs homes diran ‘sóc un alcohòlic de mitjana edat que ha estat casat cinc cops. Escull-me’. Més aviat es presentaran com a un bon partit". Les ànsies d’aconseguir allò que es busca (parella) de manera ràpida gràcies a la desinhibició que provoca el mitjà en línia i a la facilitat doncs ja se saben per endavant les intencions de l’altre (o almenys es poden pressuposar), provoquen en molts casos la precipitació, el que redunda en una mala elecció.
 
Una solució a aquestes situacions, segons continua Bambling, és trobar-se presencialment al cap de poc d’haver encetat la relació virtual, amb el que es minimitzen els possibles desenganys posteriors en conèixer com és realment la persona quan ja s’està en un estadi avançat de la relació virtual. Aquest primer encontre pot no ser més que compartir una tassa de cafè, però donarà una millor imatge de l’altra persona abans d’idealitzar-la i forçar una relació més profunda sense haver tingut una impressió més personal.
 
Més informació:
 
Perfil professional del Dr. Matthew Bambling

Guillem Alsina